F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'aventura comença (Demà divendres)
IES La Llitera (Tamarit de Llitera)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.

I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.




Capítol 1:  L’aventura comença

Quan em vaig adonar d’allò dins l’aigua no vaig dubtar en anar a buscar al papagai i atrapar-lo. Vaig agafar el meu mòbil per a assegurar-me de quina espècie de papagai era, i llavors vaig trobar un link a una pàgina web en la qual hi havia una persona buscant a un papagai molt semblant al qual jo estava veient. Vaig decidir entrar a la foto i el primer que em va cridar l'atenció va ser el preu de la recompensa, oferien 10.000 euros a la persona que el retornés, ja que l'home que el buscava era ric. Necessitava aquests diners per als meus estudis i em vaig fixar molt bé en tots els detalls per a aconseguir la recompensa.

Em vaig intentar apropar a fer-li una foto al papagai i enviar-la-hi a l'home ric perquè em confirmés si era aquest el seu ocell i poder cobrar la recompensa.

Quan em vaig intentar apropar per a fer-li la foto em vaig posar en una pedra i en col·locar-me per a fer-la, em vaig relliscar ja que la pedra estava mullada i vaig caure a la mar. El papagai no es va espantar quan vaig caure i vaig aconseguir fer-li una foto des de l’aigua. Em vaig aixecar i em vaig allunyar del papagai perquè no s'espantara, llavors vaig trobar una pedra per a poder asseure'm al sol i aconseguir que se m'assequés la roba i enviar-li la foto a l'home per la web.



Pocs minuts després vaig rebre un missatge, vaig treure el mòbil de la butxaca i vaig adonar-me de que era un missatge de l’home del papagai. Em vaig sorprendre en veure que era un missatge seu. En el que deia que si semblava el seu papagai però que no estava segur perquè no li veia la cinta de diamants i or que el seu ocell portava en la pota dreta i em va demanar que si podia fer-li una altra foto des de més a prop per a poder confirmar del tot si era el seu ocell.

Vaig poder apropar-me per a prendre-li la segona foto des de més a prop, sense voler vaig trepitjar amb unes fulles de palmera seques que hi havia en el sòl; el papagai es va espantar i va sortir volant cap a una palmera. Em vaig apropar un altre cop al papagai però aquesta vegada més lentament i amb cura de no espantar-lo una altre cop. S'havia col·locat en una palmera uns pocs metres més lluny d'on jo estava.

Quan vaig aconseguir arribar a un punt en el qual ja podia fer-li una bona foto de prop, la vaig fer i me la vaig guardar en la galeria del mòbil per a poder enviar-la-hi a l'home i que em confirmés si era aquest el seu papagai.

Mentre que esperava que l'home em contestés al missatge, jo vaig anar la botiga més pròxima a comprar una xarxa i una gàbia per a atrapar al papagai com més aviat millor. Em vaig disposar a agafar el meu cavall per anar a comprar-la, però durant el viatge vaig trobar alguns contratemps com per exemple ajudar a una senyora gran amb la compra. Vaig agafar les bosses i les vaig posar en les meves alforges. Vaig deixar que la senyora pugés al meu cavall i em va guiar fins casa seva; allí vaig descarregar les bosses, vaig ajudar la dona a baixar, em vaig despedir i vaig seguir el meu camí.



Temps després estava a punt d'arribar a la botiga i el meu cavall es va fer mal en la pota posterior esquerra i també vaig haver de parar perquè el cavall s'hidratés. El vaig lligar a una arbre mentre que jo vaig anar a comprar una xarxa, una gàbia i una galleda per a omplir-lo d'aigua i que el cavall begués. Quan vaig tornar de comprar, el meu cavall no estava en l'arbre que jo l'havia lligat. Em vaig posar histèric buscant-lo pels voltants, també anava preguntant a la gent que hi havia per allí, si l’havien vist. Un home em va dir: "M'ha semblant veure’l marxar amb un home que té un estable amb cavalls i potser va pensar que era seu, així que visita`l i parla amb ell, està a poc més d'un quilòmetre".



Em vaig disposar a buscar l'estable que el senyor m'havia dit. No em va costar trobar-lo ja que des de lluny es veia perquè era molt gran. Quan vaig arribar, un senyor estava donant de menjar als seus cavalls, vaig suposar que era l'amo i l'home que estava buscant. Em vaig acostar i li vaig preguntar: "perdona però aquest és el meu cavall el que estava lligat en l'arbre del poble, un senyor em va dir que vostè se l'havia emportat al seu estable". L'home em va contestar: "aquest cavall és meu jove, no penso donar-l'hi de cap manera". Jo el vaig mirar donant-li a entendre que era impossible que fos seu aquest cavall. Jo sabia que era el meu ja que tenia una taca característica en l'orella dreta i s'havia fet mal en la pota posterior. Vaig insistir que aquest era el meu cavall i li vaig demanar de bones maneres que me'l retornés, però vaig pensar que podia demanar-li un cavall i que el meu se’l quedés. Li vaig preguntar i em va contestar que no, així que a mi se'm va ocórrer que podia robar-li un quan s'anés. L'home es va cansar de continuar discutint amb mi i em va demanar que m'anés del seu estable ja que tenia coses que fer, però jo em vaig negar a marxar sense un cavall.



Al cap d'una estona llarga i avorrida...



L'home ja havia marxat i jo vaig poder entrar a l'estable per un dels seus cavalls per a poder tornar a la platja i agafar al papagai. No m'ho vaig pensar dues vegades i vaig sortir corrent amb cura de no fer molt de soroll perquè els cavalls no s'espantessin. Vaig triar al més allunyat de la porta de l'estable, perquè no s'adonés ja que semblava que aquest cavall estava una mica més descurat que la resta. No em va costar molt obrir el seu reixat, quan el vaig mirar als ulls vaig notar una dolça connexió amb el cavall; com si anés a ser el meu millor company de viatge. Vaig agafar una muntura, la vaig posar en el cavall vaig agafar unes alforges que vaig trobar en el sòl i vaig posar dins unes pastanagues perquè el cavall tingués forces per a tot el trajecte.

Després d'una estona galopant a meitat camí vaig veure que hi havia un hostal i vaig pensar que podia descansar, ja que era de nit i així l'endemà tenir forces per a anar a la recerca del papagai que era a la platja i atrapar-lo.



Després d'una nit llarga i cansada...



Va començar el dia assolellat i vaig baixar a esmorzar al bar de l'hostal i quan vaig acabar vaig anar a donar-li menjar al cavall unes pastanagues i una mica d'aigua. Vaig decidir continuar amb la nostra ruta cap a la platja. Després de recórrer diversos quilòmetres arribem al migdia a la platja. Vaig baixar del cavall i vaig agafar la xarxa i la gàbia que el dia anterior havia comprat. El papagai no estava en la mateixa palmera, com era d'esperar. Vaig anar buscant-lo a poc a poc per tota la platja i al final el vaig trobar en una pedra prop de la mar. El vaig atrapar amb la xarxa i el vaig ficar en la gàbia.

Després em vaig asseure en una pedra amb la gàbia i vaig mirar el mòbil ja que el tenia apagat i no em vaig recordar el dia anterior de mirar si l'home m'havia contestat. Quan el vaig encendre vaig veure que hi havia una nova notificació de l'home del papagai. Em confirmava que si era el seu papagai i que si podia portar-l'hi l'endemà.

 
Demà divendres | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]