F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L’assasí que estimava els llibres (Gossip Girl)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)
Capítol 2:  Antics vincles

“Com estàvem tan intrigats en saber la identitat d'aquell home misteriós, vam entrar darrere d'ell. Un cop dintre, vam descobrir qui era realment.”




AGUSTÍ TENA



El local era senzill, amb poc mobiliari, estret i humit. El lloc amb el qual somiaria una rata. Era fosc, tant, que vam haver d’encendre les llanternes. Ens vam endinsar pel passadís i vam arribar a una sala una mica més gran que la de l’entrada.


Confiats a donar amb l’home misteriós, i saber així la seva identitat d’una vegada, ens vam veure acorralats. Tancats amb clau dins d’aquella habitació freda i florida. Sense senyal als telèfons i amb escasses provisions, ens vam veure obligats a quedar-nos allà, esperant amb temor el nostre destí.




***




Dues hores després, la porta es va obrir de cop. No ens ho vam pensar dos cops abans de sortir espaordits d’aquell horrorós local. Jo anava davant. Un cop fora, vaig sentir un soroll estrepitós, provinent de la sala principal. No vaig tenir gaire temps per reaccionar abansque la porta es tanqués, deixant així al meu company, l’inspector Scott, dins, junt amb una silueta, per a mi desconeguda.




HARRY SCOTT



En obrir-se la porta, vam marxar tan de pressa com vam poder. Jo anava just darrere de l’inspectorTena. De sobte, algú es va interposar en el meu camí. No vaig arribar a veure amb claredat qui era, encara que vaig poder deduir que era un home d’uns vint-i-nou anys. De cop i volta es va tornar tot fosc i vaig perdre el sentit.




***





Una claror radiant em va fer despertar, possiblement perquè estava a un terrat. El primer que vaig veure van ser uns ulls blau intens,hipnotitzants, mirant-me fixament. Em va semblar reconèixer en aquell home, la silueta d’un vell amic, en Louis Thompson.



-Lou? - vaig dir insegur, amb un tremolor a la veu.

-Harry?!, Harry Scott?- digué sorprès.






“No pot ser”- vaig pensar.



-Tu no eres a qui havia de segrestar, era al teu amic. -diguéamb preocupació.

-L’inspectorTena? Per què? - vaig dir, mig espantat mig enfadat.

-Sí, ell. No tinc permès donar-te més detalls, encara que sé que de primera mà, que no t’agrada un no per resposta. Mai has sigut la classe d’home que accepta una simple resposta. -diguéconfiat.





Encara que em va molestar la seva actitud, haig de reconèixer que em va agradar que em conegués tan bé, i no vaig poder evitar somriure interiorment.




LOUIS THOMPSON



Al principi no vaig saber reconèixer-lo. Era la mateixa persona, però l’energia no era la de sempre. Havia canviat molt en aquests últims anys. Ara tenia un aspecte més definit i madur: estava més musculat (suposo que per anar al gimnàs), més alt i amb el cabell curt (no llarg com a mi m’agradava). Els seus ulls eren de verd maragda, aquells amb els que sempre m'havia mirat tan intensament a l’institut. Uns ulls difícils d’oblidar.





“Lou?”




Quan va dir el meu nom en veu alta, una tremolor em va recórrer tot el cos. No recordava aquella grata sensació de quan es dirigia directament cap a mi. Vaig pensar que el meu nom mai havia sonat tan bonic com quan ho deia ell.





En veure que era ell el vaig deslligar. Estava tan nerviós que les mans em van tremolar en fer-ho. En posar-se dret i passar-se la mà pel cabell, va deixar al descobert el seu tatuatge del número 28, el qual em va fer recordar al 28 de setembre de 1993. El dia en què ens vam mirar de veritat per primera vegada.


En recordar-ho vaig somriure, i em vaig adonar que ho havia expressat exteriorment quan en Harry em va preguntar curiós:



-Per què somrius?

-No, res, coses meves – vaig respondre. En fer-ho, en Harry va posar cara d’indiferència, així que vaig decidir deixar-ho córrer.






AGUSTÍ TENA



Quan la porta es va tancar, el primer que vaig fer va ser anar-la a obrir, però l’intent va ser fallit. Em vaig començar a preocupar per l’inspector Scott, ja que allà dintre podia passar-li qualsevol cosa. Estava en perill i jo no el podia ajudar. Seguidament vaig trucar als meus companys de lapolicia:



-Policia de Barcelona, digui?

-Sí, aquí l’inspectorTena.

- Bon dia, inspector, que necessita? - digué amb preocupació

-Necessito una unitat de bombers per obrir una porta ara tancada.

-D’acord, ara mateix li envio a la Brigada 3.






En qüestió de minuts, la Brigada va arribar. El primer a dirigir-se cap a mi, va ser el tinentChaseCasey, un dels millors bombers de la zona.






CHASE CASEY



En arribar em vaig apropar a l’inspectorTena, per informar-me millor del que estava passant:



- Bona tarda inspector.

-Bona tarda tinent. Gràcies per haver acudit tan de pressa.

-Cap problema.

-Us he fet venir perquè el meu company s’ha quedat atrapat dins aquestmaleïtlocal.

-No es preocupi, ara mateixtraiemal seu amic.

