Marc era un jove intrèpid apodat com a Lou, que havia crescut en un petit poble envoltat de boscos densos i misteriosos. Un dia, mentre explorava una àrea fins ara desconeguda del bosc, va trobar un cos misteriós. La suau dolçor en l'aire i el gust intens li van impactar immediatament. Tot el seu ésser li advertia que aquest no era un lloc com els altres. Intrigat, Marcs'apropà al cadàver. La figura estava envoltada d'una aura que semblava gairebé viva. Amb el cor bategant, Marcva notar que el cos no estava completament sense vida. Va tocar la pell freda i va sentir una espurna màgica que recorria tot el seu cos. Aquesta espurna es veia a través delsporusde la pell. Pujava pels braços, baixava per les cames, revoltava per la panxa... Marc mai havia estat un poruc, sempre havia estat una persona ferma,igual queel seu pare i la seva mare: venia defamília. De fet, no en creia en fantasmes, ni en la màgia, ni en totes aquestes coses que ell creia inexistents. Potser, per la seva ignorància, la vida el vaensenyarque sí: quesí queexistia lamàgia, els fantasmes, i en aquest cas, LES BRUIXES.



La nit caiguda, quan la llum de la lluna es reflectia sobre els arbres del bosc, Marc es va aventurar de nou al lloc del descobriment. Amb una torxa a la mà, es va apropar al cadàver i va observar les peculiaritats amb una curiositat creixent. Les ungles llargues i les dents groguenques semblaven confirmar la seva teoria: això no era simplement un ésser mort, sinó una bruixa atrapada en alguna mena de màgia antiga.



Decidit a entendre més, Marc va començar a recitar antigues paraules màgiques que havia llegit als antics llibres de la seva besàvia. La sorpresa va envair-lo quan l'aura al voltant del cos va començar a prendre forma, com si lamateixamàgia que recorria el seu cos hagués despertat també la bruixa.



La bruixa, amb els ulls mig aclucats, va obrir-los completament i va fixar la seva mirada en Marc. Era com sihagués estat despertadad'un son profund. Marc, que inicialment no creia en aquestes coses, es va veure cara a cara amb el misteri màgic que l'envoltava.



Al principi, va començar a recitar paraulesinintel·ligibles, però Marc, astutament, va arrancar acórrercap alno-res, solamentamb la intenció d'escapar d'allà. Li tremolaven les cames Després d'això, Marc va tornar a casa, incrèdul i esgotat. El primer que va fer va serseure'sa la taula, i assimilar tot aquell embolic. Va estar una bona estona donant-hi voltes al cap, però finalment, va deixar-ho.



DIA SEGÜENT. El Marc es va despertar amb una sensació d'inquietud. Tot i els seus intents de descartar els esdeveniments de la nit anterior com una broma o una simple il·lusió, la realitat era que no podia oblidar la mirada intensa de la bruixa i la màgia que l'envoltava.



Enmig dels seus pensaments, Marc va recordar que la besàvia tenia una col·lecció d'antics llibres màgics a la biblioteca del poble. Amb una determinació renovada, va decidir investigar més a fons aquesta misteriosa bruixa i la màgia que l'envoltava.



Va passar hores a llegir vells pergamins, llibres polsosos igrimsencanteris. Va trobar referències a una bruixa antiga, conegudacomAliaque es deia que havia estat atrapada en un estat semblant a la mort a causa d'un encanteri antic. Marc va connectar els punts i va comprendre que havia despertat accidentalment la màgia que la lligava.



Marcvacontinuarinvestigant-hi.



