F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El xurro maleït (Gonzalo)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: El secret del Bosc Vell (Dino Buzzati)
Capítol 2:  La màgia del pa de figa

Vaig pensar que m'estava vacil·lant, però em va explicar que aquesta maledicció havia estat en la meua família durant segles i que els meus pares van morir per aquesta. El coronel es va preocupar molt i li va preguntar com es podia acabar amb aquesta terrible maledicció. El remeier ens va contar que un vell del poble especialitzat en malediccions sabia on portar-nos. Després, per alleujar els meus dolors, em va donar una infusió ben potent de plantes tranquil·litzants.



Vam estar esperant una estoneta fins que l'efecte de les plantes sorgira i quan finalment em va calmar el dolor vam eixir per a buscar el vell. Aquest vivia a l’altra banda del poble, així que vam haver de caminar trenta-tres minuts per a arribar-hi. Vam saber sens cap mena de dubte quina era la casa del vell gràcies als diversos amulets que havien penjats en l'entradeta. La casa era bastant xicoteta, tan sols tenia una habitació amb diversos artefactes que penjaven pertot arreu i, al terra, dormiaamb una manta bastant embuatada. El vell ens va dir que l'única cura per a la meua maledicció era que em menjara el sagrat pa de figa de la serra de Mariola. Aquest estava custodiat pel poderós Tio Canya i es trobava en el bosc del costat del llogaret.



Pujant a la serra, la calor de l'estiu al migdia encara resultava més forta que al poble, però després d'un quart d'hora caminant vam arribar al bosc. Allí, com va dir el vell, ens esperava una persona, aquesta estava vestida amb una gorra, una brusa negra i una faixa morellana. Ens va dir que ell era el Tio Canya i que ens estava esperant per a fer-me unes proves. Nosaltres li vam respondre que només veníem pel pa de figa, però ell ens va explicar que perquè me’l donara, hauria de superar unes proves per adonar-se que jo era digne de tant meravellós tresor.



La primera prova era una partida al sambori, jo contra el Tio Canya, però en comptes d'haver-hi deu caselles hi havia quaranta-dues. Ell em va deixar començar, vaig tirar la pedra en l'u i vaig fer els salts el millor que vaig poder. En el seu torn el Tio Canya ho va fer tot tan ràpid i perfecte que a penes el vaig veure moure's. Això va continuar en els torns següents fins que tristament en el torn trenta-set vaig fallar la casella amb la pedra i vaig perdre, però el Tio Canya semblava satisfet amb mi.



En la segona em va contar que havia de fer volar un catxerulo. Me’n va donar un cometa que semblava que tenia deu vegades la meua edat i em va dir que resistira el màxim que poguera. Quan vaig soltar-lo, el vent es va fer poderós i semblava que volia llevar-me el catxerulo, bufava tan fort que no podia mantidre els meus peus en el terra. Tant bufava i bufava que desgraciadament la corda es va partir i el vent com que ja havia aconseguit el catxerulo, va parar de bufar. El Tio Canya em va felicitar pel meu esforç i em va convidar a passar a la següent prova.



L’última prova consistia en una partida de tocar i parar. De sobte, el Tio Canya s'enfilà amb molta velocitat cap al bosc. En veure això, tots dos començàrem a córrer darrere d’ell tan ràpid com podiem, però quanfaltava un pèl de figa per a agafar-lo, va desaparèixer dels nostres ulls. Uns segons després d'haver-lo perdut de vista, va aparéixer una masia. Aquesta havia de ser la casa del Tio Canya.



Arribarem a la casa del Tio Canya, la porta estava mig oberta, però encara així vam tocar una campaneta. Ningú va respondre, així que entrarem a la casa. Tots els mobles eren molt antics, semblava que es podien trencar només d'acariciar-los. Quan arribarem a la cuina allí estava. Ens va dir que ens asseguérem a taula i després d'uns minuts ens va portar el desitjat pa de figa. A penes podia mirar-lo sense enlluernar-me, tenia una olor increïble i sense pensar-ho dues vegades me'l vaig menjar amb molt de gust.
 
Gonzalo | Inici: El secret del Bosc Vell
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]