F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Un amic extrany (Tensae)
IES d'Argentona (Argentona)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)
Capítol 2:  Un capità malcarat i un exèrcit salvador

UN CAPITÀ MALCARAT I UN EXÈRCIT SALVADOR



Als pocs dies de començar el nostre viatge, ja ens esperava la nostre primera aventura.

Mentre anàvem parlant i gaudint del magnífic paisatge que ens envoltava, a l’horitzó, vam veure una figura i vam decidir dirigir-nos cap a ella per a veure-la millor.

Quan vam estar suficientment a prop, ens van adonar que era un vaixell i que estava rajant oli al mar i també llençanva un munt de deixalles generades pels humans, menjar, ampolles de plàstic... Tot estava molt brut!

Vam veure horroritzats que el vaixell estava deixant una estela de brutícia i que els peixos s'ho anaven menjant.

Després d'estar una bona estona perseguint-lo i intentant apropar-nos a ell per avisar del que estava passant, ho vam aconseguir i enfadat veien al capità tranquil·lament al timó li vaig cridar :

- És vostè el capità d’aquest vaixell?

- Sí, jo mateix, què vols nen?- va dir amb cara de pomes agres el capità.

- No se n’adona que està contaminant el mar? Perquè porteu tanta brossa? on la voleu deixar?-li vaig dir.

- Nen, fas moltes preguntes! Això no és problema teu, però com sóc una persona generosa, et diré que un senyor molt ric m’ha contractat a mi i a la meva tripulació per abocar les deixalles de la seva fàbrica al fons del mar.

I ara deixa'ns treballar en pau!- va cridar el capità.

Aterrat pel que m'explica aquell home vaig intentar aturar el desastre ecològic que estava provocant.

Mentre el meu amic, el papagai, intentava evitar que les deixalles continuessin caient i embrutant el mar d’aquella manera.

Cada vegada el capità estava més nerviós i ens va amenaçar amb ordenar als seus homes que ens disparessin sinó ens anàvem i el deixavem continuar. Dit i fet, no s’ho va pensar dues vegades quan ho va ordenar.

Una d’aquelles bales em va donar i em va perforar l’espatlla esquerra. La cremor i el dolor van ser insoportables!

Afortunadament l’Helena, la balena, presentint el perill, es va submergir, i així vam tenir més possibilitats d’ esquivar les bales. La meva amiga m’havia salvat la vida!

Ràpidament ens vam dirigir a buscar el nostre amic el papagai que al sentir els dispars havia fugit ràpidament en direcció contraria a la nostra.

Després de perdre de vista el vaixell i de no trobar el papagai, vam decidir anar a una cova perquè necessitava descansar, estava ferit i em feia tant de mal la ferida que vaig perdre el sentit.

Em vaig despertar una mica atordit i amb dolor a l’espatlla. El papagai ens havia trobat i els dos animals estaven mirant-me, atònits.

Ràpidament em van intentar curar la meva ferida per poder anar a parar-li els peus a aquells desconsiderats. De primeres em vaig negar, no confiava en les habilitats d’aquell parell, però si volia aturar el vaixell, allò era el que havia de fer. Així que fent-me el valent i cridant com un descosit vaig aguantar fins que em van cosir la ferida.

Després, enfadat i adolorit, amb els meus dos amics, vam anar a buscar el vaixell per parar aquell desastre.

De sobte em vaig adonar que al darrere nostre hi havia un exèrcit d’animals aquàtics, al principi em vaig espantar però l’Helena em va dir que eren aliat. El papagai havia anat a buscar els seus amics, els havia explicat la situació i ens venien a ajudar.

Vam estar molta estona intentant trobar el vaixell, junt amb els nostres nous amics, erem un exèrcit decidit a salvar les aigües del nostre planeta.

Quan finalment el vam atrapar, tots els animals van envoltar el vaixell, els dofins van començar a saltar per sobre seu, les balenes van moure la cua per fer que els tripulants caiguessin a l’aigua, els taurons donaven voltes al voltant dels nàufrags per espantar-los, les meduses els picaven i els pops els hi llençaven tinta a la cara … Tot naturalment sota el meu comandament.

El capità en veure la situació en què es trobava va decidir rendir-se. Aleshores va portar el vaixell al port més proper, escoltat per aquell exèrcit salvador.

Quan vam arribar vaig explicar que ens havia passat a les autoritats i el capità, la tripulació i el cap de la fàbrica van ser detinguts per la policia i es van reciclar totes les deixalles.

Havíem salvat moltes vides del món aquàtic i evitat una catástrofe marítima, però encara hi havia moltes més coses que segur que podríem fer i moltes aventures més per viure.

 
Tensae | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]