F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Secrets (Ennat)
Escola La Salut Sabadell (Sabadell)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  El signe misteriós

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



30 minuts abans

-Llavors, dius que t’ha robat tot el que tenies, no?-

-Sss...Sí! M’ho ha tret tot de les mans, les claus, el moneder i...- la noia rep un missatge-. Ai! M’he d’anar a la classe de violí, que arribo tard!-

La noia se’n va anar corrents, i a la vegada, el company de feina de l’ Agustí, George el va trucar.

-Que passa, company meu?

-Agustí, ves ràpidament a l’enllaç que t’he enviat! Jo arribaré una mica tard -penjà la trucada en George.

La noia espiava a l’Agustí. Quan veu que es dirigia cap a la zona de l’assassinat, truca a l’assassí i l’avisa de l’ocorregut.



Tornant a l’inici.

-Agustí, ja he arribat, que sabem de la víctima?.-

-Es diu Guillem Gual, un periodista cultural. Penso que el van matar mentres estava fent una ressenya amb el mòbil. I aquest és el llibre que ha deixat l’assassí al costat del cadàver.

-L’assassinat entès com una de les belles arts - xiuxiuejà en George.- Una cosa, aquesta imatge no et sona familiar- diu assenyalant la part baixa de la portada.

-És veritat, ara que ho dius, aquell somni que et vaig explicar sobre el meu pare, apareix un llibre amb un signe igual.

El somni que li va contar era real. A l'habitació del seu pare hi ha un llibre amb aquella imatge, però l'Agustí no volia que en George sapigués tant sobre ell.

-Penso que aquest cas té a veure amb el teu pare, com deies que va morir?

-No m’agrada parlar d’aquest tema. Anem a investigar a la seva vivenda.

A l’Agustí no li agrada parlar sobre el seu pare, que suposadament està mort. Que s’enfadés amb en George era lo més normal del món. Inclús es va separar amb la seva parella per el mateix motiu. Quan se sentia malament, anava sempre a l’habitació del seu pare, on tenia guardat totes les coses que té sobre ell. La mansió que li va deixar com a herència el seu pare era on havia estat vivint des de que va néixer ell i els seus progenitors.

-Ja hem arribat. Tu comença a interrogar als veïns, jo m’encarregaré de l’habitatge d’en Guillem.

-I quan acabi...

-Torna primer a casa si vols, jo em quedaré investigant. No et preocupis per mi. Però guarda bé la informació que hagis trobat, que no passi com l’altra vegada.

En George va deduir que l’acte de l’Agustí era molt sospitós. Així que decideix esperar a que l’Agustí surti de la casa. Ell només era un company que recull informació, tot i que acompanyava a l’inspector en tot moment, mai ha sapigut deduir les pistes. Intentar trobar informació sobre el pare del seu company serà més difícil que trobar l’assassinat de la víctima. Tot i ser un de les persones més properes a l’Agustí, era també el que menys el coneixia, però l’únic en dubtar en la mort del pare. George necessitava trobar informació, necessitava saber la veritat, així mostrant-se a si mateix que pot ser un bon inspector.

L’Agustí sempre havia pensat que el seu pare havia mort, fins ara segueix igual. Però a la casa d'en Guillem havia trobat una cosa molt estranya. Era una foto de la víctima amb la seva mare. Es va fer moltes preguntes. “Perquè té aquesta foto?”, “Que té a veure aquest home amb la meva mare?”, “De quan és la foto?”, fins que va trobar unes cartes al garatge. Estaven guardats en una caixa molt vella, semblava especial. Les cartes eren declaracions d’amor:


“Els teus ulls són tan brillants com les estrelles,

el meu cor batega més ràpid al veure.

Els teus cabells rossos i rinxolats,

m’escalfen només en apropar-m’en.”




Guillem






"Gràcies pel teu poema Guillem. La veritat és que me l'he llegit moltíssimes vegades. I que sàpigues que m'agrades molt.

Ja em diràs quin dia et va bé per quedar. Tinc moltes ganes de veure’t."


Tània



Agustí mirà el rellotge. Eren dos quarts de dotze. Agafa tot el que va trobar i torna a casa.






 
Ennat | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]