F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Somnis de guerra (La abeja con orejas)
IES Els Tres Turons (Arenys De Mar)
Inici: El secret del Bosc Vell (Dino Buzzati)
Capítol 2:  El somni

Plovia a bots i barrals quan Sebastiano va baixar del cotxe. Davant seu, un majestuós edifici amb maons desgastats i finestres arquejades. En entrar, una senyora de posat estricte l'analitzà amb la mirada per després dir:

- Bon dia, senyor. Que li trau per aquí? - Va dir la senyora darrere la taula del rebedor. Portava unes ulleres de cul de got i un vestit negre i formal, quasi de funeral, que li arribava fins als turmells. Els seus cabells estaven recollits en un monyo baix i tibat. Semblava una dona seriosa, que no reia sovint.



- Gràcies per la rebuda. - Li digué mirant-la amb impaciència. - Venia a buscar al meu nebot, Benvenuto Procolo. Que el podria veure? - Solicità secament deixant-se emportar per la intriga de conèixer el seu nebot.



- Sí! Esperàvem la seva visita - Va contestar la dona sobtada al saber qui era l'individu. A l'internat sabien del càrrec de Sebastiano a la guerra i tenien ordres de tractar-lo amb la millor cortesia possible. - Perdoni el retard, el seu nebot baixarà ben aviat.



Dit això, la dona va desaparèixer deixant a Sebastiano sol al vestíbul. L'home estava nerviós i impacient. Portava vivint massa anys sol i la idea d'haver de compartir la seva vida amb algú un altre cop el feia patir, però tot i que ho negava, també li feia il·lusió conèixer a Benvenuto.



Al cap d'uns 2 minuts, un noi alt i esvelt va baixar les escales. Portava un uniforme que li marcava els seus braços lànguids, amb prou feines omplia la camisa i els pantalons. La corbata, mal lligada, estava tacada amb taques d'humitat. El seu cabell despentinat i negre com el carbó emmarcava les seves faccions agudes i triangulades i el seu rostre pàl·lid feia contrast amb els seus ulls negres.



Tot i el seu aspecte deplorable, el noi caminava amb un posat de seguretat i fins i tot de superioritat. Va arribar a l'altura del seu oncle i se'l va quedar mirant per sobre l'espatlla, jutjant-lo. Tot i sentir-se molest amb aquest primer contacte, Sebastiano va començar la conversa amablement.



- Hola, Benvenuto, sóc el teu oncle. Estàs preparat? - Va preguntar insegur i nerviós. La seva veu feia notar la poca determinació que sentia.



Benvenuto li llençà una mirada d'indiferència i respongué amb desgana:

- Marxem ja? - Va dir amb un deix de fàstic en les seves paraules.



Sebastiano va fer l'esforç de somriure i va assenyalar el cotxe amb el cap. Després li va donar les gràcies a la senyora que l'havia rebut i que ho havia vist tot i va marxar cap al cotxe.



El viatge de camí a la finca va ser llarg i incòmode, El cel gris i la pluja no ajudaven a alleujar l'ambient entre els Procolo. Sebastiano havia tractat d'establir conversa amb el seu nebot, però Benvenuto només contestava amb mirades d'indiferència i en el millor dels casos, un monosíl·lab.



En arribar a casa, Sebastiano anuncià al jove que soparien en poc temps. Benvenuto, que feia hores que estava en silenci va assentir i va murmurar:

- On és la meva habitació? - Desitjava passar una estona a soles. No volia parlar amb el seu nou tutor, i menys encara fer veure que hi estava a gust.



- A dalt a la dreta, només passar les escales. - Va contestar Sebastiano alleujat per sentir alguna cosa del seu nebot.



El sopar va ser igual d'incòmode que el viatge. Cap dels dos tenia el mínim desig de saber de l'altre. A Sebastiano li havien passat les ganes de parlar amb Benvenuto, qui des d'un principi no havia volgut.



Benvenuto va ser el primer a aixecar-se de la taula i va pujar a la seva habitació. Havia estat actuant tot el dia com si res li importés, però dins seu la tristesa i la confusió batallaven per fer-se lloc. Trobar-se amb un membre de la seva família després de tants anys li causava un malestar que ni ell sabia interpretar. No podia culpar a Sebastiano, ja que tot i semblar un home seriós i estricte, havia intentat fer-lo sentir bé en tot moment. Però no ho havia aconseguit, i Benvenuto dubtava que ho pogués arribar a fer. Eren masses els motius que provocaven aquest comportament, i tot que se sentia en part malament pel seu tiet, hi havia alguna cosa d'ell que el tirava enrere. Potser la seva desgana i el seu mal humor, tapats amb somriures forçats perquè el nen s'endugués una bona impressió. No, Benvenuto era intel·ligent i no queia per aquelles mentides.



Ja era tard. Feia una estona que havia sentit els panells de fusta de l'escala cruixir, i havia donat per suposat que Sebastiano havia marxat a dormir. Va escoltar, però, una veu cridar. Ell estava acostumat als sorolls i veus durant la nit, ja que a l'internat hi havia de conviure amb molts més nens, per això no es va immutar en un principi. Quan els crits es van repetir, va recordar que ell i el coronel eren els únics que residien en aquella casa, i li va estranyar que un home com aquell pogués parlar sol. No semblava boig, oi? El seu instint el va portar a aixecar-se i acostar-se a la porta de l'habitació on Sebastiano dormia. Els crits augmentaven.



- Diego! No em facis això si us plau! - cridava adormit el coronel.



Benvenuto va pensar que el coronel estava somiant en els seus anteriors dies a la trinxera. La curiositat va fer que seguís escoltant. Era Diego un soldat que havia estat a punt de matar-lo?

- Recordes que vam prometre estar sempre junts? - continuava exclamant Sebastiano.



El noi no entenia res. Diego era un amic que havia fet el seu tiet durant la guerra? Un membre familiar fins i tot del qual no en sabia res?

- Diego jo t'estimo! Vull que tornis als meus braços! Vull sentir-te a prop! - Digué finalment Sebastiano, amb veu desesperada.



Benvenuto no es podia creure el que acabava de sentir. Qui era aquell tal Diego? I quina classe de persona era Sebastiano? Un home no podia estar amb un home! Allò estava penat i era repulsiu!

Benvenuto va experimentar una onejada de fàstic i temor cap al seu tiet. Què feia vivint amb tal persona?

 
La abeja con orejas | Inici: El secret del Bosc Vell
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]