F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El significar de ser (merblasi)
Col·legi Canigó (Barcelona)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.




Capítol 1:  El significar de ser



El significat de ser



Li feien mal els peus.

Se li encartonaven les cames.

No li importava caminar. El cansament s'acumulava de mica en mica fins a arribar al final. Els músculs no s’adormien, es mantenien actius. Però estar dret, quiet, immòbil, o a tot estirar fent un parell de passes amunt i avall, el matava.



I començava a estar mort.



Cap bar a prop, per vigilar còmodament assegut i, a més, prenent alguna cosa calenta.



—Maleït sigui, Fortuny...



Va fer espetegar la llengua. En el fons, la culpa no era pas del seu nou amic, company, soci, com volgués dir-ne. La culpa era seva, per haver acceptat la feina de fals detectiu. Seva i de la Patro, que l'animava «perquè fes alguna cosa», «perquè no li caigués la casa al damunt», «per guanyar uns diners extres», «per ajudar el pobre David, que encara s’estava recuperant de l’atropellament que havia patit a l’octubre».





Just en aquell moment, quan vaig veure pels diaris la mort de la Dora, em vaig adonar del significat de la vida. Quan era només un infant m'imaginava el meu futur. Ciutats desconegudes plenes de cultura i gent diferent. Casar-me amb la dona perfecta. Tenir molts fills i educar-los de la millor manera possible. Treballar en un ofici satisfactori, que em fes feliç. Tots aquests somnis, totes aquestes il·lusions, les vaig anant perdent a mesura que creixia. Em vaig adonar que era més important la supervivència que la vida en si. Em vaig casar amb la persona que als meus pares lis agradava, vaig tenir un fill que estimava però no cuidava. No he sigut ni de lluny un bon pare i un marit normal. Tampoc he tingut molt èxit laboralment i personalment. Ja no culpo a la meva editora, que la va pifiar, sinó a mi mateix per perdre les ganes i la il·lusió.



Aquest cop era diferent, aquest cop ho faria bé. Deixaria la frustració i l'ansietat d'una banda i em centraria en la llibertat i l'amor. Visitaria ciutats noves, escriuria llibres plens d'històries i anècdotes. Faria orgullós a la meva família i sobretot al meu fill.



Vaig pujar-me'n a l'avió, destí Barcelona, deixant enrere la vida passada i amb il·lusió de crear una nova vida. La vida desitjada. Amb la meva llibreta i el meu mont-blanc negre vaig començar a escriure. Mai havia sentit aquesta eufòria interior, mai havia tingut tantes ganes d'aprendre a ser.



 
merblasi | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]