F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Els tres secrets del bosc abandonat (Cherry)
IES Cirviànum de Torelló (Torelló)
Inici: El secret del Bosc Vell (Dino Buzzati)
Capítol 2:  Un viatge desafortunat

No ho podia creure en Tenol, es pensava que els éssers mitològics no existien que només eren quimeres. Es va treure la pedra foradada de damunt l'ull i no podia veure el centaure. Es va preguntar si en Sebastiano li havia fet aquest regal expressament i si ell coneixia aquest ésser. Tot seguit en Tenol es va acostar cap al centaure, però ell, tot espantat, va començar a córrer. En un primer instant es va pensar que era una imaginació seva, però finalment va creure que havia estat real. Va continuar caminant.

Ja portava mitja hora caminant quan, de sobte, va veure un home des de lluny que va començar a córrer quan el va veure, el primer en què es va fixar va ser en el seu aspecte físic; portava una camiseta estripada, caminava descalç, els pantalons estaven fets d'una tela molt fina, els cabells eren molt llargs i portava una barba molt llarga i bruta; va arribar a la conclusió que era un rodamón. Ell, tot sorprès, el va mirar amb inseguretat, com si hi hagués alguna cosa perillosa d'on ell venia. En Tenol va cridar si passava alguna cosa, però el rodamón no va respondre. En Tenol es va quedar quiet i va esperar que arribés, aquell home es va parar davant d'ell i tot esbufegant, va fer un moviment brusc amb la seva mà bruta i pudent, que es va dirigir cap al sarró d'en Tenol i li va robar. En Tenol, tot enrabiat, va començar a córrer cap al rodamón que s'havia apropiat del seu sarró. En Tenol sabia que no el podia atrapar fàcilment, per això va agafar una pedra del camí veloçment, va tirar-li, però el tir va quedar curt, l'havia de tirar amb més força. Va tornar a agafar una altra pedra i aquest cop va poder tocar-lo a l'esquena, però tot i això, l'home va continuar corrent pel camí, però poc després es va endinsar pel bosc i en Tenol el va perdre de vista.

Tot decebut per no poder recuperar el sarró, va continuar caminant pel camí sense saber de què es podria alimentar en aquell temps. Per sort encara portava el regal que li havia fet en Sebastiano, ja que el portava a la butxaca. Així i tot encara estava animat d'arribar al poble. Ja era la tarda i la seva panxa va començar a grunyir.

Més tard va veure un nen que anava amb un carretó ple de llenya ja tallada i amb una destral darrera l'esquena. Per si de cas en Tenol va posar la mà a la butxaca on tenia el regal del bon Sebastiano. El nen del carretó es va parar davant del nen sense sarró i li va dir que què feia en aquella època de l'any sense portar cap aliment a sobre. En Tenol va confiar en ell, per això li va explicar tot el que li havia passat des que va arribar a aquell bosc. Ell, molt amablement, es va presentar i li va dir que es deia Benvenuto Procolo, també va esmentar que en Sebastiano era un familiar seu i que ell s'encarregava d'ell, que sempre l'estava ajudant amb el menjar i cada setmana el venia a veure. L'altra cosa que va sorprendre amb en Tenol, va ser que li va dir que si es volia quedar a dormir a casa d'en Benvenuto i sopar una sopa amb pilotilles. Ell va assentir i es va sentir molt afortunat de trobar-se el parent d'en Sebastiano. Així es va dirigir a la casa d'aquell bon nen. El va ajudar a preparar el sopar i van sopar a la vora del foc. La nit era fosca i ben fresca, en Tenol es va adormir en un instant, en posar-se a damunt de la palla i tapar-se amb la manta de llana.

En despertar-se, en Benvenuto ja estava despert i preparant l'esmorzar. Van començar a engolir el menjar que havia preparat en Benvenuto. El nen va explicar-li amb en Tenol els seus plans per aquell dia, va dir que anava a tallar més llenya, que aniria en direcció contrària cap al poble. Abans que marxessin, en Benvenuto li va donar un tros de pa del dia anterior i una bóta de vi. Llavors va ser quan van sortir de la casa i es van separar, en Benvenuto abans que marxés li va dir que si tornava per aquí que el passés a veure, que volia saber com li hauria anat el viatge. En Tenol va començar a caminar quan darrere de la llenya va sentir un soroll estrany, va girar el cap tranquil·lament cap a la dreta, va agafar la pedra foradada i va mirar a través d'aquell artefacte i va poder veure un altre ésser mitològic, aquest cop era una parella d'elfs. En Tenol tot amablement es va presentar, però ells dos estaven espantats, però de mica en mica, van anar agafant confiança. Els elfs havien vingut a buscar aigua amb gerres. Per això, en Tenol es va oferir a omplir-les i portar-lis les gerres allà on vivien. Un cop omplertes, es van dirigir a l'habitatge d'aquelles criatures. Un cop allà, va trobar tres elfs més, també es van espantar el principi, però després ja van confiar amb en Tenol. Allà els elfs li van oferir dues pomes, ja que els havia ajudat a transportar les gerres d'aigua. En Tenol, els va ajudar en diferentes feines, però ja havia de tornar a recuperar el camí per arribar al poble. En Tenol estava fascinat per aquelles criatures. Quan ja estava a punt de marxar, els elfs li van donar un dels seus bolets màgics que cultivaven, per agrair-li tot el que havia fet per ells. Els bolets servien per ser feliç permanentment, però ser un ignorant, per això li van dir que ell no se'ls menges.