-Però vagi amb cura, si us plau. M’ha semblat veure una altra figura abans que la porta es tanqués.

-Descuidi, gràcies per avisar.





Seguidament em vaig dirigir cap a la porta, i amb l’ajuda del meu equip, vam tirar la porta avall. En entrar no vam veure res, així que vam decidir pujar a dalt al terrat i vam veure una cadira junt amb una nota:





Si vols recuperar al teu amic, vine a la plaça Catalunya abans de les 19 hores. Si no fes-te a la idea que no el tornaràs a veure mai més.



En veure-la li vam anar a donar directament a l’inspectorTena:



-Inspector crec que ha de veure això.

-Què és? - digué intrigat, però amb un to de por en la seva veu.

-Serà millor que ho mirivostèmateix.





Va agafar la nota amb inseguretat i la llegí.


Després de llegir-la se li va quedar cara de preocupació.




AGUSTÍ TENA




En llegir la nota vaig sentir-me culpable pel que li havia passat a l’inspector Scott. Així que vaig decidir anar-hi el més ràpid possible.


Eren les 18:30 i em va semblar veure el mateix home de negre que havíem vist l’altre dia sota l’Arc de Triomf. Així que vaig decidir apropar-me, i en fer-ho l’home misteriós va començar a parlar:



- Sabia que arribaries puntual. - digué amb superioritat.

-D’acord, ja estic aquí, ara digui'm on està el meu amic.

-No és tan fàcil. Perquè el seu amic pugui tornar, vostè ha de venir amb mi.

-A on i per què. - vaig dir molt tallant.

-Tranquil, ho sabrà de seguida.

-D’acord, hianiré.

- Doncs, segueix-me. Jo aniré amb la meva furgoneta davant, i tu emseguiràsamb el teu cotxe.




***




En arribar al lloc, una fàbrica que ja no estava en ús, allunyada de tot, vaig poder veure com de la furgoneta que havia anat seguint aquells últims 10 minuts, baixaven l’home misteriós junt amb el meu amic i company, Harry Scott.




HARRY SCOTT



Després d’aquell incòmode moment, em vaig dirigir molt seriosament cap a enLou:



- Escolta, no sé què estàs ficat ni per quina raó, però si m’ho expliques, et podré ajudar.

-No ho crec. De fet, no necessito la teva ajuda, me les puc apanyar jo sol.

- Com vulguis, però deixa’m dir-te una cosa. - vaig dir sense esperar resposta, llavors, vaig continuar – Ets lliure de fer el que vulguis, però tu no eres així. ElLouque jo coneixia era diferent. Sé que en el fons encara ets el mateix, per això et vull proposar que ens ajudis, en comptes d’anar contra nosaltres. I demostra’m que no m’equivoco.

- D’acord, però que sàpigues que si ho faig, ho faig per tu.



Els dos ens vam mirar amb tanta intensitat, com si trobéssim a faltar aquest sentiment de familiaritat en els ulls de l’altre, que vaig sentir que el temps s’aturava.




***




En baixar de la furgoneta d’enLou, em vaig trobar amb una mirada de sorpresa amb una mica de decepció, que mai havia vist en l’inspectorTena(suposo que fer haver-li fet creure que estava en perill).


Ens vam apropar a l’inspectorTena, i ens vam disposar a explicar-li tot el que havia passat: des que enLoui jo érem vells amics, fins al nostre pla per enganxar a l’assassí d’en Guillem Gual.




LOUIS THOMPSON



Vaig començar explicant com va començar tot:



-Vaig ser contractar per segrestar-lo, inspectorTena. Al principi em vaig negar, però vaig ser amenaçat, i no em va quedar un altre remei que accedir-hi.

-Com? Per què a mi? - preguntà desconcertat.

-La veritat, no ho sé. Jo només complia ordres.



Era la veritat, jo no ho sabia. Tampoc em vaig atrevir a preguntar, ja que es tractaven d’uns homes molt perillosos.



- Però a l’hora d’anar a complir amb la meva comesa, em vaig equivocar, i vaig segrestar a en Harry en comptes de vostè. - en aquest moment vaig dirigir una mirada còmplice a en Harry. - Em vaig adonar del meu error quan vaig destapar la cara del segrestat i em vaig trobar amb aquests ulls de verd maragda. - aquesta vegada, la mirada que li vaig dirigir a en Harry, va ser més càlida.



L’inspectorTenaens va començar a mirar, sospitant, alternativament a en Harry i a mi, després de l’intercanvi de mirades que havíem fet segons enrere.



- El noi d’ulls de verd maragda, em va ferrecapacitarsobre el que estava fent, i veure que estava anant pel mal camí. Per això et vam citar aquí, lluny de la ciutat, per poder parlar tranquil·lament, sense por que ens escoltin.

-Però no et preocupis Agustí, ja ho hem planejat tot - digué en Harry molt segur. - Hem pensat que el millor és fer complir les ordres de l’assassí, i portar-te amb ell, com estava planejat. Per portar-ho a terme, enLouhaurà de quedar amb el seu superior per entregar-te. Quan arribi el moment estarem preparats per intervenir i detenir-lo.

-D’acord, farem el que dieu.


 
Gossip Girl | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]