F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

El gran misteri (Originals)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Investigacions estranyes

La causa d'aquesta mort va desconcertar a l'inspector Tena.

Portaven molt de temps investigant i per fi van trobar un fil del qual tirar. Tenien diversos sospitosos, entre ells un dels seus familiars pròxims amb el qual tenia mala relació des de fa temps per culpa d'herències.



Per temes personals relacionats amb l'herència, el familiar va tornar a la ciutat on vivia Guillem. Aquest mateix dia el familiar va rebre una carta de l'inspector la qual deia:

Estimat senyor Josep Gual.

Li escric aquesta carta per a demanar la seva col·laboració davant el nostre nou cas. Creiem que vostè seria de gran ajuda; per això li demanem que passi per la comissària localitzada en la C/ de la Caritat *Nº22 el dia 14 de juliol. Per a la seva confirmació, contacta'ns al 932 45 41 26.

Aprofito per saludar-lo cordialment.

L'inspector Tena

7 de juliol de 2010



Un altre sospitós també va rebre una carta, però aviat va rebre una resposta:

- La raó per la qual va negar aquesta petició, era la por al que pogués succeir-li.



L'inspector no sabia què fer davant la complicada situació, tot això li va causar una complicació per a continuar la recerca del cas. Però llavors es va acordar que només quedava un dia per a l'esperada trobada amb el familiar.



L'inspector Tena, aquesta mateixa nit ell es va anar de copes al bar de la cantonada en el mateix carrer de la comissaria.



Allí va ser on va conèixer a la Xènia, una noia de 25 anys d'alçada baixa, amb els cabells castanys per sobre de les espatlles; era tímida i agradable.



El matí del 14 de juliol, el Pep estava cansat d’esperar a l'inspector Tena en la comissaria, just quan anava a marxar l'inspector Tena va arribar.

L’inspector va dir: El meu retard és degut a un accident que ha succeït en la carretera.

El Josep: He vingut fins aquí i no se per a que! Tens alguna cosa que dir-me?

L'inspector: segueix el passadís recte i entra a la sala de la dreta, si us plau.



Aquella sala era petita, fosca i misteriosa.



El Josep es resistia i es negava rotundament a entrar en aquesta sala estranya, però l'inspector el va obligar, i en aquell instant no hi havia marxa enrere.



En el moment en el qual va entrar va tenir una sensació estranya, com si ja l'hagués viscut. De sobte es va quedar paralitzat i no sabia què fer.



L'inspector li va començar a interrogar, tot el que li preguntava sobre Guillem ell ho estava negant. En aquests instants, l'inspector estava confós i no sabia què fer. Ja que cap de les seves teories li estava quadrant. L'única cosa que va aconseguir descobrir va ser que ells, el Guillem i el Josep, eren germans i la seva relació va fracassar per motius familiars fa un parell d'anys.

Quan li anava a respondre a l'última pregunta es va obrir la porta i va aparèixer una noia baixeta amb els cabells castanys i per sobre de les espatlles, ella resultava tímida.



Josep la va reconèixer de seguida, estava molt incòmode perquè era la seva ex: ERA LA XÉNIA!, es van mirar fixament durant uns segons i es va formar un silenci molt incòmode, a l'estona ella es va quedar sorpresa i es va preguntar que feien allí.



L'inspector va notar una cosa estranya entre ells dos i els va preguntar que, si es coneixien, ells ho van afirmar.



L'inspector li va dir a la Xènia: dóna'm deu minuts i parlem. Ella va sortir i es va esperar a que acabés de parlar el Josep amb l'inspector. Ells dos van quedar en tornar-se a reunir més endavant.



Quan sortien de la sala l'inspector no estava molt satisfet amb la interrogació del dia d'avui. En aquests moments es va recordar del llibre: L’assassinat entès com una dels belles arts, del qual li havien arribat les proves de les petjades que havia encarregat.



La Xènia tenia gana, així que l'inspector Tena, la va convidar a sopar. Van anar a un restaurant italià que a ella li encantava. Al acabar es van dirigir a casa d’Agustí Tena on allí van mantenir relacions sexuals. A l’hora de marxar, la Xènia de cop es va marejar i es va desmallar; llavors va arribar l’ambulància i ...
 
Originals | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]