F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

... (AM Alex.sule)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  Un assassí sense rancúnies


Em vaig despertaruna mica tardi em vaig prepararràpidamentper anar a comissaria per veure com anavael cas.


Tenia la sensació de que havia passat alguna cosa dolenta,aquella sensació va ser provocada per un malson.Mentrespassava el matí m’anava enredortant d’uns mals moments que vaig tenir de petit, però no solia acabar deveure el record per complet, em vaig dirigir cap a la comissaria on retornaríem amb el cas.


Estava a punt d’arribar-hi, però era molt diferent d’un dia normal, elsnúvolsgrisostapaven el blau celmentresques’escoltaven unes sirenes de cotxes de policia, em va inquietar i vaig accelerar el ritme,mentresho feia el so augmentava vaig girar cap al carrer on donavacap ala comissaria i escomençava a veurequesortienalguns cotxes de policia. Vaig arribar, però sense tenir un sol moment a trepitjarl’edificament,em van dir que pugés a un cotxe de policia.


Assegut al’assient, mirava al aparcament on una gran part dels cotxes de policia no estaven, estava inquiet, no sabia res del que estavapassant, finalment un oficial va entrar al cotxe isense dir-me res,va arrencarel cotxe,mentresanàveml’hi vaigfer algunes preguntes per saber que estava passant.


- Escolti, sap que està passant? Acabo d’arribar i nocomprenc el que està passant


- Sembla ser que s’ha produït un altreassassinat


- I te alguna cosa a veure amb el d’ahir?


- Això es el que tenim queaveriguar


No vam tardar molt,al veure que aquellpetit edificitenia el mateix nomqueeldelassassinatproduït ahir, vaig deduir que havia de ser una bibliotecai que havia de tenir relació amb algun detall que no acabem de veure.


Vam anar cap a la sala del crim, mirava al mortassentatalterraque es mantenia en la paret,ara plena de sang, abraçava alguna cosaque no es podia veure bé, al avisar a un investigador pera que li faci unes fotos, en posar-me uns guants de plàstic vaig apartar les manscuitosamenti al veure-ho vaig saber que aquest crim la comés la mateixa persona d’ahir.


Era un llibre, no es podia veure el títol del llibre, ja que estava tapada per la sang de la víctima, vaigcobrirel llibreamb una bossa de plàsticsemitransparent, en treure'm un guantmitgtacat de sang, vaig avisar algú per una necessitat molt important.


Ell, l’Arnau també estavaaquí, anava caminant cap aquí.


- Necessito que portisaixò a la “científica”,tinc el pressentiment que hi ha alguna cosa en comú amb els llibres i els assassinats, si trobeu alguna cosaaviseu-me.


Ell em vafer un gest amb la mà, que vaig entendre que hofària.


Al tornar, em vaig quedar mirant la víctima, que teniamúltiplesferidesi recobert per la seva pròpia sang i amb la seva mirada de terror.


Sabia que nopodriatreure ninguna cosa més del cas fins que no tinguésmés informació. Però sabia que aquest noseriàel seu últim crim, fins que notinguéssimclar que significava el seu codi,havíemd’evitar que aixòtornes a passar. No ho vaig pensar més, vaig agafar elmòbil amb una sola mà i vaig marcar el numero de telèfon d’enFrancesc, el cap de la policia


- Senyor,necessitaria convocar una reunió per parlar sobre eldoscasos i intentar trobar respostes més clares, això es més greu del que sembla- Ho vaig dir amb un to una micaseriós


- Si,ho sentit a parlar, avisaré ales personesmés importantsque puguin estar, ara estic ocupat per això, he de penjar,fins després.


Vaig sortir de la biblioteca i vaig avisar a un investigador


- Necessitaria que s’emportin el cos,podríeuidentificar-loi donar la informació cap acomissaria.


- D’acord.


- També serà important que li feu el forense.


Ell no em va contestar peròjo sabia que hofaria.


Al tornar a comissaria, vaig quedar-me al costat dela portarecolzat a la paret,semprem’haagradataquest lloc, està molt a prop de la sortidai de la cafeteria.


Mirava a la gent que hi entrava i a uns investigadorsque portaven una sèrie de fotos importants que tractaven sobre el cas.


