F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

MARAGDES (Lucía Maciá Esquiva)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)
Capítol 2:  TOT PER UN COLLARET DE MARAGDES

CAPÍTOL 2 MARAGDES

Al matí següent em vaig alçar del sofà molt cansat, no havia dormit res gràcies que no parava de donar-li tornades al cap, on havia vist aqueix collaret abans?, decidit a parar de pensar en això em vaig alçar, vaig desdejunar i em vaig posar a vestir-me, quan estava decidint que jersei m'anava a posar va sonar el telèfon, era d'un restaurant al qual havia anat el dia anterior a buscar treball, em van oferir fer una entrevista i per descomptat vaig acceptar.

L'entrevista era a les 17.00 de la vesprada per la qual cosa tenia temps per a aclarir idees i preparar-me alguna resposta, vaig decidir quedar amb un vell amic el qual era a la ciutat per a menjar i de pas buidar-me una mica.

Eren les 12.30 i jo estava esperant a Pau el qual va aparèixer 5 minuts després de l'hora, vam menjar i ens vam posar al dia, no m'acordava de com de graciós era i de la seua estranya mania de contar acudits cada vint segons, tot van ser riures fins que va contar un acudit sobre una dona a la qual el seu amant li regalava un vestit caríssim, aqueix acudit em va fer recordar-me d'alguna cosa que em va deixar atònit, vaig deixar d'escoltar a Pau, vaig deixar d'escoltar la bullícia del restaurant i per un moment i fins i tot vaig deixar de respirar.

Ho tenia ella, el collaret estava a la seua bossa, ara recordava tot, era el mateix collaret que el desaparegut per això l'havia vist abans, era a la bossa de la meua exdona, llavors que volia dir això? era realment el mateix? estava ella darrere d'alguna cosa? el seu amant? tenia un amant? Pau cridant-me em va traure dels meus pensaments, em va preguntar que em passava però vaig decidir restar-li importància, això era un assumpte del que només jo em podia encarregar.

Més tard eixia de l'entrevista, la vaig fer el millor que vaig poder tenint en compte els esdeveniments anteriors, de camí a casa vaig començar a pensar si m'estava tornant boig, entre el divorci, els judicis i la falta de diners era una cosa probable però no, no podia ser una coincidència, havia d'anar i esbrinar que estava passant, abans d'adonar-me ja estava marcant el telèfon de la meua exdona, al tercer xiulet va contestar, només em va donar temps a sentir un que vols abans d'escoltar com una veu masculina cridava ``ací mòbils no´´ i penjava la trucada, sense dubte va ser una cosa molt estranya així que en arribar a casa vaig fer les maletes i vaig buscar el tren que abans isquera cap a la casa de la meua exdona.

Entrava el sol per la finestra, a penes em faltava una hora per a arribar, d'una banda estava emocionat, veuria el meu fill, per un altra banda estava completament terroritzat, què anava a fer si era veritat? delataria a la que va ser la meua companya de vida durant anys? què suposaria que fora veritat? hauria sigut capaç de cometre un assassinat? per què? no sabia res, l'única cosa que sabia era que havia d'esbrinar que estava passant.

Una hora després em trobava tocant la porta de la meua antiga casa, per a la meua sorpresa el que va obrir la porta va ser Carles, un mainader al qual contractarem quan els dos treballàvem i no podíem cuidar a Pol, abans que poguera dir res el meu fill em va abraçar i vaig saber que passara el que passara el viatge tenia sentit per aqueix moment, no podia deixar que Pol visquera amb una completa desconeguda com ho era la seua mare per a mi en aquests moments.

Els vaig dir als dos que havia sigut un dia llarg i que necessitava una dutxa, els dos van assentir i jo vaig anar la que va ser la meua habitació, havia arribat el moment, necessitava buscar pistes, alguna cosa que m'ajudara a saber que estava passant, vaig començar a buscar per tots els calaixos i armaris fins que se'm va ocórrer buscar en un xicotet compartiment en el qual solíem guardar les coses de valor quan ens anàvem de viatge, com va ser la meua sorpresa en obrir-ho i no trobar res més que una cinta de vídeo, al principi no em va sorprendre, a Mònica li encantaven aqueixes antiguitats però perquè l'anava a tindre tan amagada? Vaig decidir agafar-la i de sobte el món se'm va parar en veure la data de la mort de Dora Bonnin escrita a la cinta.



 
Lucía Maciá Esquiva | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]