Marcnos'havia adonat del que estava passant. En un moment, veure il·lustrat al llibre, el nom de la seva besàvia, i una foto seva. Curiós, va llegir el peu de pàgina de la foto, i posava: Alia, i la seva germana. Marcvacontinuarllegint, però de sobte, vasentirun soroll molt fort, que venia dels fons de la biblioteca. Es pensava que estava sol a la biblioteca d'aquell poblet on estiuejava, però no. Marcesva aixecar, i sense fer soroll, va caminar direcció el fons de la biblioteca. Mentre anava, es va espantar, ja quealtre cop, el soroll es va produir. Era una mena de xisclet, acompanyat d'un cop, molt estrany. Marc esperava veure un llibre caigut, potser alguna estanteriaa terra, però el que va veure era per no creure-s'ho. Allà estava la bruixa de la nit anterior, és a dir, i segons el llibre de la seva besàvia, plantada al bell mig del passadís, de peu observant fixament els amos de la biblioteca. Però no estavennormalsi corrents, com sempre, no: estaven de pedra!

-Pobrets, va exclamar Marc interiorment,davant la por, nervis, i el desconcert que li va generar. Després de veure el panorama que hi haviamuntatallà, Marc es va plantejarduesopcions. La primera era, com un nen senyat de15anys, arrancar acórrerigual que ho va fer el dia anterior, sense mirar enrere. La segona, una mica boixa. Com que una mica: molt boixa, era llançar-se com un animal contra la bruixa. El que va fer va ser el següent: llançar-se com un animal contra la bruixa. Va convertir-se en James Bond, i Tom Cruise, amb el problema que no eraningund'aquests dos personatges.



Marcvafer un gran salt enlaire, i va acabar contra el terra, a escassos centímetres de la bruixa, queòbviament, i utilitzant la màgia, va intuir que aquell nencoratjós, anava a saltar contra ella, per intentar tirar a la bruixaa terra. Marcesva donar un cop al peu, i es va fer mal, però les ganes que tenia decórreri de no acabar com els amos, no podien combatre contracapdolor imaginable. En un segon, i sorprenent-se a ell mateix, Marc va aixecar-sepasmosament, i va arrancar acórrercap a la porta, sense mirar enrere: igual que la primera idea que havia tingut prèviament.



Ja una vegada al carrer, vacórrertan ràpid, que ell va creure que podia competir-lials millors corredors del món, una carrera de 100 metres. Varecórrermig poble, ja que la biblioteca estava a l'altra punta d'aquest, cavalcant com un cavallal qualli donen llibertat, cap a casa.



Marc arribà a casa amb el cor bategant i el cos tremolant. Tant la troballa del cos misteriós com l'aparició de la bruixa a la biblioteca el van deixar perplex. Mentre s'asseia a la taula de la seva petita cuina, intentava comprendre tot el que havia succeït, se'n varecordarde tots els llibres que havia deixat a la biblioteca. Marc el que volia fer eracontinuarinvestigant sobre aquest tema, peròa causa deaquest problema no va poder, no ho podia fer. Va decidir que aniria a la recerca d'aquests llibres, un altre dia. Podria haver trucat aRadu, l'únic nen d'aquell poble abandonat, però no era una bona idea, ja que era un jove d'un any més, molt poruc, i que sols sortia de casa, per anar a l'escola (jugava tot el dia a la Play 4).



Marc, tenia moltes ganes decontinuarinvestigant, per això, va agafar el seu portàtil, peròno va trobar res. Demà, tornaria a la biblioteca.



TERCER DIA. Marcesva aixecar més tard del normal, Avui, era el dia d'enfrontar-se a la bruixa, i tornar a la biblioteca apelsllibres. Va preparar-se, i va dirigir-se cap a la biblioteca, avui amb la seva bicicleta negra que tenia, per si en algun escenari, hagués d'escapar d'algun perill dins aquell lloc. Va deixar-la a la porta, i quan va entrar, va veure un panorama completament igual: sense amos, petrificats, i la porta oberta de bat a bat, com si abandonat fos. Marcvadirigir-se cap a la secció dels llibres que volia agafar i llegir, els d'encanteris de l'altra dia. Però, a excepció de l'altra dia, tots els llibres estaven recollits, i perdescomptat, al lloc original. Marc, havia de repetir el que va fer l'altre dia: agafar el llibre que per títol portava el nom de la seva besàvia (encara no sap que era bruixa, més endavant ho sabrà), agafar-lo, idarrere, introduir la mà, encercad'un llibre amagatdarrerel'estanteria. Semblava fàcil, però,enfer-ho, va topar, amb un tacte rugós,com si es tractés de pell arrugada. Curiós, vacontinuarpalpant, dirigint el tacte cap a dalt, i cap a baix d'aquell objecte. Feta la inspecció, no va sospitar res estrany, fins que, es va poder veure com una persona treia el cap, i el mirava fixament amb uns ulls tenebrosos. Efectivament, era la bruixa.



