El Fran estava somiant que estava en un lloc fosc amb la Patro, i ell sabia que ho estava somiant perquè ho presentia.

Després d’unes quantes hores es va aixecar del llit de l’hospital i es va adonar que tot el que havia passat durant les últimes hores no era normal i que tot era un somni molt estrany, però ell sabia que encara que fos un malson, la Patro i en Fortuny existien i no eren cap personatge que la seva ment s’havia inventat.



Després d’un mes de recuperació i rehabilitació per l’accident de cotxe, ell ja estava bé i volia buscar a la Patro i a en Fortuny. Va començar a investigar, va mirar a les biblioteques de la ciutat, va buscar per internet, va preguntar a la policia, a gent pel carrer i va fer de tot per poder-los trobar, però no els troba a cap lloc i no té cap pista per poder trobar-los.



Però una tarda d’un dissabte anava caminant pel carrer, i se li va acudir trucar a la seva mare, ja que ella li podia respondre si la Patro existia. Li podia respondre la pregunta, ja que la Patro era la germana d’en Fran i si la mare li deia que no coneixia a cap Patro era que en Fran estava boig i que la Patro i en Fortuny eren dues persones imaginàries.



Li va trucar i es van posar al dia, ja que feia molt que no parlaven i quan li va preguntar si coneixia a alguna Patro li va respondre que a part de la seva germana no coneixia a cap més.

Llavors en Fran es va posar content i a la vegada una mica espantat perquè no sabia on estava la Patro. A en Fran se li va acudir preguntar-li també on podia trobar-la, però la mare li va respondre que l’havia trucat moltes vegades i que no havia respòs a les trucades, en Fran es va acomiadar de la seva mare i quan va penjar va pensar on podia estar i que estava passant.



Després de pensar durant una bona estona, a en Fran se li va acudir una cosa, buscar si la cabaña de fusta que van trobar al bosc o el prat on els havia portat la cabanya eren reals i on es podien trobar, va buscar per internet, passant per moltes webs i imatges que s’assemblaven pero no eren iguals, pero de sobte, va trobar una imatge en una web on hi havia la cabanya de fusta. En la web posava que aquella cabanya estaba en el bosc de la seva ciutat.

A la nit, en Fran es va agafar una motxilla amb alguns materials per si el necessitava i se'n va anar cap al bosc en cerca de la cabana de fusta. Va caminar i caminar per tot el bosc, passant fred, molt de fred, i no trobava res, però de sobte, va sentir un crit, va anar corrents cap a aquell crit, la veu era d’una dona, i en Fran es va adonar que era la veu de la Patro, va córrer encara més ràpid i se la va trobar a terre, molt espantada i deshidratada, tenia mal al braç i quan va veure a en Fran, es va alegrar de veure’l.

En Fran li va abraçar i li va aixecar per emportar-se-la a casa. Van arribar a casa i la va estirar al sofà, li va donar mantes i menjar, i es va quedar adormida.



Van passar unes 8 hores i la Patro es va aixecar, en Fran va anar directe a la Patro i li va preguntar si estava bé i que habia passat.