F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El immòbil novembre (A.C)
IES Son Cladera (Palma)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  La forqueta a la gelera

Avui 28 d'Octubre, fa tres anys de l’atropellament d’en David, ell pensava que el temps tot ho arregla, però les seves cames no varen entendre aquesta frase, i allà estava en la cadira de rodes la seva millor amiga, inseparable. Els diners que vaig recaptar, no li va servir ni per una roda de la seva cadira.

Vaig deixar el treball de fals detectiu, ni mitja lupa em proporcionava, només volia ajudar-lo, i vaig acabar perjudicant-me a mi mateix. Dos anys sense veure-ho, que serà d’ell?

El record com el meu únic amic de la infància, era el nin, ploraner, tots ens ficaven amb ell, però a mi m'encanta passar temps amb ell, era interessant la seva raresa.

Ahir com qualsevol dia, em vaig aixecar amb ulleres de la nit passada en vetlla, pensant, que no puc viure sense treballar, estic a punt de perdre ca meva. En obrir la gelera, que! Només una llimona i una forqueta?, perquè tinc una forqueta a la gelera? Bé la qüestió era, on trobo un treball que m'ajudi a no perdre la meva casa?, hauré de cercar molt.

A la tarda, vaig comprar el periòdic a l’estanc d'en Jaume, vaig agafar el d’Última Hora, hem d'estar atents del que passa al nostre voltant, per això sempre agaf aquest. A la primera pàgina



era tot Halloween, jo no celebrava mai aquesta festa, penso que és un dia que hauríem de respectar tots els morts, llavors vaig passar pàgines fins a veure el que cercava: “treballa a la casa del terror aquest 31”, justament, com més aviat dic que no m’agrada aquesta festa, bé hauré de telefonar-hi.

Marcant……

S-Terrífic Dies, soc na Sofia, digues?

A- Bones, volia preguntar sobre el treball lliure.

S- Sí, és clar, passa demà per aquí i ho xerrem.

A- D'acord, demà a la tarda vendré.

S- D’acord.



Són les 7 de la tarda, el sol cau lentament fins que el meu camí s’enfosqueix, caminant, pas a pas cap casa, pareix etern, un pas rere altre, llavors una persona ha interromput el meu camí, era en terra com un rodamón, però amb aquella roba, com sortit d’una pel·li de mafiosos. M’he apropat, il·lús de mi,



sempre ficant-me on no em criden, li he dit: home, estàs bé? No va contestar-me, vaig estirar-li del braç per ver-lo de front, ja que era d'esquenes, en girar-se, hi vaig encontrar que era mort, hi tenia talls als braços i al coll, pareixia un suïcidi, em vaig espantar, pegant un bot cap enrere per allunyar-me, però hi tenia una cosa rara, una cosa què em quitava la idea que va ser un suïcidi ,com un símbol que li cobria part de sa cara, una frase que deia “un pal menys hi queden 3”



Un pal menys? Que significava això? Solament es va acudir córrer a cercar qualsevol policia. De prest m’hem vaig recordar del meu vell amic, que hi vivia a dos carrers, és policia, acudi-re a ell. Vaig anar cap ca seva, corrent com si em persegues un assassí, el cert que era el que sentia. El seu pis era el numero 23 si no recordo malament, li vaig tocar al timbre,



T- sí, qui és?

A- Hola Tim, sóc N’Antony, necessito la teva ajuda!

T- Antony?

A- si, no hem recordes?

T- Ho sento no et puc ajudar.

A- però…

Em va deixar amb la paraula a sa boca, no es recordarà de jo? No entenc res. Vaig començar a córrer abon era el cadàver, i quan vaig arribar, ja no era!Millor me n'aniré a casa, aquest no és el meu dia.

En arribar a casa vaig dinar i em vaig ficar al llit, per què demà eh d'estar fresc per l’entrevista, però no podia dormir, abon era el cadàver? Aquella frase que volia dir? Per què en Tim va passar de jo? Tenia tantes preguntes sense resposta, però vaig aconseguir adormir-me.



29 d’Octubre, vaig aixecar-me prest, amb el meu cafè de cada matí. A les 17:30 hi tenia l’entrevista, hi estava nerviós però no em feia



res d’il·lusió, aquesta festa no em fa res de gràcia. Mai vaig pensar que acabaria demanant treball a la casa del terror de quan era nin, mai vaig entrar, era terrorífica, jo sempre vaig pensar que hi és embruixada.



Vaig cap al post del Jaume, per agafar el meu periòdic de cada matí, el d’última hora com sempre, la primera pàgina hi seguia sent tot Halloween, però a la pàgina 7, hi posava: s’apropa Novembre i el seguia amb una frase que deia: Un pal menys, hi quedem 3” Una altra vegada aquella frase? Això em comença a preocupar, cercaré per internet aquesta frase, però no em surt res, millor oblidaré tot això, que he d'estar concentrat per impressionar a l'entrevistador. Hi era molt cansat, eren al voltant de les 16:25 vaig decidir dormir un poc…



En aixecar-me, vaig veure que eren les 17:15,arribaré tard! Em vaig vestir i vaig anar ràpidament a l'entrevista, Era al carrer ferro, molt a prop d'aquell succés. En entrar a la sala hi havia gent esperant, varen cridar d'un en un fins que solament vaig queda jo a la sala d'espera. Una hora després, ja era hora de què em toqués. Vaig escoltar una veu d'un home que deia: següent, era l’últim així que vaig anar cap allà, en entrar, l'home que suposadament era l'entrevistador, era en Tim! Al·lucinant, vaig dir-le:

A- Tim que fas aquí?, i el teu treball de policia

T- Quina coincidència, una altra vegada tu, m'estàs perseguint?

A- No! Jo solament hi cercava treball, treballa aqui?

T - no ho veus?



A- per què?, que a passat? No entenc res.



T- vols fer l’entrevista o et dure fora i pus

A- val, d’acord

Massa coincidències crec jo, així i tot vaig fer l'entrevista, la veritat que va anar bastant bé, encara que en Tim crec que no li caic bé



T- Ja et cridarem, adeu

A- Tim perquè no vols ajudar-me?

T- per què hi hauria d'ajudar-te?, aquell cadàver que vares dir, que anaves borratxo?

A- És cert el que et vaig dir, el cadàver hi tenia a la cara escrita una frase que deia

T- Un pal menys i quedem 3.



Sorprès perquè no hi sabia el motiu d'aquesta frase, però no pareixia res bo per la seva cara.

A- com ho saps Tim?

T ens veiem demà, a la tarda al carrer de l’assassinat, et contaré tot el que sé.





Vaig dir-li que si amb es cap i totalment desubicat i amb molts dubtes al cap me'n vaig anar.



No sé quin significat tindrà, ni que passar demà, però en Tim espero que en resolgui tot, Halloween hi és molt a prop, però la por més grossa que tinc ara mateix, és el dia de demà.









 
A.C | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]