EL XIQUET DELS ULLS GRISOS



CAP.1: LA ARRIBADA



És sabut que el coronel Sebastiano Procolo va venir a establir-se a la Vall de Fons en la primavera de 1925. El seu oncle, Antonio Morro, li havia deixat en morir part d'una enorme propietat forestal, a deu quilòmetres del poble.

L'altra part, molt més extensa, l'havia heretat Benvenuto Procolo, un noi de dotze anys fill d'un germà mort de l'oficial. Orfe també de mare, el nen vivia en un internat situat a no molta distància de Fons.

Fins llavors, el tutor de Benvenuto havia estat el seu besoncle Morro. A la mort d'aquest, el coronel va passar a fer-se càrrec del noi.

Sebastiano era un home casat, la seva dona, Margarita, va ser una de les jovens més hermoses del poble, i encara que havien passat quasi deu anys desde que es casaren, ell la considerava la dona més hermosa que havia vist.

Sebastiano i Margarita porten desde la lluna de mel tratant de portar una criatureta al mon, i mai ho havien aconseguit, i això li va afectar la seva amada durant molt de temps.





----------------------------------------------------------------------------------------





Sebastiano se trobava al llit amb la seva dona, feia 2 hores que s’havia gitat i no conseguía conciliar el somni. La idea de encarregar-se de aquell noi no li acababa de convencer, però no li quedava un altra opció. Margarita li havia insistit molt, no podien deixar aquell pobre xiquet al internat.

Al dia següent, Sebastiano es va alçar prompte, més exactament a les sis i mitja del mati. Es va preparar el seu café i el seu cigarret com cada matí. Abans que el sol sortís el primer raig de llum. Va montar al seu cotxe i es va dirigir al internat.

Quan va arribar al orfenat el primer que es va adonar es del seu aspecte inquietant. En aquell lloc es respiraba un aura diferent. El aire era més pesat, i els passadissos pareixien no tindre fons.

Es va arrimar a la recepció i es va trobar amb una dona d’edat mitjana, mes tirant a jove. Tenía els ulls foscos, al igual que els seus cabells. Era prima i tenía una mirada trista, com si estiguese incómoda.

Sebastiano es va arrimar al mostrador, y en cuant el vegué, la recepcionista li va preguntar que necesitaba, a lo que Sebastiano li va contestar:

-Bon dia, estic buscant a Benvenuto Procolo.

-Ah si, tu deus de ser el senyor Procolo. -Va contestar ella.- Esta a la habitació 98, primera planta, él está esperant.

-D’acord, gracies.- Va agrair i es va dirigir cap les escales. La primera planta era fins i tot més tétrica que la planta baixa. El silenci reinaba al edifici. No es sentía ni un soroll. No li va estranyar, era molt prompte.

Va arribar a la habitació 98 i va tocar la porta. Al no reure resposta va obrir la porta i va accedir al seu interior. Al fer-ho es va encontrar amb un xiquet bru, amb els ulls grisos i fixos a la paret, que al notar la presencia de el coronel es van dirigir a ell amb una mirada inexpresiva. Els seus ulls es van clavar als de l'home de la seva dreta, lo que va provocar un calfred en este.

-Hola…Tu deus de ser Benevuto.- Va etzibar Sebastiano, trencant finalment el silenci de l’habitació.

-Si, sóc jo, i tu ets?-Va dir el xiquet amb la cara totalment seriosa.

-Jo soc Sebastiano, Sebastiano Procolo, soc el teu oncle.-Va contestar el coronel.

-Donç, tu has de ser l’home que em va a adoptar?-Va interrogar el menor.

-Estas en lo cert, agafa les teves coses que ens anem a casa.-Va dir mentre es posaba un cigar als llavis i el encenia.

I així va ser, els dos van tornar a casa per a que el xiquet es puguera instalar.





----------------------------------------------------------------------------------------





Després de instal·lar-se a la casa de la petita famila, el xiquet va baixar les escales al menjador, i va veure a la seva nova mare, que ya havia despertat. El primer que va fer va ser possar-li la mà al ventre i la va mirar als ulls, abans de que la dona poguera dir res el xiquet li va dir:

-Tens una xiqueta ahí.- Va dir el nen i seguidament llevant la seva mà del ventre de Margarita.

A lo que ella va contestar quasi entre llagrimes:

-Aixó no pot ser tresor, jo ja no puc tindre fills, soc massa major...- Va tractar de explicar-li ella sense trencar a plorar.

-Es una xiqueta. -El noi va interrumpir-la i i va tornar a la habitació deixant totalment desquadrat al matrimoni, y a Margarita totalment perturbat.