CAPÍTOL 2: Les entrevistes.



Va obrir la porta una dona alta de cabells llargs i obscurs amb un vestit de color negre i prou simple, es notava que aquella era la dona de Guillem, ja que estava de dol i tenia els ulls com si no hagueren parat de plorar durant hores i hores seguides. La dona li va preguntar a qui era, i ell li va respondre que era Agustí Tena, inspector de policia i que s'encarregava del cas del seu home. Tot seguit la dona li va fer una mirada trista i amb veu melancòlica li va dir que era Maria i era la dona de Guillem. Li va convidar a que passés i Agustí es va acomodar al sofà de la cassa. Eixa situació era perfecta per a revisar perfecte la casa, ja que això podria donar pistes més detallades sobre Guillem i la seua personalitat. Va veure una dotzena de fotos amb de Guillem amb Maria i moltes també amb el fill. També va veure una pila de llibres a la taula del menjador, Agustí va suposar que serien llibres per al treball. Per últim va notar que la decoració de la casa era una decoració feta amb il·lusió i amb felicitat, però el cert era que l'ambient de la casa era molt fred i trist. Maria li va dir que no estava molt d'humor com perquè li feren cap entrevista però era millor una entrevista mentre el seu fill estava al col·legi. Agustí preguntà a Maria sobre el fill, ella li va contar que tenia 10 anys i que el xiquet estava molt trist des de la mort del seu pare i que ja ni menja ni parla molt. Agustí li va preguntar sobre com es van conéixer Guillem i ella, Maria li va respondre amb llàgrimes als ulls que es van conéixer a una reunió d'una societat de lectors actius a una cafeteria i es van fer molt amics a la setmana, i que de l'amistat va sorgir una altra cosa. La següent pregunta d'Agustí va ser sobre si sabia si Guillem li digué d'una reunió o d'alguna cosa, Maria li va comentar que tenia dues reunions, una a la cafeteria de al costat amb un tal Jorge i una altra a la casa d'un tal Mario. Agustí li va demanar a Maria detalls dels noms, però ella ja li havia dit tot el que sabia. Agustí li va preguntar per últim si sabia alguna cosa sobre l'Autor de llibres Thomas de Quincey, Maria no tenia ni idea de qui era i dubtava que Guillem haguera llegit cap llibre d'ell, ja que sempre que havia de llegir quelcom s'ho ensenyava a ella. Agustí va apuntar un par de coses a la seua llibreta i es va acomiadar de Maria acompanyant-la amb el sentiment de forma molt profunda i recomanant-li un psiquiàtric amic seu molt bo. Va eixir de la casa amb direcció a la Universitat de València.



A l'arribar a la Universitat de València va anar cap al despatx del director de la universitat i li va dir que era Agustí Tena i era un inspector de policia i que estava allí per un crim. Li va preguntar al director si sabia alguna cosa de Thomas de Quincey. El director li va contestar que clar que el coneixia, ja que havia segut alumne allí i era un prodigi de l'escriptura. Agustí li va preguntar per l'actitud de Thomas de Quincey com a alumne de la universitat i el director li va contestar que era un gran alumne el qual mai havia donat problemes i era un alumne que sempre complia en tot a més de les estupendes notes que sacava. Agustí li va preguntar sobre si alguna volta Thomas de Quincey havia tingut un comportament estrany o un pensament obscur. El director li va dir un no contundent i es va començar a preocupar, va preguntar-li a Agustí si Thomas tenia alguna cosa que veure amb l'assassinat. Agustí li va dir que estava investigant i que no podia dir-li res. Després d'això Agustí li va agrair al director el seu temps i es va anar de la universitat. Després d'eixir va anar directe a pel seu cotxe i va posar rumb al carrer San Vicent del Màrtir per a parlar amb Thomas. Quan va arribar a l'edifici va tocar el quart apartament a la dreta. Li va contestar una dona que li va preguntar qui era. Agustí li va respondre que era Agustí un inspector de policia i la dona li va obrint de seguida. En pujar per les escaleres va arribar a la porta de l'apartament, que estava oberta amb una dona baixa i jove amb el cabell roig esperant.



