F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El segell negre (ainhoa.sg)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  JS.

Colpejaren tres vegades la porta de l’oficina. Agustí Tena es trobava revisant el cas que tenia assignat quan l’avisaren del nou assassinat a Benicalap. No li sorprenia que augmentaren les morts, ja que la investigació anava prou perduda i no hi havia cap fil solt de què estirar. Agustí i els seus companys agafaren allò necessari i anaren cap al lloc del crim. La situació era la següent: quatre punyalades i el mòbil desconnectat, no van trobar cap empremta, no hi havia testimonis i amb aquesta, ja n’eren tres les víctimes, totes homes que rondaven els quaranta anys. Es tractava d’un Ted Bundy valencià? La marca de l’assassí era deixar un llibre, ara ja es podia confirmar.





- Pense que l’assassí no escull els títols del llibres a l’atzar-va dir un dels policies.



- És clar que intenta dir alguna cosa, però aquests missatges no sé si s’adrecen a nosaltres o simplement els llibres tenen valor per a ell- va pensar l’inspector en veu alta-. Envia algú a recórrer les llibreries i biblioteques de la zona per si el llibre es va extraure d’alguna d’elles en els últims dies.



- Tena, hui és dissabte, la majoria no estaran obertes.



- Doncs que vagen hui i el dilluns!-va soltar frustrat.



Necessitava desesperadament alguna pista, els ciutadans estaven alterats pels recents esdeveniments i exigien un culpable. Ja estava fart de donar passos en fals, aquesta persona havia de pagar pel mal que estava causant, i per fer-ho possible la policia treballaria dia i nit si fora necessari.



El dilluns a les 7h Kassandra ja estava al gimnàs. Sempre intentava anar a primera hora del matí perquè sabia que no hi hauria quasi gent i s’hi estaria més tranquil. Després de saludar l’encarregat del gimnàs, que estava a l’entrada, i de deixar la seua motxilla al vestidor, va entrar directament a la sala on estaven els sacs de boxa, les peses i manuelles i poca cosa més. Aquesta vegada no va voler escoltar música amb el mòbil, simplement necessitava colpejar i deixar de pensar durant el temps que poguera. Després d’uns 20 minuts se n’adonà que era inútil. A cada colp que pegava contra el sac recordava el cap de setmana, la carta, les amenaces, la navalla, la sensació de culpabilitat… era insuportable. Va parar en sec, li semblà veure per un moment la cara de Martí Descals i li va costar uns segons processar que tornava a ser la seua imaginació, que li estava jugant una mala passada. Tres dies portava així. Tornant dels seus pensaments, va soltar l’aire que estava retenint sense ser-ne conscient i agafà l’aigua per beure.



- Et trobes bé?-li preguntà un jove que havia acabat d’utilitzar les peses-. Estàs molt pàl·lida, pareix que acabes de veure un mort- va bromejar. Ella ni se n’havia adonat que havien entrat més persones a la sala.



- Sí, estava distreta en els meus assumptes.



Abans que aquest xic li poguera respondre, un altre el va interrompre per saludar-lo amistosament.



- Agustí! Com va tot?

- Hola Xavier, molt bé, gràcies.



- He sentit a dir que encara no saben res dels assassinats…portes tu el cas, veritat?

- Sí, està sent complicat però treballem molt per saber què està passant, prompte o tard eixirà el culpable.



- Això espere. M’alegre de veure’t-li va contestar Xavier mentre es girava per anar a una altra sala.



- Igualment!

Kassandra no es podia creure el que acabava de presenciar. Estava davant la persona que hauria d’evitar per damunt de tot. Ell tornà a dirigir la seua mirada cap a ella.



- Disculpa per no haver-me presentat. Soc Agustí, m’imagine que ja sabràs que treballe com a inspector- va dir rient.



- Jo soc Kassandra- va somriure- treballe en una llibreria, supose que és igual d’emocionant.



- Doncs nosaltres estem visitant algunes llibreries per tot açò del cas -li lleva la funda negra al seu mòbil, trau una targeta xicoteta i li la dona-. Si observeu alguna cosa sospitosa, pots trucar-me i hi aniré immediatament.



- Ahhh! D’acord. Moltes gràcies, t’avisaré.



L’inspector va assentir amb el cap i ella se n’anà al vestidor. A la targeta blanca posava el seu nom, el número de telèfon i l’adreça del lloc de treball. «Està clar que no em portarà res de bo» va pensar ella. Quan va engegar el mòbil va comprovar que el que li havien semblat 20 minuts realment havia sigut una estona bastant més llarga. Immediatament se’n va anar a casa per dutxar-se i desdejunar-se amb Júlia.



- Bon dia! Porte cafè- va dir Júlia alegrement abans de fer-li un petó.



- Bon dia- li va respondre somrient.



- M’ha semblat veure el carter a la bústia, havies demanat algun paquet?

Kassandra es va posar seriosa a l’instant. Com és que tornava a contactar amb ella? Si encara no havia pogut processar tot el que va fer, tan sols havien passat tres dies!

- K? Passa alguna cosa?

- No tranquil·la- va dissimular intentant parèixer relaxada- deuen ser els discs de música clàssica que volia ma mare.



