F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(Ainoamanelyamelia)
IES Ribera Baixa (El Prat De Llobregat)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  CULPA TEVA

1974.12.03 9:00 am



L’inspector estava nerviós. Havia estat investigat tota la nit sobre aquelles paraules que no paraven de ressonar-li al cap. De sobte, va entrar per la porta del Departament d’Investigació la inspectora Marta Smith amb molts diaris de feia una pila d’anys.



-Has fet deures, Sr. Smith?? -digué l’inspector amb un to de veu irònic.



-I vostè està molt graciós tot i tenir un cas per resoldre, no li sembla? -li deixà caure una pila de diaris de sobre la taula, dels quals li destaca tres d'ells de 1944, 1954 i 1964- He estat investigant i aquests butlletins són de casos molt semblants al d’ahir. En tots tres les víctimes es troben al mateix perímetre on van trobar el cadàver del doctor.



- Els investigadors no han dit res d’això? - va dir l’inspector fent una ullada a les notícies - A les imatges s’hi pot veure, clarament, el llibre que porta cadascú. - va dir amb èmfasi.



- Estàs bé? - preguntà la Marta mentre mirava amb atenció i amb una expressió de estranyesa el seu superior



- Mare meva! Fixa't en aquest cas - va dir-li inquiet- Aquest cas el vaig portar jo amb el general Thomas Murphy. Si no recordo malament, va ser l’hivern de 1954. Acabava de graduar-me en criminologia. Va ser un dels primers casos que em van assignar. Em balla pel cap el nom del mort, es deia... Guillem Gual!



1954.01.05 9:26 am



“Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, es va saber que s’anomenava Guillem Gual i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, per què un assassí s’hauria de complicar la vida deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava gaire segur ni de com es pronunciava?”





1974.12.03 12:48 am



L’inspector havia estat cercant similituds entre l’expedient de 1954 i el cas del doctor Pritzker.

Per a ell va ser un cas que recordava amb detall perquè no el van deixar acabar d'investigar i no va concloure res. Un dia, van arribar dos homes vestits d’etiqueta, van dir-li que la seva feina ja era acabada i que ja no necessitaven els seus serveis.



En arribar a un “pub” de la zona va demanar unfish&chips per dinar.Després, va treure el seu mapa i va cercar les coordenades, que de tant rellegir-lesli havien quedat gravades. Trigaria dues hores en arribar a Highbridge. Finalment va arribar a una casa que era en venda i l'Inspector, sorprès, va picar a la porta.



-Que hi ha algú? Soc l’inspector Tena, del Departament d’Investigació Criminal. Què podríem parlar? -Va tornar a trucar però ningú no va respondre.



Quan l’Inspector ja se n’anava, va veure una nena a la finestra de la casa. Només va poder veure el color dels seus ulls blau cel que es distingien en la foscor.



-Ei, tu! - digué cridant i apropant-se cada vegada més a la casa.



La nena va sortir al porxo amb un llibre a les mans i tremolant com una fulla. L’inspector va dir-li:



-Tranquil·la, no et faré res. -Mentre deia això, la nena va articular amb els llavis les paraules «ja arriba». La noieta va mirar a la dreta de l'inspector insinuant-li la presència d’algú.



Tot va passar molt ràpid. L’inspector mirà a la dreta i veié un home vestit d'etiqueta amb uns ulls que li resultaven familiars, però un tret el va fer tornar a la realitat. Mirà la nena i veié com a càmera lenta queia al terra del porxo. L’inspector, espantat, va sortir corrents a socórrer-la.



Amb dificultats per respirar, la nena aconseguí dir-li:

-Això és culpa teva.-amb la mirada perduda i amb un llibre entre les mans, el seu cor deixà de bategar i el seus ulls s’apagaren.-



L’inspector se sentia perdut, tot havia passat molt ràpid. Recordava el tret, la mirada familiar, la nena, el seu llibre i la policia… però una cosa era clara, ell era l’única persona a l’escena del crim.
 
Ainoamanelyamelia | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]