F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(Coaner)
IES de La Jonquera (La Jonquera)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  Dídac Batista

Aquell divendres 13 a les 13:13 h, en un carreró prop del lloc on havien matat en Guillem Gual, un jove que tornava de la biblioteca havia trobat el cadàver d'un home. Havia estat apunyalat i per l'aspecte que tenia, feia poc que el seu assassí l'havia matat. Quan els agents van arribar al lloc dels fets, el que més va sobtar a l'Albert Cuní va ser que la víctima portava a les mans el mateix llibre que el crític, i els agents van començar a lligar caps. L'Agustí Tena i el seu equip van dirigir-se a casa de l'editor per trobar alguna pista que el relacionés amb l'assassí però també amb en Guillem Gual. A part de llibres editats per ell i documents no gaire importants, no van trobar res que els pogués ajudar a resoldre el cas. Així que l'Albert els va proposar d'anar a l'editorial on treballava la víctima i tot i ser una molt bona idea, l'Agustí va pensar que investigar el seu despatx no seria productiu. Però tots els seus companys, van posar-se en contra seu, ja que sempre ho investigaven tot, i no trobaven lògic no anar-hi. El cap de la policia, indignat, se'n va anar a comissaria i la resta dels agents van anar cap a l'editorial. Allà els va rebre un recepcionista que va acompanyar-los al despatx d'en Dídac Batista. En veure l'interior, van quedar horroritzats. Hi havia moltíssims papers per les estanteries i tirats a terra. L'Albert va veure clarament que algú havia entrat a robar i va fer venir els altres agents perquè busquessin si enmig de la paperassa hi havia allò que havia vingut a buscar el lladre. Darrere d'un calaix, van trobar un disc dur sobre el qual hi havia un adhesiu que deia "Guillem Gual". Amb l'ajuda del secretari, van connectar l'aparell a un ordinador, però no hi van trobar res. Ara que l'Albert es feia càrrec del cas, va demanar a l'Eloi que enviés el disc dur als informàtics de comissaria, però aquests li van dir que tardarien almenys un dia a poder-lo desbloquejar. Després d'això van continuar buscant, però no van trobar res més i els policies van marxar. L'únic que va quedar-se va ser l'Albert que volia disculpar-se amb els treballadors per tot l'enrenou que havien fet durant la investigació, però també volia aprofitar per demanar si havien vist entrar al despatx algú que no fos en Dídac. El secretari li va dir que no patís, però que li havia estranyat que haguessin tornat a venir perquè al matí ja havia vingut un altre inspector. En dir-li això l'Albert va entendre perquè l'Agustí no havia volgut que hi anessin: perquè qui havia entrat al despatx aquell matí era ell.

L'endemà al matí, tots els agents, inclòs l'inspector, van arribar a comissaria. Malgrat que el dia anterior l'Albert havia descobert que l'inspector els amagava alguna cosa, va decidir no dir res als altres agents i investigar-ho fins a estar-ne segur. Passades unes hores, els informàtics van avisar-lo que havien aconseguit desbloquejar l'aparell i que el que havien trobat seria molt útil per la investigació. A dins del disc dur hi havia un fitxer que contenia una carta d'en Guillem Gual:



[Per a Dídac Batista,

Sóc en Guillem Gual, suposo que ja saps qui sóc. La qüestió és que necessito que miris aquesta carta urgentment perquè sé que tant a tu com a mi ens estan perseguint i vull que vagis amb molt de compte. El motiu pel qual ens segueixen és un llibre que es diu "L'assassinat entès com una de les belles arts". Sé que, com jo, tens un exemplar físic del llibre. Si mires els números de les pàgines veuràs que algunes xifres estan encerclades. Jo no escriuré aquí les xifres per si, per algun motiu d'aquesta carta arribés a males mans, però, si agrupes els números tindràs les coordenades d'un lloc al qual has d'anar. Només et puc dir que allà trobaràs respostes. Vés amb molt de compte.

Guillem Gual. ]




En haver acabat de llegir la carta l'Albert, l'Eloi i els altres policies van córrer cap al despatx on tenien els documents i van agafar el llibre. Efectivament en mirar els números de les pàgines van veure que alguns números estaven encerclats. I en ajuntar aquestes xifres van obtenir una ubicació: la de la biblioteca del centre de la ciutat. Ràpidament van organitzar-se i amb els cotxes patrulla van marxar cap allà. A mig camí van aturar-se en veure que a l'entrada d'un dels carrers transversals hi havia un grup de gent cridant. L'Eloi i l'Albert van baixar del cotxe per anar a veure què passava i van trobar-se amb un grup de gent que intentava reanimar una dona que havia estat apunyalada. Sorprenentment i per desgràcia aquella dona tenia el llibre a les mans.

 
Coaner | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]