- Ahhh.



Mentre es desdejunaven Júlia va traure el tema de la mort de Martí:

- Doncs he sentit a les notícies que estava acusat d’abusar de menors però finalment no el tancaren.



- No tenia ni idea, com és que estava lliure?

- Deuria tindre un bon advocat, o per falta de proves, sempre passa el mateix. Sincerament no m’estranya que algú volguera anar a per ell.



- A mi tampoc- va contestar Kassandra reflexionant.



- Vinga, ens veiem demà que he d’anar a casa dels meus pares.



Es van acomiadar i Kassandra es va posar tensa en tancar la porta. S’esperà una estona per assegurar-se que Júlia havia eixit de l’edifici i baixà més de pressa que mai. Efectivament hi havia un paquet d’ell amb una carta roja de segell negre. No va dubtar a obrir-la quan va tornar al seu pis.



“Salutacions,

Estic content d’anunciar-te que has fet un molt bon treball! Si continues així açò pot acabar abans del que pugues imaginar. Sé que t’esperaves que contactaria amb tu més endavant, però et trobava a faltar, i en el fons pense que ho estàs disfrutant, veritat? Anem al que importa. El teu objectiu és Josep Sánchez i l’hauràs d’eliminar el dijous a les 10:45h, a plena llum del dia. La botelleta conté cianur de potassi i el llibre que vull que col·loques és Sempre els diners! de Hans Magnus Enzensberger, segur que sabràs com sortir-te’n. Espere impacient les noves notícies.



T.”

En la carta indicava l’adreça d’una casa i a sota hi havia la botella amb les inicials JS, les de la víctima. Ahí va ser quan no va visualitzar el final d’aquest malson. Farta de ser un titella, Kassandra va decidir investigar pel seu compte per saber a qui li havia de llevar la vida. Com era d’esperar no va trobar cap tipus d’informació de valor, excepte el seu compte a Facebook. Per les fotografies que tenia publicades va saber que era un home divorciat amb una filla adolescent. Però per què ell? El títol del llibre induïa a pensar que potser li devia diners, qui sap en quins assumptes estarien ficats!

Kassandra va passar tota la setmana amb ansietat, tant a la vesprada mentre treballava com al matí en el gimnàs. Hi va anar fins i tot el dijous perquè no podia dormir i necessitava distraure’s d’alguna manera. Va veure l’inspector entrenant, qui pareixia sorprés de veure-la allí, encara que ella no li va donar importància, tenia altres coses en el cap. Quan va ser l’hora, va conduir fins a la casa de Josep, però va tindre la precaució d’aparcar un carrer abans per si els veïns veien el seu cotxe. Va agafar la mateixa bossa que l’altra vegada, amb els mateixos guants i va eixir sospirant del cotxe. «I si no m’ofereix un cafè? Ja m’haurà vist la cara i serà tard. I si el troba la filla? Seré la responsable de crear-li un trauma gairebé permanent a una adolescent. Com podré perdonar-me tot el que estic fent?!» pensava Kassandra mentre buscava la casa amb el número 21. Era una casa xicoteta pintada de blanc. Va mirar el rellotge, va respirar i amb les mans tremoloses premé el timbre. Un home d’uns 40 anys obrí la porta.



- Bon dia, ets Josep Sánchez, el pare d’Andrea?

- Sí soc jo, li ha passat alguna cosa?

-No tranquil, soc Marina, l’orientadora de l’institut, m’agradaria parlar del seu rendiment. T’hem trucat unes quantes vegades però sempre es posava el contestador- es va inventar ella.



- Clar, clar, passa-Josep obrí del tot la porta i van seure ambdós en una taula a la sala d’estar. Es quedà un moment en silenci- Et puc oferir cafè o alguna altra cosa?

«Encara com» va pensar ella.



- Sí gràcies. Un cafè amb llet podria ser?

- Sí, de seguida. Ara torne.



Kassandra va esperar nerviosa amb la bossa al seu costat. Josep va eixir de la cuina amb dos cafès i els va deixar sobre la taula.



- Disculpa, em podries posar una mica més de sucre? M’agrada més dolç, sent no haver-t’ho dit.



- Errada meua per no preguntar- va riure i es va emportar el cafè a la cuina.



Kassandra va aprofitar l’ocasió i ràpidament va buidar quasi tota la botelleta de verí en el seu cafè. En sentir els seus passos la va guardar a la bossa.



- T’explique-va començar ella- les seues notes han baixat bastant últimament i estem preocupats per si té problemes a casa o simplement ha perdut interés- va pegar un glop al seu cafè esperant que ell fera el mateix. El Josep, després de fer dos grans glops va intentar parlar:

- Nosaltres també la veiem una mica desmotivada…-va callar.



- Et trobes bé? Què et passa?- K va intentar mostrar-se preocupada, en realitat estava molt nerviosa.



- Què m’has tirat al cafè?-va dir sufocat-t’envia Agustí veritat? Encara no ho ha oblidat -i després d’això va començar a asfixiar-se fins a caure al terra.



«Agustí» va repetir ella.








 
ainhoa.sg | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]