CAPÍTOL 3: LA VERITAT



Agustí va començar a parlar amb aquella dona, que es va presentar com a una familiar de Thomas i li va deixar passar. A l'entrar Agustí va observar la casa amb detallisme. Thomas li va rebre al saló de la casa i li va preguntar el motiu de la seva visita. Agustí li va explicar l'assasinat del crític i que a les seves mans hi estava el seu llibre. Thomas es va sorprendre i va fer una cara d'impactat en la que demostrava que es sentia molt sorprès per la situació. Agustí li va preguntar que estava fent aquell dia, i Thomas li va contestar que ell estava acabant el seu últim llibre. Agustí li va respondre que si tenia alguna relació amb el crític i Thomas li va respondre que si que li coneixia i que va ser a una feria de llibres en Madrid i que li va presentar un llibre seu i ell el va opinar. Agustí li va respondre que si recordava el que havia Guillem li havia contestat. Thomas va fer una cara estranya i va contestar que si, i que li va contestar que el llibre no estava mal però que no tenia sentit alguno, ja que no complia les expectatives d'un llibre de misteri. Agustí va repetir la paraula Misteri amb un to de veu intrigant i Thomas li va respondre que sí. Agustí li va preguntar a Thomas si seguia conservant aquell llibre i Thomas li va donar el llibre. Agustí li va agrair tot i li va donar les gràcies per la col·laboració que hi havia fet. Va eixir de la casa i es va anar en el seu cotxe directament a la seua casa.



Agustí va arribar molt cansat a la seva casa per el dur que hi havia sigut el dia. Després de possarse roba còmoda es va posar a llegir el llibre i tranquil·lament va començar a subratllar coses i buscar coses a l'ordinador. Després de mirar la informació del llibre i llegir-lo va agafar la seva llibreta i va començar a agafar apunts i després de donar-li vàries voltes va començar a parlar amb ell mateix durant un parell de minuts fins que va dir que ja sabia qui havia segut l'assassí del pobre Guillem. Va agafar la llibreta i es va tirar al llit.



L'endemà al matí Agustí va desdejunar de pressa i va possarse la roba amb la mateixa velocitat. Després va agafar el cotxe i es va anar directament al cementeri on estaven tots els familiars de Guillem i amics, estava al seu enterro, va donar-li el pésame a tots els amics i familiars i va estar escoltant la missa al seu honor i quan va acabar la missa Agustí es va anar directament cap al departament de la policia. A l'arribar va dir a tots els inspectors, policies i altres que ja sabia qui era l'assassí del crític Guillem. Els presents de la sala es van quedar al·lucinats a la notícia d'Agustí i ell va demanar una brigada de policies per a poder detenir a l'assassí. Agustí i els policies van agafar els cotxes i la furgoneta per als detinguts i van arribar a una casa la qual van entrar a la força. Va córrer a l'entrada de la casa amb sobresalt Thomas. espantat per la situació va preguntar que passava i Agustí va contestar que Thomas estava detingut per el assasinat del crític Guillem. Thomas li va contestar amb cabreig que ell no tenia cap prova i que no podia acusar-lo sense proves. Agustí li va contestar que ell va matar a Guillem per aquell encontre en la fèria de llibres, ja que ell optava a un premi de mil dos-cents euros pel seu llibre de misteri però després de la seva crítica ja no va poder optar al premi i això li va enfadar tant que va plantejar el pla de la seva mort. Però no va contar que no tenia experiència i que havia fet errors de novat que li havien delatat.



Thomas sense cap comentari va dir que sabia que la havía fastidiat i que havia sigut una persona horrible però no estava arrepentit d'haver portat a la tomba a Guillem. Agustí li va dir que li donaven repugnància les persones així i que a l'haver fet aquest acte havia perdut tot dret i la libertat per a la resta de vida que li quedava. Aquella nit Thomas va ser arrestat i tot el món va poder descansar després de la notícia