F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L\'assassí literari (Marc11)
Col·legi Sant Miquel (Barcelona)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  La història és interminable

La història és interminable


Va observar per mil·lèsima vegada l’obra de Shakespeare que hi havia al costat del cadàver de la Clara Fernández. Havia revisat el llibre minuciosament milers de vegades, buscant qualsevol pista, una nota, una lletra marcada amb llapis, un dibuix… Alguna cosa que cridés la seva atenció. Però res. Semblava una edició normal i corrent de Hamlet, i el llibre estava en perfectes condicions. Va aixecar l’altre llibre, el de Thomas de Quincey, trobat al costat del cadàver d’en Guillem Gual. Aquest altre llibre tenia aspecte de ser una nova edició d’un llibre antic, però igual que amb l’altre, no hi havia cap pista o indici interessant.


Feia cinc dies que havien trobat el segon cadàver i, malgrat l’admirable treball de la policia no hi havia cap pista concloent sobre la identitat de l'assassí.

L’Agustí s’acabava de llevar i, un cop esmorzat, va sortir al carrer. Va conduir el seu cotxe fins a la comissaria on treballava, i allà va veure que l’estaven esperant.


—Ha aparegut un tercer mort. —va anunciar-li un policia.

—A on?

—Aquest cop ha estat a Sarrià. —va explicar-li un altre agent.

—Coneixem la identitat de la víctima?

—Sí, es tracta d’en Joaquim López. —va anunciar el mateix policia.- Un altre cop es torna a tractar d’un crític literari.

—Qui ha trobat el cos?

—Un nen que passejava amb la seva àvia. Aquest cop el cos no estava tan amagat.

—Sabem ja la causa de la mort? —va preguntar l’inspector.

—Van donar-li uns cops forts al cap amb una canonada o un objecte resistent.

—Quin és el llibre aquest cop?

La historia interminable, de Michael Ende.

—D’acord, que tres agents m’acompanyin, anem a l’escena del crim.


Van arribar al seu destí un quart d’hora després. Aquest cop el cos es trobava en un carrer més ampli però poc transitat. Unes tanques de la policia impedien el pas als vianants. L’Agustí va acostar-se al cos del mort i va recollir la novel·la de Michael Ende que tenia entre les mans. La víctima tenia molt mal aspecte i un bassal de sang s’havia assecat al voltant del seu cap.


L’inspector va observar amb atenció la nova novel·la. Aquest cop la portada era blava amb les lletres negres. Va examinar minuciosament l’àrea on s’havia produït l’incident, però no hi va veure res que estigués fora de lloc. Va preguntar a un parell de policies si havien aconseguit trobar alguna empremta o pista sobre l’assassí, però la seva identitat continuava sent un misteri. Tornava a actuar amb la professionalitat habitual, sense deixar el mínim rastre, només un llibre firmava la seva cruel obra.


Va tornar a la comissaria i, un cop allà, va seguir investigant el cas. No va trobar-hi res nou i quan va ser l’hora de plegar va marxar cap al seu pis situat a l’Eixample. Després de sopar, l’Agustí va seguir donant-li voltes a aquell trencaclosques on cap peça semblava encaixar.



Finalment, quan ja se n’anava a dormir, va rebre una trucada al mòbil. Era un número desconegut. Va acceptar la trucada.


—Digui? —va demanar l’Agustí.

—Inspector Tena… —va murmurar una veu nerviosa.

—Ens coneixem? —va preguntar estranyat l’inspector.

—Sí, soc l’Arnau. —va anunciar la veu.

—Perdoni, però no em sona.

—Sóc l’Arnau Costa, agent, treballo a la comissaria, concretament en el cas de l’assassí dels llibres.

—Ah, ja sé qui és. —va reconèixer-lo llavors l’inspector.


Es tractava d’un noi jove, baixet i prim que coneixia de vista. Era un home molt nerviós que mai parava quiet, i sempre anava amunt i avall per la comissaria.


—Vostè dirà. —va demanar l’inspector.

—Crec que tinc una pista molt grossa sobre el cas, senyor Tena. —va informar l’Arnau.

—Què has descobert?

—Preferiria comentar-li en persona, si no és molèstia. —va demanar l’agent.

—És clar, vol passar un moment per casa meva? —va suggerir l’inspector.

—D’acord, si no és destorb.

—En absolut, ara li envio la meva adreça. Però tinc un dubte, la policia està al corrent d’això?

—No. —va explicar l’Arnau. —He fet unes recerques pel meu compte i ara mateix acabo de descobrir una pista. Com que és vostè qui porta el cas, l’he avisat.

—Aquestes recerques vull suposar que han sigut de manera legal, no? —va demanar saber l’Agustí.

—És clar, no en tingui dubte.

—D’acord, l’espero a casa doncs.


La conversa va finalitzar. Quina podria ser aquella pista tan important que havia trobat l’Arnau?


L’Agustí només feia que donar-li voltes, quan aproximadament vint minuts després, algú va trucar al timbre. Es tractava de l’Arnau. A l’obrir la porta, va saludar amb una encaixada de mà l’Agustí i ambdós van seure al voltant de la taula del menjador. L’Arnau va treure un portàtil de la seva motxilla i va començar a explicar el que havia descobert.


—Durant aquests dies tots els agents hem estat centrats en investigar els llibres, buscar de què tractaven, una relació entre els llibres, la biografia dels autors… Finalment he pensat que la relació podria estar en un altre àmbit, i m’he posat a investigar les víctimes. Al principi a Google apareixia tot el que ja sabíem. La identitat, professió, d’on eren… Finalment he trobat una biografia d’en Joaquim López, l’últim assassinat. En ella apareixia la primera ressenya que va realitzar com a crític literari, i he vist que es tractava de Hamlet. M’ha sorprès ja què és l’obra que apareix al segon crim. He pensat que podria haver sigut una coincidència, ja que Hamlet és una obra molt famosa. Però després he buscat la biografia de la Clara Fernández, i he trobat que la primera ressenya que va fer com a crítica literària va ser sobre L’assassinat entès com una de les belles arts, una obra de Thomas de Quincey.

—Que és el llibre que hi havia al costat del primer assassinat, el d’en Guillem Gual. —va aportar l’Agustí.

—Exacte. Hamlet podia ser una coincidència, però aquest títol tan estrany, no pot ser-ho.

—Llavors, què suggereix? —va preguntar l’inspector.

—Que cada llibre pot indicar quina serà la següent víctima. L’assassinat entès com a una de les belles arts va predir la mort de Clara Fernández, ja que va ser la seva primera ressenya, i Hamlet, va anticipar la mort d’en Joaquim López, ja que va ser el llibre de la seva primera crítica literària. Seguint això, sabem que la propera persona en morir és algú que va fer una crítica sobre La historia interminable per debutar en aquesta professió.

—És vostè un geni. —va dir rialler l’inspector— Com és que no ens n’havíem adonat? Ara hem de buscar algú que va estrenar-se en aquest ofici amb l’obra de Michael Ende.


L’Arnau va teclejar l'ordinador en busca d’informació sobre qui podia ser la següent víctima. Van trobar-hi tres possibles casos. Una era la Cristina Hernández, però la van descartar ja que havia mort feia tres anys. L’altre era en Pau Sánchez, però també el van descartar ja que feia quinze anys que residia a la Xina. L’altre, en Carles Grau, tenia molta més probabilitat. Era un crític literari resident a Barcelona, la seva primera ressenya literària era sobre La historia interminable. L’inspector Tena i l’Arnau es van mirar amb un somriure de complicitat, ja que ara tenien un fil per on començar a estirar.

 
Marc11 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]