F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Pista rere pista, en busca de l’assassí (Álvaro Sánchez)
IES de Guissona (Guissona)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  EL FUNERAL









CAPÍTOL 1 EL FUNERAL

5 de març del 2002

Les campanes d’Olot anunciaven que era l’hora del funeral. L’inspector no es va perdre l’event, i va ser el primer en arribar. Tot seguit va arribar la Marga, la dona del difunt, acompanyada per la Cristel i en Ferran, els dos fills de la parella.



Tot acabada l'eucaristia, l’inspector es va apropar a parlar amb la Marta, per posar-la al dia de la investigació… no hi havia cap novetat. Ja s’havien pres les mostres necessàries del cos, per això, que ja s’havia celebrat el funeral.

Era una investigació complicada, ja que no hi havia cap rastre de l'assassí. Fins al moment, eren poques les proves aconseguides, com per a començar a buscar identitats.



Únicament es podia completar la fitxa descriptiva del cas que deia el següent:



NOM DEL DIFUNT: Guillem Gual Trepat

CAUSA DE LA MORT: Assassinat a la vía pública

TIPUS D’ARMA: De foc

MODEL DE L’ARMA: Glock 19, calibre de 9×19 mm Parabellum

DIA DE LA MORT: 25 de febrer del 2002

HORA DE LA MORT: Aproximadament, 20:30

CAP D’INVESTIGACIÓ DEL CAS: Agustí Tena Riva



Encara que s’havia aconseguit saber l’arma específica del crim, era difícil fer-ho servir com a prova, ja que és una de les armes més venudes del mercat negre, però gràcies a una gran idea de l’inspector Tena, la cosa va canviar dràsticament.



Resultava que feia dues setmanes, havien desmantellat una banda en la mateixa ciutat, que traficava amb armes de diferents models entre ells, tota la gama de pistoles Glock. Així doncs l’inspector tenia l’oportunitat de parlar amb els líders de la banda, fent una visita al centre penitenciari de Girona.

La investigació, ja començava a obtenir els primers fruits.



11 DE MARÇ DEL 2002

Després d’uns dies d’espera ja s’havia aconseguit el permís per a poder anar a la presó a parlar amb els delinqüents de la banda. L’inspector, però, va decidir no assistir ell a la visita, ja que va ser el mateix que va ficar-los entre reixes. Així que va decidir portar a la seva ajudant Maribel Lluminosa, que tot i que acabava de sortir de la universitat, tenia una gran facilitat tractant amb la gent.



Quan la visita va acabar, l’inspector Tena va convidar a dinar a la subinspectora Lluminosa, que mentre degustaven un menú degustació al restaurant Massana, a la mateixa ciutat, Girona, va anar explicant les conclusions extretes de la xerrada amb els presoners.



Ella va afirmar que en el mateix magatzem on amagaven les armes, hi ha una llista amb tots els compradors d’armes de l’últim any, i els models que havien adquirit. Així que tots dos van decidir anar el dia següent a investigar. Van acabar de dinar i van pagar un total de 245,85€ per el dinar. Estava clar que aprofitaven que no eren ells els que assumien aquella despesa, sinó que ho feia la targeta de la feina.



El viatge de tornada a Olot es va fer llarg, i ple de preguntes sense resposta.

 
Álvaro Sánchez | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]