Eren les dotze i havien passat 15 minuts més.Al mirarcuantagent haviaa dintre, que ja eren bastants, vaig entrari em vaig quedar a prop de el que seria un tipus de pissarra on havien penjat unes fotos.


Van acabar venint els que hi faltaven, entre ells, hi havial’Arnaui l’Anna, mai m’havia imaginat que ells fossin aquesta reunió, nose’ls veia com els altres, potser era per això que havien arribat una mica més tard, ja que no són com la resta. Aranomés faltava el cap de la policia. Vaig observardetenidamentaquellesultimesfotos.


Estaven las dos víctimes i els seus noms, així que han pogut reconèixera la segonavíctima, també estavenels llocs del crim.


Vanpassar uns5 minutsmentresesperàvemel capde policia,per poder començar lareunió, intentavaaclarar-melasidees.


Alarribar ensvammirari finalmentensvamcol·locarivamexposar els fets


-Avui han assassinat a una altra persona, per com han passat aquest fets,podem a aclarir que l'assassí mata a persones sabent el que fa, un assassí en sèrie- ho vaig dir seriosament.


-Sabem que l’assassí mata en llocs concrets, específicament en bibliotequesamb aquest nom- des de el projector espodia veurevaries biblioteques d’aquell estil.


Vaig fer una pausa d’un par de segons per a quepoguessinveure les imatges


-Hem pensat que el següent assassinat serà en una d’aquestes biblioteques, així que reforçarem la seguretatamb policiesd'incògnit.


Mentresem miraven fixament vaigprosseguirexplicant altres detalls.


-Veiem que la segona víctima havia de tenir algun problema ambl'assassí, ja quete moltes feridesprofundes i greus, en canvi en la primeravíctimanoeraaixí.Aquesta es la raó més lògica.


Des de aquell projector canvien les fotos sortint les dosvíctimes.


-Encara no se sap on esta l’arma del crim, ens imaginem que el te el propi assassí i que es possible que l’utilitzi enelspròximscrimso no vol que trobin l’arma.


-De moment això es el que tenim,aneu amb cautela.


Tots els que havien per allà s’anaven a poc a poc, havien persones que portaven molts papers i altres no tant.


Al acabar, vaig decidir d’anar al laboratori criminalista, s’havia de mirar moltes coses al respecte.


Quan em van deixar entrar, buscava algú que em digues on es trobaven els dos llibres dels assassinatsi la persona que ho investigava, no va ser fàcil, però finalment ho vaig aconseguir, al arribar a la sala on es suposava que es trobaven els llibres, vaig veure dues persones desde una paret devidrei a la taula hi havia algunes proves.


Un d’ells estava observant un dels llibres amb un microscopi, semblava que era el llibre d’avui, estava quasi tant cobert de sang com feia unes hores. L’altra apuntava coses en una espècie de llibreta.


Vaig trucar a la porta, ells em van obrirla porta.


-Hola Inspector, així que ha decidit venir aquí-Vaig suposar que sabia que els uniformes d’inspectors i els queells portavenerendiferents iambaixòha deduït que era un Inspector, a més no hi han molts aquí d’inspectors així que es poc comú.


-Si, he vingut aquí per saber quina informació heu trobat sobre els llibres.


-Ja m’ho han dit, però no es veuen fora del normal i per el moment no hi ha res que tinguin en comú.


-M’agradaria veure’ls, potserpodria trobar informació que m’ajudi a aclarir les idees.


-Esclar, com veiem que notrobàvemres, jo anava a buscar si les dues víctimes tenien alguna cosa en comú, allà tens un ordinador persi el necessites.


Vaig començar a observar la taula, allà es trobaven els dos títols dels llibres, els seus autors i editorials, tot era diferent als altres, semblava quenopuguesveure res, em preguntavacontínuamentque era el que havia en comú. Vaig observar un altre paper al seu costat, aquest eren de les duesvíctimes,el que avui havia deixat aquest mon es deia OriolSerra, no havia molta informació sobre ell.


S’havia passat la hora volant, vaig decidir tornar a casa i continuar elpròximdia,l’assassí ens té en una passa mésendavant.


 
AM Alex.sule | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]