F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'assassí del llibre (Ingridnadiasara)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  ADÉU ESTIMAT

Aquell plujós dia, 8 de setembre, les ganes de sortir de casa i anar a fer una passejada, encara que fos una volta al parc de davant, no hi estaven presents. Cap persona procedent d’aquest poble podria creure’s el que veia a les notícies. Molts deien que a vegades les notícies no eren verdaderes i que algú se les inventava, fent que altres comencessin un debat sobre aquest tema que semblava que mai s’acabaria. “Avui, a un carreró a prop de la cafeteria més famosa del poble, un home d’uns 40 anys ha aparegut mort. Encara s’està investigant el que ha passat. Es mantindrà informada tota la població. Mentrestant, es recomana no sortir al carrer en casos no excepcionals, i, si es necessari sortir, fer-ho acompanyat.”



L’investigador Agustí Tena va procedir a examinar el cos de la víctima: “Una ganivetada al cor. La persona responsable d’aquest crim no va tenir cap sentiment. A més, quina relació té aquest llibre amb aquest crim? Sabem que l’home mort, en Guillem Gual, no és l’escriptor. Potser el portava ell o el responsable d’aquest atroç assassinat. Busqueu empremtes dactilars i emporteu-vos el cadàver al dipòsit perquè li facin l'autòpsia”, va dir l’inspector.



Seguidament, com molts de vosaltres ja sabeu, el primer punt d’una llarga llista que l’inspector havia de complir era interrogar la família més propera a la víctima, en aquest cas la seva dona i el seu fill. “Quan va ser l’última vegada que el vau veure? Us va dir on anava o què faria? Tenia algun enemic o algú que l’odiés?”, va preguntar l’inspector a la dona, que, plorant, aconseguia respondre a les preguntes encara que fos amb un sí o un no. Cap de les respostes de la dona li va aclarir el que podria haver fet, així que va decidir preguntar al barri on vivia.



Els veïns, que estaven sorpresos pel que acabava de passar, van ser les persones que van fer que l’inspector pogués investigar una cosa en concret. “El vam veure parlar amb algú, vestit de negre i amb caputxa, a la cantonada del barri on està situada la botiga de menjar. Estaven discutint, però no vam arribar a entendre de què parlaven. Això va ser la setmana passada, dimecres. Després d’aquell dia no el vam tornar a veure”. A partir d’aquest moment, l'inspector ja podia continuar investigant, però va resultar ser un carreró sense sortida. Cap càmera enregistrava les imatges del que els veïns havien explicat perquè enfocaven cap a una altra direcció. Sense més informació, l’inspector Tena va haver de buscar altres pistes per on poder investigar.



Dies després, un altre incident va alertar l’inspector. “Un cotxe cremat davant de la cafeteria on recentment es va trobar el cadàver de Guillem Gual, un periodista molt conegut, on han trobat el mateix llibre que van descobrir a l’escena del homicidi, ha ofert noves pistes a la policia”, van dir a les notícies. L’inspector va rumiar durant un moment; abans d’investigar sobre el llibre i l’autor, havia d’interrogar el fill. Va anar a veure'la casa seva, i quan va explicar que li havia de fer unes preguntes sobre el seu pare, el fill va fer mala cara. “No teníem una bona relació, però intentaré contestar les seves preguntes”, va dir el fill, que es deia Lleó. L’inspector Tena va sentir la necessitat de preguntar pel llibre: “Coneix el llibre: L’assassinat entès com una de les belles arts?” En Lleó es va sorprendre: “És clar! El tinc aquí, és un dels meus llibres preferits”. L’inspector ho va veure molt clar, en Lleó era un possible sospitós. No tenia una bona relació amb el seu pare, ara mort, i tenia un exemplar del llibre que va aparèixer no només a l’escena de l’homicidi, sinó també al cotxe cremat. Va decidir mantenir-lo vigilat.
 
Ingridnadiasara | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]