F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El Fènix disfraçat (Marbla)
Inici: El secret del Bosc Vell (Dino Buzzati)
Capítol 2:  Records de joventut



Era un gran forat que va tenir la suficient força per xuclar tota la immensa quantitat d'aquell líquid. Quan tot el líquid es va drenar per complet, vaig veure el papagai al mig, semblava haver crescut. De cop, el papagai va desaparèixer i el forat em va xuclar a mi. Vaig aparèixer en un món on el vent no parava de bufar mai, era com una Tramuntana molt violenta. No hi havia rastre del papagai. Em costava avançar, ja que el vent m'ho dificultava, aquest món era com un camp blanc, desert, però fred, només hi havia una espècie de branques que sortien del cel. Vaig decidir fer una nit allà.

L'endemà vaig pujar a un d'aquests arbres, que em van portar a una altra banda, idèntica a la que anteriorment havia estat. Era una rèplica exacta! Una d'aquestes bufades de vent em va aixecar cel amunt i vaig travessar un tub que em va portar a una espècie de túnel. No hi havia terra sinó que hi havia una mena de fang pel qual costava molt caminar. Vaig començar a córrer per aquell túnel que semblava infinit.



De sobte, vaig veure una membrana que tapava tot aquell llarg i gran forat, la vaig travessar. Un cop dins se sentien unes veus molt fortes, però no s'entenia el que deien. Aquestes veus van parar i se sentien com metalls xocant, com si algú remenés estris, i de fons uns xiulets que tota l'estona sonaven seguint un patró musical: pip-pip, repetidament. Vaig continuar caminant dins aquest túnel fins a topar-me amb una espècie de tronc blanc que travessava el túnel. Vaig passar per sota, fins a topar amb un matalàs molt tou de color groguenc i hi vaig fer nit.

Quan em vaig despertar estava a un lloc totalment diferent. Semblava una habitació plena de miralls que em recordava a la del Tibidabo: M'hi veia reflectit. Enmig d'aquest mar de miralls hi havia un punt negre amb forma de cercle bastant gran. En un moment donat un d'aquests miralls es va transformar en una pantalla. Projectava la casa del poble on jo, de petit, passava la major part dels estius amb els meus avis, tiets, cosins i amics. Allà va ser on vaig tenir la meva primera xicota que actualment és la meva esposa. Després de festejar quinze anys ens vam casar a l'església del poble. En recordar la casa, se'm van posar uns ulls plorosos. Un altre mirall va projectar un dels records més bonics que tinc: el dia que el meu fill i la meva jove van ser pares. Sortia projectat l'Hospital del Mar, a la zona de parts, el moment en el qual vaig conèixer el meu nét Ramon. Tot seguit, una altra pantalla va il·luminar-se però aquest record que es projectava no era tan bonic, era més aviat tràgic.Era el pitjor accident que havia patit. Un matí anava amb cotxe a treballar, i vaig escoltar un xoc: un camió havia topat amb el cotxe que anava darrere meu esclafant-lo per complet. No recordo res més. Només que el camió s'apropà al meu vehicle.

Súbitament, totes les pantalles es van apagar i tot va quedar fosc. Una potent llum es va encendre i enmig de la llum vaig veure el papagai. Vaig córrer cap a ell per si el podia agafar, però no vaig poder. Vaig estampir-me contra un dels miralls, i es va començar a esqueixar ràpidament, fins a explotar. Durant uns dos segons es van sentir detonacions contínues que segurament eren la resta de miralls explotant.

Vaig saltar pels aires envoltat dels fragments de miralls que havien explotat i un d’ells em va tallar. Notava que aquests cristalls m’anaven tallant continuament i cada cop més profunds i més dolorosos i perdia més sang. Semblava que no sortiria d'allà! Per uns segons que semblaren eterns, vaig estar levitant fins que, de sobte, vaig caure. Pensava que m'estamparia, però vaig caure sobre una tela. Vaig trigar uns minuts a recuperar-me. Em vaig mirar el cos i encara hi tenia les cicatrius dels talls. Em vaig aixecar i després d’un moment vaig caminar uns quants metres endavant.

L'aire era pesat i el terreny irregular i vaig poder veure el que semblava un laberint.

 
Marbla | Inici: El secret del Bosc Vell
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]