F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'inspector espectacular (carmau05)
Col·legi Santo Ángel (Gavà)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Un assassí familiar

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.

L’inspector va començar a fer-se tantes preguntes que no sabia ni per on començar.

L’inspector, amb les fotos de la escena del crim, va intentar analitzar l’entorn , per poder analitzar el cas i així començar a investigar profundament la mort del Guillem Gual. Després d’analitzar les fotos, l’inspector va posar una cara de ganyota, perquè va veure aquell objecte estrany, el llibre.

L’inspector, es va posar mans a l’obra, i va pensar una hipòtesis que podria ser certa, i es que l’assassí podia deixar un llibre d’un estrany i així dissimular un assassinat amb un llibre que ni ell coneixia.

L’Agustí, va agafar la foto del llibre, i va intentar fer un disseny 3D del llibre per així tindre una copia exacta, i poder analitzar-ho lo millor possible. Un cop més tard, el va imprimir a la seva impressora 3D on el va portar ràpidament a la seva habitació secreta, la qual tenia els materials necessaris per començar la investigació.

Va agafar una peça per poder analitzar les petjades del dit que va deixar el suposat “assassí” que va matar al Guillem Gual.

L’inspector no va trobar res, li va semblar que era un assassí molt gest, un assassí que volia ser anònim per a tot arreu, el qual ell no volia que ningú sàpigues que va ser l’autor de aquell assassinat.

Va començar a pensar en una altra solució a part de aquella investigació de petjades de dit ja que hi ha moltes maneres de que desaparegui les petjades de dit en un llibre mitjançant productes que ho poden eliminar de formar permanent.

Va pensar en que aquell assassí podia guiar-se d’alguna manera d’aquell llibre, no podia ser més casualitat de que va escollir aquell llibre només per dissimular la mort de l’home, sinó, guiar-se per idees extraordinàries que pogués deixar l’autor en el llibre.

L’inspector ja li va semblar que hi havia una cosa rara en aquell llibre, va mirar en aquells capítols els quals li semblava uns noms el tal peculiars.

Finalment, buscant capítol per capítol, va trobar un nom molt peculiar.

El capítol s'anomenava “idees preses”, tant li feia a qualsevol persona que hagués llegit aquest capítol ja que ningú tindria intenció de cap cosa per llegir-lo però això a sigut una pista molt clara ja que l'assassí podia servir el capítol per donar-se idees quan va matar-lo ja que l'inspector tenia clar que en aquella situació es va posar nerviós i ho va utilitzar per a guiar-se. Però la qüestió era si era casualitat que al que va assassinar i que anava a fer una ressenya sobre aquell llibre podia tenir a veure en alguna cosa de conflictes de tenir que escapar o no ho sabia i aquell capítol estava colat en aquell llibre

A partir de descobrir aquest capítol del llibre, l’inspector va veure que aquest tenia descripcions de moltes coses per escapar de aquell tipus de situacions.

Ni havien de tot tipus, hi havia les quals descrivia com hi havia una persona que havia estat en una presó i que en aquell moment s’anava a una zona la qual estava molt oscura per a que no li poguessin veure els de seguretat de la presó.

D’altra banda, explicava a com sobreviure els primers dies de l’escapament de la presó, la qual assegurar que no puguin descobrir al que s’hagués escapat i en unes setmanes poder anar a una altra ciutat per no ser descobert.

A part de l’escapament de la presó, també va descriure que fer per tapar l'assassinat i no ser descobert ni pels millors especialistes del mon.

Donava moltes idees de com treure totes les teves petjades per a que no et puguin analitzar, també on deixar el cos per a que no puguin trobar-lo i més coses.

Amb aquest capítol l’inspector s’havia donat comte del que havia passat aquí, doncs havia encertat amb la teoria de que s’havia guiat amb aquest capítol del llibre.

Però, com podia ser que un llibre de tipus novel·la i que explicava capítols normals, on té un capítol el qual descrivia molt bé coses il·legals i que no fos papers enganxats, sinó, eren del propi llibre, llavors, va pensar l’inspector Agustí que l’autor del llibre podia tenir a veure amb col·laboracions amb els assassins. O també que podia ser que l’autor d’aquest llibre volia que matessin els que fan crítiques als seus llibres per que van haver-hi moltes critiques dolentes sobre els seus llibres.

Les idees de l’inspector podien ser una clau ja que poden fer obrir la porta de totes les seves idees i que fos així el perquè d’aquest capítol infiltrat d’aquella novel·la.

L’inspector Agustí va començar a investigar sobre l’autor, s’anomenava “Enric Capdevila”.

De moment a l’inspector no li va semblar res estrany ja que l’autor és deixava mostrar el seu nom real sense cap tipus de anònim.

Va agafar un llibre el qual portava tota la informació amb tots els autors del país. El qual tenia un índex amb totes les obres que van escriure.

Va començar a buscar a “L’ enric Capdevila” el qual el va trobar per sort en la secció de la lletra “e”.

El llibre portava molta informació sobre l’autor, era un escriptor de novel·les i llibres d’aventures adaptades per a la joventut.

