F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El significar de ser (merblasi)
Col·legi Canigó (Barcelona)
Inici: Uns quants dies de novembre (Jordi Sierra i Fabra)

Dia 1 (Dijous, 15 de novembre de 1951)

Li feien mal els peus.
Se li encartonaven les cames.
No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.
I començava a estar mort.
Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.
—Maleït sigui, Fortuny...
Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».




Capítol 1:  El significar de ser



El significat de ser



Li feien mal els peus.

Se li encartonaven les cames.

No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.



I començava a estar mort.



Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.



—Maleït sigui, Fortuny...



Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».





Just en aquell moment, quan vaig veure pels diaris la mort de la Dora, em vaig adonar del significat de la vida. Quan era només un infant m'imaginava el meu futur. Ciutats desconegudes plenes de cultura i gent diferent. Casar-me amb la dona perfecta. Tenir molts fills i educar-los de la millor manera possible. Treballar en un ofici satisfactori, que em fes feliç. Tots aquests somnis, totes aquestes il·lusions, les vaig anant perdent a mesura que creixia. Em vaig adonar que era més important la supervivència que la vida en si. Em vaig casar amb la persona que als meus pares lis agradava, vaig tenir un fill que estimava però no cuidava. No he sigut ni de lluny un bon pare i un marit normal. Tampoc he tingut molt èxit laboralment i personalment. Ja no culpo a la meva editora, que la va pifiar, sinó a mi mateix per perdre les ganes i la il·lusió.



Aquest cop era diferent, aquest cop ho faria bé. Deixaria la frustració i l'ansietat d'una banda i em centraria en la llibertat i l'amor. Visitaria ciutats noves, escriuria llibres plens d'històries i anècdotes. Faria orgullós a la meva família i sobretot al meu fill.



Vaig pujar-me'n a l'avió, destí Barcelona, deixant enrere la vida passada i amb il·lusió de crear una nova vida. La vida desitjada. Amb la meva llibreta i el meu mont-blanc negre vaig començar a escriure. Mai havia sentit aquesta eufòria interior, mai havia tingut tantes ganes d'aprendre a ser.



 
merblasi | Inici: Uns quants dies de novembre
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]