Set del matí, el despertador sona puntualment com de costum, m'aixeco mandrosament del llit i començo la meva rutina lentament. Em vesteixo, preparo la motxilla per l'escola, avui es dijous així que haig de portar la roba d'educació física, però com avui fem el festival no fa falta, el festival...

-El festival!- Em vaig despertar de cop, un gran somriure va invaïr el meu rostre- El festival.- vaig començar a tararejar la cançoneta que quan arribés a l'escola cantaria davant de tothom, davant dels tutors, dels companys; davant de tots els companys que sempre m'han menyspreuat dient que no tenia potencial per fer res.

ja ho tinc tot, baixo cap al carrer, agafo el bus cap a l'escola. Es un dia amb molts núvols, però aixó no vol dir res, avui serà un gran dia, el meu gra dia en el qual li demotro a tothom qui soc.

Durant matí vam tenir horari normal, primer matemàtiques per despertar-nos, després visuals i plàstica, on vam veure una curiosa pel.lícula on ens parlaven de com es fabricaven els nostres colors i tot aixó. A l'hora del pati vaig agafar el meu entrepà i vaigg tornar a menjar darere de l'arbre, on hi acostumo a menjar, sola. Les seguents tres hores no va passar res per destacar, tot molt normal.

Despres del migdia, tothom estava molt nerviós, també ho estava la Roberta, ella es una noia una mica amargada, rossa de cabells llargs que aparenta ser una noia molt innocent però quan estàs d'espatlla ella no dubtaria en fer-te mal si aconseguís algun benefici.

Ens van manar que les noies anesim a la classe de música per agafar els instruments per al petit concert. Jo anava al davant, tot hi que avui es el meu dia tinc una mica de por no se perquè. Entro a classe. Agafo dos guitarres, em giro, totes les noies comencen a riure a la porta, la Roberta treu un misto em crida per el meu nom i:

-Això, saps que es això?, es una venjança, per robar-me el meu protagonis-me. Cremat bruixa.- Va encendre el misto i el va llençar sobre tota benzina que hi havia al terra, no havia detectat el seu olor per culpa del seu perfum de marca que feia que els gossos es desmaiessin del fort olor. Elles van tancar la classe amb clau i se'n van anar. Les finestres estaven tancades hermèticament. Vaig intentar aguantar, vaig cridar fins a quedar-me afònica, vaig començar a donar cops, se'm va caure un armari a sobre, el cap em vacomençar a sagnar, sentia com les flames m'anaven cremant, vaig sentir molta por. Vaig perdre el coneixement.

Vaig despertar a un hospital embanada, no podia parlar, el metge em va donar un mirall, de cop i volta els meus ulls verds eren vermells i els meus cabells marrons eren blancs. El metge em va dir que a causa del traumatisme craneoencefàlic, molts pacients podien patir canvis en els colors dels ulls i que la gent, quan experimenta una forta por els cabells se'ls hi torna blancs.

Més tard els meus pares van morir jo estant a l'hospital, em van adoptar i la resta de la història ja la coneixeu.

Ell em va trobar al lavabo i em vadir que escriuria la meva història, i així hi va fer, va escriure la meva història,va ser tot un èxit.

Quina peno no poder haver vist la seva fama. De fet, el treball que estu llegint es la meva història, adaptada per ell, basant-se en els meus diaris i experiències. Les experiències d'una noia que va patir bullying.