Era d’una família rica que es dedicava a la venda de vins que eren heretats i creats pel seus avantpassats.

Aquesta família resultava ser molt peculiars de la època, els avis dels seus pares van ser arrestats per un suposat crim que van fer fa molt de temps amb uns compradors d’aquest vi i el qual els van matar. Però aquest vi era heretat per tota la família i per això la seva família era tota rica. Aquest autor no resultava ser cap tipus de persona estranya pel que posava en la seva descripció de informació d’autors del país.

Va seguir llegint la informació sobre ell i explicava que els seus pares i tant del seu germà que també tenia, que presenten actes estranys que va estar perseguint L’ Enric Capdevila, però va descriure que mai va poder descobrir cap cosa sobre ells ni cap acte, que només ho va suposar.

L’Inspector va llegir en la informació que vivien en la mansió Capdevila ubicada a les corts de Barcelona, doncs va agafar el cotxe i se'n va anar directament al cotxe per anar a aquella mansió i poder descobrir qui era aquella família i que suposava l’autor que feien que ell no podia descobrir.

Hores més tard, L’inspector va arribar allà i va trobar una mansió la qual era una mansió molt i molt gran de tipus clàssica, no era una mansió més ven moderna, sinó més de tipus clàssica, la qual podria donar por a la nit.

Va anar fins la porta d’entrada i va picar a la porta. Va contestar un home amb una veu bastant greu i forta. Quan va obrir la porta l’inspector va veure un home bastant alt el qual va preguntar si era l’autor que s’anomenava Enric cap de vila i va respondre que sí que era l’autor i l'escriptor dels llibres que li va anomenar l’inspector.

Un cop va passar L’inspector Agustí a la seva mansió va veure a la seva família, la seva mare era una senyora bastant vella, estava cosint mentre llegia un llibre i el seu germà gran estava fent uns documents els quals va suposar que era el seu treball o alguna cosa semblant.

L’autor dels llibres li va demanar, que es santes a la taula per prendre el té.

Així que tu ets l’inspector Agustí?

  • Si, aquí estic

    que t’ha donat per venir fins aquí?

    doncs estava analitzant autors que podien estar al cas en delictes d’assassinats, et pot sonar?

    No, crec que t’equivoques, aquí només som una família rica del barri que ens dediquem a vendre vi i a fer llibres.

    mmm. doncs que curiós.


L’ inspector no es va quedar satisfet amb la conversa, era com si l’autor dels llibres no sàpigues res del que li estava parlant però el que posava a la informació era una cosa bastant curiosa i que ell volia investigar a fons per du a terme la investigació

L’inspector Agustí li va preguntar al autor si podia investigar la casa i li va respondre que si.

Es va donar en compte de que era una mansió molt gran per dins i que tenia escales a dalt, escales a baix, passadissos interminables etc.

Va anar a una sala on li va semblar que era una biblioteca de la casa, estava tota plena de llibres i hi havien quadres de ell mateix pintats per pintors professionals.

Va agafar uns quants llibres, hi havien llibres de tot tipus, des de mes vell a més nous, hi havia una estanteria que era només dels seus llibres, hi havia d’aventura i novel.la, tal i com posava en la seva descripció del llibre d’autors del país.

Va anar a una altra sala, la qual era una sala la que semblava la que passava moltes hores la seva mare, era la sala la qual la mare podia cosir i feia les coses de roba, tenia moltes coses en aquella habitació, va intentar veure si hi havia alguna cosa rara en la sala però no va haver-hi sort.

De sobte, l’inspector es va trobar amb un home vell que semblava ser el seu pare, li va dir que era l’inspector Agustí, que estava investigant la casa per un presumpta col·laboració d’assassinat amb un criticador de llibres.

  • Perquè creus que nosaltres podem ser col·laboradors de l’assassinat?

    el vostre fill és l’autor del llibre que tenia aquell criticador de llibres, i aquell llibre tenia una cosa a veure amb delictes

    em sona una mica estrany tot això però et pots sentir com a casa


Aquella resposta que va donar el pare de l’autor li va semblar una mica estrany, com si estigués confiat de que tapava les coses molt bé i no ho podria trobar mai l’inspector.

Quan va baixar l’inspector, es va trobar amb la mare, no caminava molt bé, era com si tingués algun os trencat.

Ella feia mala cara, com si no estigués bé però em va semblar de que li passava alguna cosa aquí dintre.

  • Tu ets l’inspector Agustí no?

    Sí senyora, aquí soc

    I que fas a la nostra Mansió?

    Estic revisant possibles col·laboracions d’assassinats.

    Doncs t’equivoques noi, aquí som pacífics, res a veure amb crims.

    No es preocupi, no estem culpant a ningú.


La senyora de la casa també va contestar bastant igual, això li feia sospitar de que estaven amagant alguna cosa allà i que no volien donar cap explicació.

L’inspector es va anar on estava el germà de l’autor on estava treballant amb aquells documents. Es va quedar una estona observant la sala quan de sobte li va a començar a preguntar.

  • M’han dit que ets un inspector i que estàs investigant la nostra mansió

    Així és, estic treballant en una investigació d’una possible col·laboració il·legal d’assassinats i m’he guiat amb autors de llibres.

