F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

MARAGDES (Lucía Maciá Esquiva)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 3:  Capítol III


MARAGDES CAPÍTOL 3

De sobte vaig sentir la porta la qual indicava que la mare del meu fill havia arribat a casa, ràpidament vaig deixar la cinta de vídeo on estava i vaig eixir de l'habitació, la vaig sentir saludar a Carles i més tard el meu fill, però la seua cara va canviar quan em va veure aparéixer. ''Què fas ací?´´ em va preguntar amb ràbia als ulls, jo li vaig dir que havia vingut a veure el meu fill, ja que havia aconseguit un treball, cosa que era mentida, ja que encara no m'havien donat la plaça, ella va decidir ignorar la meua resposta i anar cap a l'habitació, la vaig seguir i l'única cosa que em va dir va ser que s'anava a donar una dutxa, em vaig adonar que es va deixar el mòbil damunt del llit el que em donava una oportunitat per a investigar.

Vaig resar perquè tinguera la mateixa contrasenya que li posàvem a tot, la data de l'aniversari del nostre fill i efectivament era aqueix codi, vaig entrar en crides i vaig començar a veure molts números desconeguts i més tard vaig entrar a Whatsapp, havien molt dels números anteriors en els xats recents, però totes les converses estaven esborrades.

En un acte de valentia vaig decidir telefonar a l'últim número amb el qual havia parlat, amb les mans tremolant em vaig posar el mòbil a l'orella, al mòbil no li va donar quasi temps a sonar, ja que al segon to es va sentir una veu greu que preguntava si m'havia desfet de la cinta de vídeo, en aqueix moment vaig sentir la dutxa parar-se, vaig penjar i vaig llançar el mòbil al llit.

Quan vaig eixir de l'habitació vaig començar a pensar, probablement voldrien desfer-se de la cinta perquè tenia proves llavors el que havia de fer era aconseguir-la i portar-la a la policia, aqueixa mateixa nit ho faria.

Quan em vaig assegurar que el meu fill i la meua dona estaven adormint em vaig alçar del sofà i vaig anar cap a l'habitació de la meua exdona, vaig agafar la cinta de vídeo i vaig eixir cap a la comissària, una vegada que vaig arribar vaig comentar que tenia proves sobre el cas de la Dora Bonnín i em van mirar sorpresos, ja que no creien que un cas tan gran poguera haver ocorregut a la seua ciutat, em van dir que havien d'informar el cap de policia i que demà em cridarien si veien alguna cosa a les proves.

L'endemà em va despertar el timbre, em vaig alçar i vaig obrir la porta, hi havien quatre policies els quals van preguntar per la meua dona, en aqueix moment vaig començar a recordar tots els moments que vaig passar amb ella i vaig començar a sentir-me malament, no volia que se l'emportaren, però tampoc era just que no pagara si havia fet alguna cosa, abans que hi haguera temps a contestar va aparéixer darrere meu i tot va passar molt de pressa '' se la jutja de còmplice de robatori i assassinat en el cas de la Dora Bonnín...´´ ella cridava el meu nom mentre la ficaven en el cotxe de la policia i jo l'única cosa que feia era mirar-la, estava en xoc, no vaig reaccionar fins que Pol es va abraçar a les meues cames plorant.

Quinze minuts, quinze minuts va ser el que va tardar la premsa a traure tot a la llum, com la van enverinar i com li van robar després de matar-la, la meua exdona era l'encarregada de robar la cinta de vídeo i destruir les proves, tot a canvi d´una recompensa, però, per què anava a fer això?, per què posar-se en perill d'aqueixa forma?, necessitava respostes.

Van passar dos dies plens de problemes a resoldre amb la custòdia fins que vaig tindre l'oportunitat d'anar a veure-la, quan vaig poder parlar amb ella em va contar que havia d'estar a la presó vint-i-ú anys i que amb bon comportament eixiria als dènou, després d'aquesta afirmació va haver-hi un silenci abans de preguntar-li el que tant de temps havia estat esperant, per què?, ella em va mirar als ulls i em va dir '' ja tens un misteri sense resoldre per al teu nou llibre´´ , després de dir això va sonar una alarma que indicava el final del temps de visita.

Vaig tornar a visitar-la moltes més vegades, però mai em va contestar, era el meu deure esbrinar perquè donar-ho tot per un collaret de maragdes.
 
Lucía Maciá Esquiva | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]