F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Capítol 1 (a_ficcions)
CC Sant Francesc D'Assís - Ferreries (Ferreries)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Comença la investigació

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava. Tanmateix, n’Agustí sabia ben bé que no es podien treure conclusions abans d’hora. Així que deixaria la incògnita del llibre fins que es tingués més informació. Ara mateix, dins el cap de n’Agustí hi havia 3 preguntes essencials. “Qui?, Com?, i Per què?”

Amb l’inspector, treballava un aspirant amb qui havia afermat una amistat que anava més enllà de la companyonia professional. El seu nom era Quim López, un jove estudiant de València que havia tret el màxim profit dels seus casos amb el seu mestre Agustí. D’alguna manera, en Quim admirava l’actitud suspicaç i les deduccions agudes del detectiu i, esperançat, volia arribar algun dia a saber-ne tant com ell. D’altra banda, n’Agustí pensava fermament que havia de tractar com un igual al seu company, i no com un alumne. Ja que de vegades la pressió que sentim quan ens donen una responsabilitat fa que cerquem noves tècniques per resoldre un enigma. El detectiu estava orgullós de la feina que havia dut a terme el seu aprenent, però no volia que es distragués ni davallés el nivell, sinó que seguís amb el seu objectiu com ho havia fet els darrers mesos.



-La nostra víctima s’anomena Guillem Gual, periodista de quaranta-set anys i escriptor de ressenyes de llibres. - va informar n’Agustí a en Quim, quan es va apropar.



-Quin ha estat el motiu de la mort?

-Punyalada directa al cor. Segons els forenses, el més segur és que l’arma sigui un ganivet, però no se sap ben bé de quin tipus. Podria ser una navalla, però, com la majoria de vegades, no s’ha trobat evidència i hem de tenir en compte totes les opcions.



-Si fos una navalla, potser podríem estar davant un robatori. La víctima es va defensar i el lladre es va sentir amenaçat.



-No- el va tallar n’Agustí, mentre sacsejava el cap. - No sembla que falti cap pertinència. A més, fixa’t en el tall- en Quim s’agenollà per poder observar millor la ferida. Era una fissura profunda, i a la part superior del pit. A més, una gran bassa de sang rodejava el cadàver.- la víctima va veure venir l’assassí, però no va intentar córrer. Això ens indica...



-Que es coneixien entre ells- va acabar López, qui seguia intentant entendre què va passar entre Guillem i el seu assassí.

L’inspector va assenyalar amb un gest del cap una dona de mitjana edat, asseguda a la part posterior d’una ambulància, la qual havia trobat el cos. Tot i l’esforç de la senyora per reconèixer el periodista, no van aconseguir cap mena d’informació competent o valuosa. Així que es van dedicar principalment a la recerca d’informació sobre la víctima i a repassar minuciosament les seves crítiques més recents, mentre al laboratori estudiaven el llibre que s’havia trobat al crim.



-Ja hem analitzat les empremtes dactilars que s’han trobat a la coberta del llibre, i no us creureu el que ens hi hem trobat- Carme, la cap dels experts en ciència forense, després d’unes hores va contactar amb n’Agustí i en Quim per posar-los al dia sobre què havia esbrinat en relació amb llibre.- Al principi vam pensar que les úniques marques que trobaríem al llibre serien, o bé les d’en Guillem, o bé les de l’assassí. Però no. S’hi han trobat rastres de set persones diferents. Però això no és tot, algú va intentar arrabassar un adhesiu aquí- deia na Carme mentre assenyalava amb dos dits la part inferior esquerra d’una de les pàgines del llibre.- Després ho va intentar tapar, i he de dir que va fer una gran feina, sí senyor! Quasi ens passa per alt.



-Alguna idea de què posava l’adhesiu?

-Amb les marques que ha deixat, hem aconseguit desxifrar algunes lletres. “--IV--SI--T -- V-L---I-”. Seguirem treballant en aquest adhesiu i cercarem totes les combinacions possibles que tinguin sentit- va concloure na Carme.



Mentrestant, n’Agustí i en Quim es dirigien a interrogar Albert Fontaneda, un escriptor local que havia publicat la seva primera novel·la aquell mateix any. La història era fantàstica i amb episodis de ficció. El llibre va ser ben rebut pels lectors i va tenir una bona quantitat de vendes, però algunes de les crítiques que es van escriure sobre ell van ser bastant dures. Albert Fontaneda i Guillem Gual van tenir una llarga discussió a través de les xarxes socials. Significava això que els nostres detectius tenien un sospitós?

 
a_ficcions | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]