    Doncs a qui no pintes res, nosaltres treballem del que treballem així que millor que no estiguis investigant ja que nosaltres som pacífics i no fem crims

    no es preocupi, en poc marxaré, no us passarà res.


Com de les altres conversacions amb la família de la mansió, eren totes molt estranyes, l’inspector va agafar apunts del que van dir, així podria investigar coses vistes en la mansió amb possibles proves i les frases que diuen els propietaris per així poder investigar a fons.

L’inspector es va acomiadar de la família i va dir que a lo millor en poc avisaria de falsa col·laboració

Va agafar el cotxe per la tornada i va anar a investigar el cas més a fons per poder donar la clau de que la família podia ser que col·laboressin amb el assassí.

Totes aquelles frases eren molt estranyes. Tots tres diuen que aquí no hi pinta res, i insistint constantment que tots tres eren pacífics etc, en canvi l’autor de la novel.la, va respondre amb més facilitat, com si no estigués tramant res.

L’inspector s’estava adonant de que aquí estava passant alguna cosa i que no pintava molt bé.

Una setmana després d’investigacions va donar el cas d’un altre assassinat a Barcelona, al passeig de gràcia, un altre crític de llibres, quina casualitat.

L’inspector va agafar el cotxe i va anar fins allà on estava tota la policia i tenia un llibre a sobre el seu cos, amb el mateix autor.

L’inspector va demanar amb autorització que si podia agafar el llibre per analitzar-lo com va fer amb el primer llibre.

Va agafar el llibre, va anar a la mateixa pàgina la qual estava escrit en l’altra novel.la , i certament hi havia un altra, però aquesta vegada el capítol s’anomenava “ no ens trobaràs”, era una mena d’advertència en aquell capítol. Explicava com hi havia un home que estava investigant un cas que era d’un assassí que havia matat a un home pacífic, el qual ell va investigar el cas i anava culpant a famílies pacífiques.

L’inspector es va quedar bocabadat, ja tenia el cas, però, com podia ser que fos tan fàcil?.

L’inspector va anar un altra vegada fins on estava el mort, encara i eren els policies, va explicar el cas, de que a sabia qui havia sigut, però encara no sabia qui era l’assassí, només qui estava col·laborant amb ell.

Va tornar a la mansió dels cap de vila, la qual quan va arribar no hi havia ningú per obrir la porta, però de sobte, l’inspector va escoltar un soroll d’un motor de cotxe, es va fixar d’on sortia i eren els Capdevila!

L’inspector Agustí va agafar el cotxe, i els va començar a perseguir.

Va trucar a la policia, l’inspector va descriure el carrer i on era per començar a fer la persecució de la família de l’autor.

Anaven amb un cotxe molt ràpid, quasi impossible de poder arribar fins a ells, però l’inspector va demanar una tàctica a la policia la qual va fer que quan passessin fins al final del carrer, passessin un punxa rodes per poder parar-los.

Quan van passar per allà, el conductor del cotxe dels Capdevila es va tenir que frenar bruscament per no tenir un accident però el conductor no va voler.

Va començar a accelerar i quan va passar per allà va punxar les rodes i va donar un derrap tan fort que es va xocar amb les parets dels edificis.

La policia va anar ràpidament fins el cotxe i va veure que el conductor estava sagnant però estava viu, darrere i anaven els seus pares però ells van morir en el accident.

El conductor del cotxe va resultar ser el germà de l’autor del llibre el qual estava molt ferit i se’l van portat fins a comissaria.

Uns dies després es va agafar el cas en un jutjat de la ciutat, el germà va declarar que ell va ser qui va escriure aquelles pàgines dels capítols dels llibres del seu germà, l’autor de les novel·les.

Ell va col·laborar en els delictes dels assassí per matar a molts dels criticadors de llibres i així acabar amb ells.

De sobte el seu germà va aparèixer per sorpresa en el jutjat i li va començar a dir que havia passat i perquè li havien dit que els seus pares havien mort.

El seu germà va declarar dient qui era l’assassí ja que així podia tenir menys condemna a la presó.

L’inspector va sortir satisfet, va explicar li tot a l’autor de les novel·les, li va explicar que va ser la seva família qui va escriure delictes en les seves novel·les i que els seus pares van morir en l’accident d’ahir.

Els policies van trobar a l’assassí que va matar als dos criticadors de llibres que s’han trobat, s’anomena “ Mohhamed mufasu “. Era del Marroc, la família cap de vila va contractar a una assassí il·legal per portar-lo aquí per matar als criticadors de llibres. Aquest va ser confessat en el jutjat en un altra cas el que encara es pendent d’aprovar.

Una setmana després el cas de l’assassí va quedar aprovat, va ser condemnat a 1 any de presó per assassinar a dos persones i només això per que va ser contractat il·legalment però ell no era un assassí de veritat.

L’inspector va rebre uns premis i molt diner per acabar amb el cas i poder descobrir qui estava al cas d’això.

l'inspector podrà descansar fins que torni a haver un altre cas i torni a fer el seu treball d' inspector.



 
carmau05 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]