A la pàgina 184, deia que, aquesta bruixa utilitzava el poder que tenia per convertir en pedra a la gent, en cas de defensa pròpia. És a dir, segurament els amos en veure aquella persona, van pensar i executar el primer que va fer en Marc,emputjar-lacap a terra. Peròsutilment, la bruixa recitant unes paraules, va ser capaç de convertir-los en pedra, segons deia el llibre.



Els altres llibresnohi aportaven molta més informacióa la qualja hi sabia en Marc,.Realment, que en volia la bruixa? Era dolenta?Aquests dubteses resoldrienl'endemà, ja que es va prendre la tarda, per estrenar un nou videojoc que havia sortit per la Play 4.



QUART DIA. Marcvaaixecar-se ràpid, i va anar cap a la biblioteca. Tenia por, però alhora estava intrigat.



Tan sols entrar a la biblioteca, va trobar-se a la bruixaassegudaa una taula, observant una foto que tenia a la mà. Marcespantat, va retrocedir. La bruixa es va girar, i va clavarfixamentla mirada al Marc. Marc va fer el mateix,analitzant-la de dalt a baix.Abans queMarc obrís la boca, ho va fer la bruixa:

Bruixa: (amb un somriure) Benvingut, jove intrèpid. Veig que no tens por de buscar la veritat.



Marc: (nerviós) Qui ets? I què està passant aquí? Per què has petrificat la gent de la biblioteca?

Bruixa: Ah, Marc, el guardià de la història màgica del teu poble. Sovint les coses no són el que semblen ser.Socla bruixa Alia, i aquella gent no està petrificada, només han estat protegits. No podien veure el que estava succeint.



Marc: Protegits? De què? I per què hauria de creure't?

Bruixa: La veritat és més complexa del que pots imaginar. La teva besàvia era una gran bruixa, com jo. Ella va encantar aquesta zona per protegir-la de forces fosques que intenten esclafar la màgia. Però, amb el temps, la gent va oblidar-se d'aquestes veritats antigues.



Marc: (confús) Però què volen les forces fosques? I per què jo?

Bruixa: Les forces fosques volen aprofitar-se de la màgia per a objectius obscurs. I tu, Marc,has despertatsense saber-ho el teu veritable llegat. Has activat la protecció, i ara és el teu deure defensar aquesta terra.



Marc: (amb incredulitat) Jo? Defensar aquesta terra? No entenc res d'això.



Bruixa: (seriosa) Has de confiar en mi, Marc. Et portaré a la teva besàvia, i t'explicaré tot el que necessites saber. Les teves accions tenen conseqüències, i la màgia necessita un guardià.



Marc: (pensatiu) Això és massa surrealista. Però, si realment he de fer-ho, no tinc elecció.



Bruixa: (amb un somriuresavi) Has pres la decisió correcta, Marc. La teva aventura acaba de començar, i el teu poble confia en tu.



Amb aquestes paraules, la bruixa Alia va aixecar-se i va començar a recitar antigues paraules màgiques. Un portal màgic es va obrir, i Marc, encara amb moltes preguntes a la seva ment, va seguir la bruixa cap a una nova dimensió de màgia i secrets. Va decidir arriscar-s'hi.