F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

(eltrio)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)
Capítol 2:  L'entrada a l'organització

CAPÍTOL 2



Vaig agafar la targeta que en David m'havia deixat i la vaig estar analitzant durant una bona estona. No sabia si anar a la ubicació que hi havia gravada a la targeta o, pel contrari, fer veure que no l'havia vist mai i desfer-me’n. Però vaig creure que l'única opció que tenia era agafar i dirigir-me cap a la ubicació.



Un cop vaig arribar al lloc que posava a la targeta del meu amic, no vaig trobar que fos un lloc gaire segur. Al carreró hi havia un home que vigilava la porta amb el número que hi havia anotat a la targeta. Amb molta precaució m’hi vaig acostar i li vaig ensenyar la targeta. L'home em va mirar de dalt a baix i va em dir que passés. En entrar, un altre home em va preguntar de molt males maneres què volia, i jo vaig contestar que venia de part d'en David Herrera. Llavors em van fer passar a una habitació i, simplement veient la decoració d'aquesta, ja vaig deduir que ens trobàvem a l'antic despatx d'en David. Portava ja un parell de minuts esperant, quan de sobte va entrar un home baixet i rodanxó amb cara de preocupació. Em va saludar molt correctament i em va donar la mà. Tot seguit va començar un monòleg que duraria més de deu minuts.



L'home, em va explicar que a l'FBI estaven investigant una de les organitzacions criminals més grans del país, i que com podia comprovar no era cap ximpleria. A més a més, em va dir que actualment tenien dos homes infiltrats, i un tercer que era el meu amic David, tot i que ja no en formava part, donades les condicions físiques en què es trobava. Així que ara em tocava a mi formar-ne part. Em va deixar molt clar que jo no hi tindria un paper gaire important. Simplement hauria de fer de fals detectiu i fer un parell de missions senzilles. I per últim hauria d'aconseguir que m'expulsessin els altres dos agents infiltrats de l'organització, cometent algun error de principiant. D'aquesta manera els homes infiltrats guanyarien molta més confiança i poder dins de l'organització i jo quedaria lliure. Que els altres dos agents aconseguissin més confiança per part dels alts càrrecs de l'organització comportava que podrien aconseguir molta més informació i, això, facilitaria a l'FBI la tasca d'acabar amb la maleïda organització.



Durant uns minuts m'ho vaig estar rumiant, tot i que no em servia de res, perquè tampoc tenia cap altra opció. Finalment vaig acceptar-ho, així que vam començar amb l'anomenada "INSIDE": l'operació d'entrada a l'organització.



Al cap de dos mesos, vaig començar a fer de fals detectiu per a la policia. M'anava encarregant dels casos que el meu cap em donava.



Dia a dia, anava fent els petits casos que passaven a la ciutat, juntament amb el meu company, la veritat és que treballàvem força bé junts. El meu company es deia Carles, tenia 28 anys i era alt i fort. A en Carles també li havien proposat que fes la missió, però ell havia dit que no, ja que no li agradava fer missions tan importants i perilloses per dos motius: no les volia fer per no ficar-hi la pota i, com que eren molt perilloses, no volia prendre mal.



Quan ja portava uns mesos treballant de fals detectiu i la policia estava força satisfeta de mi, em van dir que havien trobat un presumpte culpable de l'organització, que sabien on podia estar i que era una missió difícil perquè no sabien què s’hi podrien trobar. El director general va demanar-me que anés al lloc on es produiria tot, per així poder veure què estaven fent, i d'aquesta manera organitzar un pla perquè jo m'infiltrés a l'organització.



Un cop vaig tornar amb la informació necessària per a la missió vam fer el pla: 10 policies anirien a arrestar el sospitós al magatzem en el qual es trobava i jo l'aniria a ajudar. Li diria que vingués amb mi i després ens escaparíem amb un cotxe que tindria prèviament aparcat a un quilòmetre i mig del magatzem.



Amb aquesta intervenció, em vaig poder acostar a un membre important de l'organització i mentre anàvem amb cotxe em va començar a bombardejar amb preguntes. Jo li vaig respondre a totes de la millor manera que vaig poder, intentant ser natural i intentant, sense que es notés gaire, que volia entrar a l'organització. Finalment, la tensió es va anar calmant i jo li vaig dir que era un detectiu que treballava amb la policia, però que ja estava cansat de tot el que es feia amb la policia, que necessitava una mica més d'aventura i que ho volia deixar. Ell em va comentar que treballava amb una organització criminal i em va preguntar si volia ser el seu talp a la policia. Jo li vaig dir que m'encantaria fer-ho i ell em va explicar que primer hauria de fer una missió per demostrar la meva lleialtat.



Quan vaig tornar cap al departament de l'FBI els vaig explicar tot el que havia passat i ells em van indicar que havia de continuar amb la farsa, perquè l'home a qui havia salvat era un membre d'alt rang a l'organització i que havia de guanyar-me la seva confiança.



Quan va arribar el dia de demostrar als homes de l'organització la meva lleialtat, vaig anar al lloc que m'havia dit en Fortuny (així és com es deia l'home que havia salvat de la policia). Allà, hi havia molts homes. Vaig baixar del cotxe i vaig veure un home lligat a terra amb unes cadenes de ferro. En Fortuny em va dir que aquell home d'allà els havia traït i que la meva missió era matar-lo...



Al principi, em vaig quedar una mica en xoc i amb cara de no saber què fer. Però vaig recordar que tot allò ho estava fent per en David, el meu amic, i que no podia deixar que em descobrissin en aquell moment. Així que vaig agafar la pistola que en Fortuny m'havia donat, vaig apuntar l'home que estava lligat a terra i... Pam! Vaig disparar.



Després, em van dir que ja era un membre oficial de l'organització. Jo vaig pujar al meu cotxe i me'n vaig anar a casa. No podia creure que acabés de matar una persona, la culpa em recorria el cos de dalt a baix. Vaig estirar-me al llit i, amb una suor freda que em baixava pel front, vaig poder dormir. L'endemà al matí estava tan deprimit que no vaig anar a la comissaria de l'FBI per explicar el que havia passat la nit anterior.



D'aquesta manera, després del dia deprimit que havia tingut, l'endemà al matí vaig explicar a l'FBI el que havia passat. Em van dir que havia fet el correcte, però jo encara em sentia fatal.



Al cap d'uns dies d’estar deprimit, vaig anar a veure la Patro a la cafeteria. La vaig trobar especialment contenta, no sabia per què, però el punt és que no l'havia vist tan contenta en la meva vida. Li vaig preguntar què li passava i ella amb un gran somriure em va dir:



- Seràs pare, Martí, i jo, mare.



Quan vaig sentir allò que va sortir de la boca de la Patro, tota la meva depressió dels dies anteriors, s'havia convertit en una alegria immensa.

 
eltrio | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]