F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'assassí que estimava els llibres (poltugues)
IES Manuel de Pedrolo (Tàrrega)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  El misteri

L’inspector s’havia quedat perplex amb aquell cas. Sens dubte, l’assassí de Guillem Gual era un home o, tal volta, una dona, de gustos tortuosos. El ganivet amb què havia sigut comès el crim romania clavat al cos de la víctima, amb la fulla parcialment enfonsada a la carn i una gran marca granate tacava el fred i inert cos de la víctima. No obstant, el puny de l’arma, extravagant, amb ornaments recarregats, restava intacte, sense cap tipus de marca que possibilités la identificació del criminal.



En veure aquell punyal, l’inspector es va sentir estrany, com si ja hagués viscut aquella situació en un altre moment, però no va deixar que aquells pensaments l’envaïssin gaire estona i de seguida es va tornar a centrar en el cas. Malgrat tot, aquesta sensació voletejava als seus pensaments constantment.



Va fer una escrutini ràpid per darrera vegada al cos de Guillem Gual, i es va adonar que el llibre, que ara mantenia a les seves mans i del qual gairebé involuntàriament n’havia anat passant les pàgines, tenia una característica marca a la cantonada d’una de les pàgines, un gargot que semblava un símbol. Va decidir agafar-lo per examinar-lo més tard, sense dir-ho, però, als seus companys.



Aquella mateixa tarda es va descobrir llegint el llibre. Qui sap? Potser allà hi trobava alguna prova, potser el rastre definitiu per resoldre el cas. Estirat còmodament a la seva vella butaca, va començar la lectura, però l’ambient de tranquil·litat li va durar poc: set pàgines després de començar es va trobar amb algunes paraules concretes encerclades amb bolígraf. No eren res fora del normal, un determinant i un parell de preposicions. Estava evidentment estranyat, però ho va deixar córrer. No li van caldre gaires pàgines més per trobar-se amb successos similars.



Motivat per la idea d’haver-se topat amb la pista conclusiva del cas, va anotar totes les paraules que s’anava trobant. Tres hores després havia acabat el llibre i les paraules que havia recolectat no tenien cap mena de sentit ni relació.



Mesos després, el cas va quedar desestimat per falta de proves, ja que l’inspector no va retornar el llibre original a la comissaria, sinó que en va aportar un altre exactament igual a ulls del jurat. Empès per la curiositat, s’havia quedat el llibre marcat per poder continuar la seva investigació personal a casa. No sabia què era el que causava aquelles ganes de privacitat, però és sentia gairebé incòmode. Tanmateix, continuava guardant-se tot el secret per a ell.



Van passar dies, potser setmanes, el temps es feia molt feixuc per l’inspector, ja que seguia sense desxifrar el misteri que estava segur que amagava aquell llibre. Cada dia tenia més preguntes sense resoldre i això l’obsessionava, fins i tot pensava que acabaria parant boig. Una tarda de primavera el seu telèfon va sonar amb un inesperat estrèpit, interrompent de cop els seus pensaments. El seu cap li va explicar molt ràpidament el que havia passat: un assassinat al carrer de les Piques. L’home, d’uns vint-i-cinc anys, havia sigut trobat al terra, amb un punyal exactament igual al de l’últim cas, i un atac també exactament igual: el punyal li travessava el cor. El que més va sobtar a l’inspector, però, va ser el fet que aquell home tenia un llibre agafat: L'assassinat entès com una de les belles arts. Agustí Tena es va adonar ràpidament que aquell llibre, aparentment inofensiu, tenia una marca igual a la cantonada superior esquerra, i va saber de seguida que el culpable d’aquell crim havia de ser el mateix que el de l’assassinat de Guillem Gual. Amb un bri d’esperança per poder seguir un nou rastre, va fullejar les pàgines del nou llibre i va comprovar que, efectivament, també tenia paraules encerclades. Va agafar el llibre amb avidesa, abans que ningú s’adonés de la seva existència, i el va guardar a la seva bossa marró.

 
poltugues | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]