F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

la mà vermella (JoelJoelRaül)
IES Ribera Baixa (El Prat De Llobregat)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Qüestions inèdites

Tot a casa seva estava desordenat, el primer que va pensar va ser que havien entrat a robar, va buscar a casa seva i ningú li havia agafat res de valor. Després va trucar a la seva dona i aquesta no va contestar. L’inspector es va començar a preocupar i va tornar a trucar-li. No va contestar. Quan va sortir el contestador, l’inspector va veure un paper enganxat a un llibre a la taula i… Exacte! El llibre era de Thomas de Quincey. Al paper posava: “Si vols tornar a veure la teva dona deixa el cas”. L’inspector s’ho va pensar durant una bona estona, no volia deixar el cas, no només perquè era la seva feina, sinó per un motiu personal (fer-li pagar a aquella persona per haver raptat la seva dona).

Encara que estava molt trist i preocupat per la seva dona, va treure la conclusió de que en Guillem no podia ser, ja que havia estat tot el dia amb ell interrogant-lo. Va decidir deixar el cas com li va dir l’anònim de la paper, però va seguir investigant pel seu compte. Uns dies més tard, va sortir al diari una notícia esgarrifosa: “Guillem Gual es confessa autor del crim de Thomas Quincey”. L’inspector es va quedar bocabadat perquè sabia que no podia ser en Guillem. Va revisar les càmeres de seguretat de la nit anterior i va veure-hi un moviment sospitós: hi sortien en Guillem i el seu germà Marc passant-se algun objecte que brillava, però com eren altes hores de la nit i estava tot fosc no ho va poder veure amb claredat. En aquell moment l’Agustí va quedar desconcertat, perquè no sabia si era un ganivet, un objecte metàl·lic, una arma blanca...

L’inspector no parava de pensar-hi. Estava sol, perquè la seva dona seguia segrestada, però no es va enfonsar i va continuar llegint notícies sobre aquell home que li estava fent la vida impossible. El matí següent, va posar-se a llegir el diari mentre prenia un cafè fins que va llegir això: “Marc Gual, germà de l’assassí del crim de Thomas Quincey, fuig de la presó”. En aquest moment va tenir un cúmul de pensaments i preguntes que es feia a si mateix: Per què ha fugit? I si vol venjar el seu germà? Potser té por? I si tenen un pla? On deu haver anat? Llavors va anar a preguntar on podria trobar-lo, o sigui, va preguntar quines propietats estaven a nom de la família, tot i sabent el risc que això podria tenir, però no va pensar en les conseqüències.

Un cop informat, va apuntar les adreces de totes les propietats a nom de la família. La primera era a Fondarella, un poble a menys de dos quilòmetres de Mollerussa. Era una masia enmig del camp i quan va entrar-hi va veure com si fes més de tres anys que no hi hagués entrat ningú, ningú excepte les rates. No va trobar res estrany. La segona propietat era a la ciutat de Tàrrega, a una de les avingudes principals, un pis en un edifici. Va preguntar a tots els veïns si l’havien vist entrar-hi i ells li van respondre que aquesta família feia més de 10 anys que no passava per allà. El pis va estar llogat a un home anomenat Carles Santaló, però no el van poder localitzar. La tercera propietat era a Corbera d’Ebre, un petit i humil poble a menys de cinc quilòmetres de Gandesa. La seva àvia vivia allà i havia mort feia gaire bé 12 anys. La casa l’havien heretat, però mai no hi havia estat.

La darrera propietat però no menys important era una masia al poble de Falset, capital del Priorat, on els somnis es feien realitat, perquè l’inspector, tot decebut, va anar-hi sense esperances. Era una casa gran, neta i polida, i semblava que es mantenia bé, com si hi vingués algú. En entrar-hi, va veure una llum que el feia arribar fins a en Marc, creia que estava punt de trobar-lo… I efectivament, el va trobar. Va estar espiant-lo uns cinc minuts. Se’l veia molt tranquil, estava cuinant uns ous ferrats amb patates fregides. De sobte, quan en Marc estava a punt de posar-se la forquilla a la boca, va aparèixer l’ Agustí:

—Ei! Què hi fas aquí? Com m’has trobat?

—Aquí les preguntes les faig jo, no m’ha sigut gens fàcil trobar-te, però ara que hi soc, et faré unes quantes preguntes: saps on és la meva dona?

Va fer un gest de negació amb el cap.

—Per què has decidit establir-te aquí?

—No ho sé, suposo que és perquè aquí no em coneix ningú, i com que aquesta casa està molt bé i tinc un parell d’amics que viuen a Falset…

—Per què has decidit fugir de la presó? Això t’ha delatat tant a tu com al teu germà.

—Però és que no som culpables de res, estava tip de l’atmosfera que hi havia a la presó —va afegir tot malhumorat.

—No tinc cap prova que siguis ni tu ni el teu germà, però tampoc les tinc a favor teu. Farem un tracte, jo diré que no ets a cap de les quatre cases a nom de la teva família, però tu m’hauràs de dir que vas fer la nit anterior al crim amb el teu germà. Em diràs tot el que sàpigues sobre algun empresonat que li agradi llegir i a sobre m’hauré de quedar a viure amb tu. Hi ha tracte?
 
JoelJoelRaül | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]