F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Sobre la terra impura (Baeta Salmoenon)
ALTRES (- ALTRES)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.




Capítol 1:  Capítol 1 : Foscor

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.


No estava gens content per la decisió (presa en contra de la meva voluntat) de publicar un nou llibre. La gent espera moltes coses sobre mi. Esperen que escrigui exitosos llibres en menys d’un any, sagues que no acabin mai i, per si fos poc, a més a més haig de seguir una segona vida com a detectiu pel simple fet de que, la mare que donar a llum al meu fill no se n’hagues adonat de que ell, també és meu.


No puc posar pegues al meu estil de vida. Gràcies a les vendes dels meus anteriors i exitosos llibres, puc viure sense preocupacions en un luxós barri, en una casa de quatre plantes. Apartat de la civilització, amb vistes al mar i un munt de habitacions buides, amb l’esperança d'omplir-les totes algun dia.


Sempre m’ha agradat escriure. Porto ja vint anys escrivint, i set d’ells professionalment. Mai hagués pensat que arribaria tan lluny. I més encara tenint en compte només plantejar un futur com escriptor als meus familiars, va conduir a un seguit de comentaris que van perjudicar al meu autoestima. No vaig rebre cap tipus de suport per part de la meva família. Vaig créixer envoltat de comentaris que només feien que trencar els meus somnis.


Al casarme, vaig pensar que tot el desànim acaparat durant any marxaria. Que el naixement del meu fill em faria veure la vida amb uns nous ulls. Però bé, la vida no és mai el que un s’imagina. La meva ex dona ha pràcticament desaparegut del mapa, juntament amb el nostre fill. Sembla ser que no sóc suficientment responsable per ferme càrrec d’un nen.


Acostumo a anar a passejar després de sopar. Això em relaxa i fa que deixi de pensar en lo afortunat, però alhora també desgraciada que és la meva vida.


Admirant el reflexe que fa la lluna sobre el mar, penso en com seria la meva vida alternativa. una vida en la que seguís casat, amb un sense fi de fills, menjant crispetes en el sofa mentres mirem una película. És en aquest moment on em ve la inspiració per començar a escriure. I com si s’anes a acabar el món, vaig començar a correr camí cap a casa.


En aquest moment, estic assegut en el meu despatx. Intentat transmetre la brillant idea que se m’ha aparegut com un raig de sol enmig d’una nit fosa.Però ja era massa tard. La imatge del que hagués sigut un gran projecte s’ha esfumat. Han passat més de cinc hores des que he entrat i he encès l’ordinador. Són les dotze de la nit. Estic sol en una inmensa mansió, amb una copa de whisky de més trenta cinc anys, admirant les deu línies que he aconseguit escriure. De sobte, sense raó aparent em quedo immobilitzat. S’escolta per tota la casa el ressò de la copa caient de la meva mà. Notava com un fred estrambòtic recorría les meves venes i, finalment, una obscuritat ombrívola m’invadia.



 
Baeta Salmoenon | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]