F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L’assasí que estimava els llibres (Gossip Girl)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  L'home misteriós



Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.







La nit anterior a l'assassinat...



GUILLEM GUAL



Era una nit plujosa, fosca i solitària. Just a les 22:45, em trobava al meu despatx acabant d'escriure una ressenya sobre un llibre acabat de publicar. Vaig rebre un missatge. Anava a obrir el correu quan, de sobte, fora al passadís, vaig sentir un soroll estrepitós. En escoltar-ho, un calfred em va recórrer tot el cos i vaig anar a assegurar-me que havia tancat amb clau. Just després, un cop ensordidor sonà encara més a prop que l'anterior. Aquest cop vaig apagar els llums i em vaig ocultar entre les ombres.



Passats cinc minuts, el baldó de la porta va començar a girar, i seguidament la porta s'obrí, acompanyada d'uns passos avançant. Vaig entrar en pànic, no sabia com reaccionar, estava bloquejat i les cames em feien figa. El soroll dels passos que sonaven cada cop més a prop, van cessar.







28/09/2008



AGUSTÍ TENA



Avui, 28 de setembre de 2008, em trobava prenent-me un cafè al bar de sempre. De cop i volta, vaig rebre una trucada del meu amic i ajudant, el detectiu Harry Scott. Vaig atendre de seguida, ja que sempre que em trucava ell personalment, era per casos especials. Just en despenjar-li la trucada, va començar a parlar tan de pressa com si hagués menjat llengua:



-Bon dia, inspectorTena. Li truco per posar-li al corrent sobre el nou cas que ens ha sigut assignat. Vingui de seguida al carrer Blai número 55.


I penjà.



Vaig deixar un bitllet de cinc euros sobre la taula del bar, i em vaig dirigir cap a la meva Vespa. Cinc minuts després ja em trobava a l'escenari del crim.



HARRY SCOTT



En veure arribar el meu company em vaig disposar a donar-li més detalls sobre el cas:



- Aquí tens en Guillem Gual, un crític literari de trenta-quatre anys que va ser apunyalat mentre es trobava acabant la crítica del llibre:L'assassinat entès com una de les belles arts, de ThomasQuincey.

-Era la crítica que escrivia negativa? - em preguntà l'inspectorTena.

-És això rellevant? - vaig respondre.

-Ho és, i molt. No veus que com que és un llibre acabat de publicar, una mala crítica el destrossaria?

-Doncs no la veritat, val més anar a investigar-ho.




Així doncs, una vegada al seu despatx, vam encendre elMacBookAir de 13,3 polzades que hi havia sobre la taula.



En encendre's va aparèixer un correu a la pantalla: "No em destrossaràs la carrera", amb remitent anònim.



El missatge va ser enviat deu minuts abans que Guillem Gual fos declarat mort.



AGUSTÍ TENA



En descobrir el missatge, vam començar a formular hipòtesis sobre la possible identitat del remitent, tenint a ThomasQuinceycom a principal sospitós, ja que el senyor Gual estava escrivint una mala ressenya sobre el seu nou llibre.



Se'ns va acudir respondre al correu, fent-nos passar per Guillem Gual. El missatge deia així:



Estimat / estimada,



Sento si he fet alguna cosa que t'hagi pogut fer sentir malament. Si és així, no va ser conscientment, i per això et demano disculpes.



Si et sembla bé, podríem quedar demà a dos quarts de quatre, sota l'Arc de Triomf de Barcelona, per solucionar-ho.



Gràcies,



Guillem Gual.




Dos minuts després, vam rebre una notificació a la safata d'entrada, accedint a quedar, i explicant-nos que el reconeixeríem en veure'l.






29/09/2008



Ja eren quasi dos quarts de quatre, i encara no havia aparegut ningú amb aspecte sospitós.



Mitja hora després, vam albirar un home amb aparença preocupada i amb semblant neguitós. La seva vestimenta consistia en: una gavardina negra, una samarreta també negra a sota, uns pantalons d'aquest mateix color i uns botins marró moca. Ens va sorprendre perquè no se li veia la cara.


Llavors, se'ns va acudir apropar-nos per veure'l més de prop, però com seguíem sense veure-li la cara, vam decidir preguntar-li si necessitava ajuda. Ell ens va respondre:



-No gràcies, havia quedat amb algú a dos quarts de quatre, però sembla que no apareix.





L'inspector Scott i jo ens vam mirar amb complicitat dissimuladament, però encara seguíem sense identificar-lo, ja que en cap moment va aixecar la mirada de terra.



-I qui és aquesta persona que esperes? - vaig preguntar-li com qui no vol la cosa.

-Ho sento, però això no és de la seva incumbència - respongué l'home de negre, i marxà.



L’inspector Scott i jo, ens vam quedar esperant que s'allunyés per poder seguir-lo sense que s'adonés. El vam estar seguint durant una mitja hora, quan de sobte, va entrar dissimuladament en un local abandonat. Com estàvem tan intrigats en saber la identitat d'aquell home misteriós, vam entrar darrere d'ell. Un cop dintre, vam descobrir qui era realment.









 
Gossip Girl | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]