F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Una historia d'amor (eugeniapretus)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)
Capítol 2:  Una història d'amor...o dues

La poma, de la poma no en quedà ni un mos. El papagai quedà tan satisfet que va començar a xerrar.



-Ràpid! Ràpid! A la cova! A la cova!

Jo li vaig preguntar si parlava de la cova sota el penya-segat però, es clar, parlar amb un papagai era quelcom fora de les meves habilitats.



Vaig allargar el braç amb intenció d’agafar-lo però àgil i decidit el feu servit de passarel·la per instal·lar-se a la meva espatlla fent-me recordar aquella novel·la de Stevenson que tots els joves llegim en algun moment: “La illa del tresor”. I així, caracteritzat de John Silver, vaig pujar al cavall i a pas lleuger em vaig encaminar a la finca del compte d’Empúries, es a dir, a la casa pairal familiar on trobaria la més preciosa damisel·la de Mallorca: l’Olivia. I aquesta vegada sí que l’encisaria.





L’Olivia era somiadora i més ara que no podia dur a terme cap aventura. De fet se sentia immòbil. Tot al seu voltant semblava irreal. S’havia aturat el temps en un dia de primavera i fins i tot meteorològicament res no variava. Era com estar atrapat en el temps i en l’espai. Tenia la sensació de ser un personatge d’una novel·la d’intriga en la que li feien repetir una i un altra vegada la mateixa escena insulsa i avorrida durant la qual s’anaven alineant les circumstàncies cap a un desenllaç fatal. Si almenys sabés de quin es tractava...I ella amb els seus cabells pèl-rojos, els seus ulls del mateix color i aquella pell blanca i delicada, esperant des de la finestra de les golfes que passés en Manel amb el seu destrer blanc, se sentia Bella dorment. De sobte veié una figura al final del camí que s’apropava poc a poc. Per què tan poc a poc? Passava alguna cosa? A en Manel li agradava fer-se el fatxenda i sempre recorria el camí tan veloç que ella solament tenia un instant per fer-se la indiferent tot i tenir la sang picant la porta de les galtes i el cor bategant per obrir-se pas a través del pit. Baixà les escales ràpidament i recuperà l’alè darrera la porta d’entrada mentre sentia les passes del cavall que cada vegada anava més a poc a poc. S’aturà. Ella obri la porta. Allí estava en Manel, encara sense descavalcar, amb el sol del migdia a la cara i...un ocellot de tots colors a la seva espatlla dreta. Semblava el príncep Phillip arribat de les Amèriques.





Prou que n’estava d’impressionada l’Olivia amb el meu relat. Els ulls li titil·laven com si fossin estels dalt al firmament i no parava de riure i xerrar del que faríem tot seguit. M’agafava el braç amb un entusiasme embriagador i jo em sentia com hipnotitzat, flotant en aquella habitació envaïda pel sol i l’escalfor que entrava alhora per la porta oberta i des de dins del meu propi cos.



Va resoldre que havíem de marxar immediatament, mirar de trobar la cova i així esbrinar com havien arribat a Sóller una foca i un papagai.



El papagai no parava de cridar:

  • La cova! La cova!


L’Olivia coincidí amb en el meu parer, la única cova prop del Port de Santa Caterina era la de sota el penya-segat. Primer vam passar per l’indret on jeia morta la foca. L’Olivia era veterinària i li apassionaven els animals...però vius. Se li trencà el cor en veure una foca monjo jaient sense vida a la vora del mar. L’inspeccionà i se n’adonà que tenia un tret al costat de l’orella, probablement un cop de mar contra una roca.


  • I estàs segura que també les foques monjo estan en perill d’extinció? Què curiós. I d’on dius que provenen aquesta mena de foques? De Canàries i el Nord d’Àfrica? I com ha pogut arribar a Sóller?


Vam arribar al penya-segat en un parell d’hores. El cavall estava cansat després d’un dia inusual. Primer havíem fet el recorregut que fèiem periòdicament a portar queviures als pares, després s’havia pogut esbravar per primer cop des que tothom s’havia refugiat a casa seva i ara duia dues persones i un animals de colors de pujada fins dalt una muntanya a la vora del mar. Ah! I de baixada fins l’altra banda...fins l’entrada d’una cova inhòspita encarada al mar obert, més enllà del qual hi ha l’origen d’espècies com les foques monjo i els papagais.
 
eugeniapretus | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]