Va començar a caminar i al cap de poc temps, va tornar a veure el rodamón davant seu que encara portava el seu sarró, ell cautelosament i tot nerviós, va agafar una pedra, força gran, es va acostar i va tirar-li la pedra al cap, aquest cop, tot sorprès, va encertar a la primera, el lladre estava dèbil, va caure a terra. Quan el va veure es volia escapar, però va adonar-se que no tindria suficient temps. Per això va poder recuperar el seu sarró, l'home tot estès a terra, amb molta debilitat, va donar-li un tros de pa que quedava del sarró, li feia molta llàstima aquell pobre. Després es va allunyar d'ell sense dir-li res. En Tenol tenia molt bon cor.

Aquell mateix matí, va poder arribar al poble on, de bona gana, va saludar-lo efusivament un altre rodamón, molt abundants en aquella regió. L'home tenia poques dents, però moltes paraules que podien convèncer a qualsevol persona de qualsevol classe social. Els xerrameques d'aquesta mena no els havia vist abans però els vagabunds avariciosos sí. D'aquesta manera va posar la mà en el sarró per evitar el robatori i li va dir que si era capaç de convèncer l'alcalde del poble que era ell el recaptador d'impostos, li regalaria tots els terrenys que posseïa. Aquell pidolaire va acceptar el tracte, encara que no sabia que jo no tenia ni terres, ni vaques ni menjar. Fou d'aquesta manera que es dirigí a l'ajuntament amb aquelles vestimentes que ensenyaven més el cos en lloc de tapar-lo. En tot cas, en arribar a l'ajuntament, uns guàrdies el van parar i li van dir que no podia passar si no anava vestit adequadament. El rodamón va dir que ell no era pas un analfabet, que ell era un cobrador d'impostos enviat pel mateix monarca amb aquest aspecte per saber si de veritat un alcalde es mereix ser alcalde. Els guàrdies van preguntar estranyats: i com sabràs si és un bon alcalde? Primer de tot, un alcalde ha de tenir controlats tots els forasters que entren i surten i, evidentment, totes les intencions d'aquesta gent. En segon lloc, ha de tenir la capacitat per reconèixer un membre de la pròpia institució, independentment de les vestimentes. O sigui, m'ha de reconèixer a mi, el coronel Leopold III, cobrador d'impostos, ha de tenir la capacitat d'ignorar aquests draps que porto i observar que sóc un coronel. Va dir el pidolaire. D'aquesta manera els guàrdies convençuts amb les paraules del xerrameca van portar el rodamon davant de l'alcalde i en Tenol que tenia molta curiositat de saber el final, va poder escoltar la conversa amb l'alcalde. L'alcalde, al principi es va mostrar confús, però, amb el llarg discurs del pidolaire, es va convèncer i va ordenar que li portessin un pollastre per menjar. L'home, afamat, se'l va menjar tot i quan va acabar l'alcalde va dir: abans m'has dit que haig de vigilar tots els forasters que entren i que surten, no? I el rodamón va assentir amb el cap. Llavors l'alcalde va cridar que el règim obligava a pagar molts impostos a la població, i que estava fart de veure als ciutadans patint gana, fred i soledat. Va repetir que no volia tornar a veure la misèria en aquell poble i que, per tant, executaria el seu cos sota la guillotina aquell mateix dia. En sentir això, en Tenol va intentar marxar d'aquell poble a correcuita. Al cap de pocs minuts ja estava als afores del poble. Seguidament va sentir el campanar que tocava les dotze del migdia i pocs segons després de l'última campanada es propagà un crit infernal. Espantat i cansat va dirigir-se cap al bosc.

Ja estava als afores del poble, enmig d'una esplanada plena d'arbres quan va decidir tornar a mirar a través de la pedra. Aquest cop no va veure ningún ésser mitològic, hi havia un arbre fruiter, (concretament un pomer) que destacava enmig d'aquella esplanada. L'arbre era daurat i molt brillant. En treure's la pedra de l'ull, era un arbre igual que tots els arbres que l'envoltaven. Es va apropar cautelosament per veure'l millor, en arribar-hi va observar-lo detalladament a través de la pedra. Va poder veure que en el tronc hi havia escrit una frase que deia, "els guardians dels boscos sempre estarem aquí, mai marxarem". En Tenol li va semblar que era un lema. Va pensar que estava fet d'or, però aquell tipus de material no li interessava. Per curiositat va trencar una branca d'aquell arbre daurat, se la va posar al sarró i estava decidit a marxar, però de sobte va aparèixer un home vell, amb un bastó ben gruixut i robust, unes banyes al cap i acompanyat d'un llop blanc i va pronunciar, qui gosa agafar una branqueta del cor del bosc?, en Tenol tot espantat, es va girar cap a ell quan el llop va començar a olorar el sarró d'en Tenol. Era un leshy, un dels guardians del bosc; el segon secret ja havia estat descobert.

 
Cherry | Inici: El secret del Bosc Vell
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]