F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

La veritat (123mosqueters)
Maristes Valldemia (Mataró)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  La Veritat

En Guillem Gual era un crític de llibres, és a dir, que donava una opinió normalment objectiva dels diversos llibres que havia criticat. Resulta que va donar una molt mala opinió del llibre, i aquesta opinió, no se sap com es va fer viral. L’assassí fa uns cinc anys li va agafar la seva dona en aquell moment, aquesta petita història de amor va condicionar molt a en Guillem. L’assassí li va arravatar la seva núvia i aquest fet a en Guillem no li va fer tanta gràcia.

A en Guillem li encantava llegir, es posava a mirar pàgines web de llibres digitals ja que no tenia temps a anar a la biblioteca. Un dia, va entrar a una pàgina web i va veure un llibre amb una portada impactant però això no és lo més impactant, el que va ser més impactant va ser qui havia escrit el llibre. Era en Ramon Rodamón, el que fa uns anys li havia arravatat a la seva dona. En Guillem no va desaprofitar l’ocasió. I sense llegir-se el llibre, cosa que no acostumava a fer les seves crítiques. Va començar a escriure un piló de comentaris dolents sobre el llibre de l’assassí.

En Guillem era un periodista amb contactes amb la televisió. Va trucar a un periodista que era molt amic seu i li va dir que si us plau que fessin la seva crítica pública. El periodista s’hi va negar. En Guillem va trucar a un altre que li faria cas. I van intentar publicar la crítica però el director de la cadena li va negar la ressenya. En Guillem, va seguir buscant cadenes de televisió, diaris.... però tothom li va dir que no.

En Guillem va tenir una idea, va començar a fabricar propaganda que anunciava la seva pàgina web. De cop, bastanta gent va començar a entrar a la pàgina web. Només entrar resulta que ja estava a la primera pàgina la crítica a en Ramon, l’assassí. De cop i volta la ressenya es va fer viral, i van deixar de llegir llibres d’en Ramon. A en Ramon li va arribar la notícia gràcies a la seva dona. Es va posar mans a l’obra. Va començar a preguntar a coneguts si sabien qui era el crític, ningú sabia qui era. Excepte un amic seu que casualment hauria sigut el periodista que li havia dit que si al crític per publicar la crítica.

Aquest periodista, era amic d’en Guillem i d’en Ramon. Aquest periodista tenia la informació necessària per saber tot el que feia en Guillem. El periodista li va donar una memòria USB a en Ramon amb tota la informació. Van quedar per anar a berenar. Després de berenar se’n van a anar a casa del periodista a veure una pel·lícula. Allà, el periodista, li va donar la memòria USB. I en Ramon va agafar-la, la va deixar sobre la taula i va agafar una forquilla i li va clavar al periodista, per si era un infiltrat. Va portar el cadàver a casa seva i el va cuinar i se’l va menjar. Els ossos i òrgans no se’ls va menjar, els va cremar.

Al dia següent en Ramon va obrir la memòria USB, va veure l’adreça i la va copiar en un paper. Resulta que escrivia amb un permanent, va posar un llibre per no tacar la taula. El llibre es va tacar de tinta. Quan en Ramon va retirar el full va veure tot el llibre ple de tinta vermella, aquesta tinta vermella va ser com un missatge per en Ramon. El llibre es deia “L’assassinat entès com una de les belles arts”. Al dia següent en Ramon va agafar el cotxe i va anar a l’adreça. Es va fer passar per un artista que feia retrats per 10 euros, en Guillem va acceptar i van entrar els dos a casa.

El suposat artista li va demanar a en Guillem que es posés d’esquenes per veure com era pel darrera. En Guillem es va girar i just en aquell moment en Ramon li va fer un “mata león” una tècnica que s’utilitza per dormir a les persones. En Ramon va lligar al Guillem a una cadira. En Guillem es va despertar, no sabia què feia allà.

En Ramon, tenia un llibre a la ma. Va forçar al Guillem a que llegís el títol i li va preguntar que si sabia qui havia escrit el llibre. En Guillem va respondre que en Ramon. Després en Ramon va treure un altre llibre que es deia: “L’assassinat entès com una de les belles arts”, el que va fer servir per no tacar la taula. Va fer que en Guillem el llegís. El va llegir i just quan va acabar de llegir el títol l’assassí li va clavar un ganivet. En Guillem va morir dessagnat però abans en Ramon va aprofitar per fer-li una àliga de sang. Una antiga pena de mort suposadament vikinga que consistia en què la víctima era posada de boca terrosa, amb una espasa se li seccionaven les costelles arran de l'espina dorsal i, per l'obertura, es treien enfora els pulmons, que semblarien les ales esteses d'una àliga. En Ramon va fer-li aquesta venjança i se’n va anar. Va obrir la porta de la casa d’en Guillem i va veure....
 
123mosqueters | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Comentaris :
Pere 23 febrer 2021
Gran hist�ria i amb ganes de veure la continuaci�. Alguna cosa t� que enganxa al p�blic, meravell�s tant de b� continuí igual.
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]