F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El segell negre (ainhoa.sg)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  T.

Com tots els matins d’aquella setmana, Kassandra va tornar del gimnàs desitjant entrar directa a la dutxa per llevar-se de damunt la pesta que feia. Va agafar tot el correu del dia de la seua bústia, que es trobava al fons de l’entrada de la finca on vivia, i pujà les escales quilomètriques fins arribar al quart pis. Els seus cabells rojos estaven encara banyats mentre es feia un cafè i revisava les cartes que li havien arribat. Totes eren publicitat excepte una molt peculiar: un sobre roig amb un segell de cera negre, redó i amb una T. Tota estranyada, Kassandra va veure que el remitent era un tal Toni Hernández de València, ho va saber pel codi postal que hi posava. Toni Hernández? Coneixia ella algun Toni? Va obrir la carta acuradament sense saber què esperar-se, i començà a llegir un llarg full sense saber que la seua vida anava a pegar un gir de 360 graus.



“Estimada Kassandra,

Tinc el plaer d’anunciar-te que has sigut seleccionada per realitzar una sèrie de tasques molt importants. M’ha resultat molt fàcil elegir-te, no ens enganyem, sempre he admirat les teues capacitats i la teua persona, en general, i estic segur que acompliràs els objectius que t‘encarregue. Faria encantat el treball jo mateix, però ja n’he fet uns quants i no puc estar en el punt de mira de la policia, de segur que fem un bon equip! No soc un desconfiat, però perquè estigues motivada i totalment conscienciada que no és cap tipus de broma, vull que sàpigues que ho sé tot sobre tu i el teu entorn. Seria una llàstima que avisares la policia i que la teua nòvia Júlia no arribara a casa sa mare per dinar arròs els dissabtes, o que el teu company Raül caiguera brutalment per les escales de la llibreria on ambdós treballeu. Me n'assabentaré si li ho contes a algú, si intentes fugir o si no fas la feina que et demane. I tot tindrà les seues conseqüències, pots estar-ne segura. Dit açò, et deixe en l’altre paper un llistat de persones que has de matar amb la limitada informació que necessites. Seràs la responsable de tres morts. Una abraçada,

T.”

Tot seguit, Kassandra va tornar a agafar el sobre roig per traure'n, tremolant, un paper més xicotet. Sols hi havia dos noms anotats i una única oració:“Martí Descals i Josep Sánchez. T’enviaré el material el dia que hages d’actuar i et diré el nom dels llibres que hi hauràs de posar.”

Tragà saliva i estigué bona estona intentant processar el que havia passat. Havien contactat amb ella per a matar a persones!? Havia de llevar-los la vida, borrar-los del mapa, perquè sinó patiria ella. Res tenia sentit. Podia alliberar-se d'aquest malson d’alguna manera? La tenia vigilada per tots els llocs, ja no se sentia segura. Qui podia ser aquest individu? De què la coneixia? Es va beure el café d’un glop i amagà la carta perquè ningú la trobés. Si li havia dit que hi hauria tres morts, per què sols li ha donat dos noms? S’hauria equivocat? No pareixia un home d’errades ximples, alguna cosa li estava ocultant.



Passaren tres setmanes fins que Kassandra va rebre noves notícies. No li va comentar res a Júlia, la seua nòvia, amb qui portava quasi un any i mig de relació, i el fet d’amagar-li coses li creava una angoixa constant, però no podia permetre que li passara res per les seues accions. Sols podia anar al gimnàs per deixar de pensar i, realment, no sabia si era per desfogar-se o per entrenar-se per a la tasca que havia de fer, fora la que fora. Tots els dies obria la bústia, fins i tot tres vegades, per si havia tornat el carter i ella no se n’havia adonat, fins que un divendres el seu turment es va fer realitat. Tornava a casa a l'hora de dinar, després d'estar treballant tot el matí en la llibreria “París-València” i, com era habitual des de feia tres setmanes, va obrir la bústia i es va trobar un paquet. Una vegada dins del seu pis, el va obrir intentant imaginar quin seria el desconcert que l'esperava, encara que tenia una idea bastant encertada. Una navalla gran, que pareixia més bé un ganivet de supervivència, dins d’una caixa de sabates embolcallada amb paper de regal roig. Li havia indicat l'adreça on havia d’anar i l’hora: Benicalap, 20:30h, el nom del llibre que hauria d’agafar de la llibreria on treballava per deixar-lo en l’escena del crim, Crònica de la mort ignorada de Llorenç Capellà i una foto del Martí en qüestió.



«Al final quedem aquesta nit per sopar? M’abelleix molt una pizza barbacoa!» li va enviar Júlia per la vesprada. Ella li va respondre: «M’encantaria, però hui estaré amb el meu germà, que hem de posar-nos al dia. Ho deixem per a demà?». No va esperar ni la resposta perquè va començar a pensar en el que anava a fer en unes hores. El llibre l’agafaria de la llibreria i li diria a Raül, que tenia el torn de vesprada aquella setmana, que era una urgència, però sense desvelar-li el títol. Agafaria el metro per fer el recorregut d’uns 30 minuts i, una vegada allí, se les hauria d’apanyar per matar un home de 40 i tants anys sense que ningú la veiera. «En açò m’he convertit, vaig a matar una persona per amenaces d’algú que no sé si és real, però pareix que sap més sobre mi que ma mare», va pensar.



20:20h, Kassandra baixava del metro i es dirigia al seu destí per comprovar el lloc. Tot eren cases amb ocupes, gairebé totes amb les finestres tapiades, fins i tot pareixia que no hi havia ningú dins si no fora pels pocs llums que es veien i alguns crits. 20:26, estava darrere d’un dels edificis esperant terriblement atenta el seu objectiu i mentalitzant-se: «per aquests carrers no sol passar ningú, ho faig de pressa i fuig com si res. No hi ha càmeres i porte guants, em pot eixir bé». 20:30, Martí passa pel carrer en qüestió xatejant amb el mòbil, no està pendent per on camina i Kassandra ho aprofita per apunyalar-lo per davant, a l’estómac, més de quatre vegades per assegurar-se que no n'eixiria viu, a ell no li dona temps ni a reaccionar. Deixa el llibre, aterrida, al costat de l’home i li desconnecta el telèfon per evitar que poguera demanar ajuda. Revisa que no passa ningú pel carrer i aprofita per eixir d’allí amb pas accelerat, amb la navalla i els guants ja guardats en la seua bossa.



Després del viatge de tornada, Kassandra es va passar més d’una hora sota l’aigua de la dutxa, ensabonant-se tota per intentar fer desaparèixer la culpa que tenia. Va tirar tota la roba que portava en la cistella per llavar-la, no va sopar i molt menys dormir.



Tot aquest temps s’havia convençut a ella mateixa que el dolent de la història era Toni, era ell qui l’amenaçava i l'obligava a fer crueltats que no podria oblidar ni amb anys de teràpia. Però després del que havia fet hui, estaven justificades les seues accions? Continuava sent ell l’únic i vertader assassí?
 
ainhoa.sg | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]