F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Desconegut (Briannafulfaro)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Desconegut

01:11 AM

Vaig estar veient el cos del mort aproximadament uns 20 minuts però no veia gestos d'una mort dolorosa, ara després d'aquests 22 minuts continue veient el mateix, una cara serena i fins i tot podria dir que agradable. No semblava això un assassinat.





Les úniques pistes que he trobat són un llibre titulat, i una pintura labial la qual ja he manat al laboratori a veure si poden aconseguir algun rastre d'ADN juntament amb el llibre, de moment fins no tindre resposta em vaig a la meua casa a descansar una mica.





05:26 AM

No solc despertar-me tan prompte un dissabte però un soroll molt molest em va despertar, vaig a la cuina a beure aigua i de retorn d'un salt m'esguite tot el got d'aigua damunt en veure al meu col·lega del cas en el meu saló, estava revisant la meua biblioteca fins que em va veure, va posar la mateixa cara que posa un xiquet quan l'enxampes fent alguna cosa que no deu, s'enrojole i em salude:



- hola Agustí, jo...jo estava... Ho sent molt és que no deguí entrar així a la teua casa però tinc una nova pista.





- gràcies a déu tens clar que no has d'entrar d'aquesta manera a la meua casa Teresa, a veure què tens per a explicar-me -M'assec en la butaca i li faig una invitació amb la mà perquè sega amb mi- seu-te



-perquè com eres l'inspector encarregat d'aquest cas vaig suposar que havia de dir-t'ho, resulta que la mata es deia Guillem Gual, i el nom se´m cap a conegut així que investigue una mica i resulta que és un periodista.





- increïble!, perfecte el teu treball Teresa ara espera ací que em canviaré i eixim a comissària a anunciar la nova pista.





Em dispose a caminar a la meua habitació però em frene i retrocedisc per a assenyalar-la amb el meu dit índex:



-no toques res mentre vaig



després em llave les dents, em pentine, hem vist i buscaré a Teresa al saló



-ara si podem anar, ja estic més que...-no hi ha rastre de la meua col·lega per cap costat, la cride en veu alta perquè tal vegada estava en el bany però no s'escolta més que el so d'una crida entrant-



-Hola!, dis-me Mario que tens per a explicar-me, has trobat alguna cosa nova?



Mario és un company de comissària, solíem ser molt pròxims però fa un any en morir la seua núvia es va tornar molt distant. Hui em telefona per a convidar-me a desdejunar, em va dir que no havia pogut dormir res.





No trobe les claus del meu cotxe per cap lloc i he d'anar-me´n ja, Mario m'está esperant en la cafeteria. Però per a la meua sorpresa en veure per la finestra el meu cotxe no estava en l'aparcament, molt preocupat em vaig en bus a la cafeteria.





06:44 AM

En arribar li pregunte que si el coneix a Teresa la nostra col·lega, i que si és de confiança:



-Mario aquesta matinada m'ha passat una cosa molt estranya amb Teresa, saps qui és? - Mario afirma amb el cap- bé, perquè es va aparéixer a la meua casa a les cinc del matí, no tinc ni idea com va entrar.





-si perquè ella és una mica...-el vaig interrompre i vaig continuar parlant-



-a més d'això, estava buscant alguna cosa a la meua biblioteca



-escolta'm Agustí, jo li vaig ser infidel a la meua núvia amb ella però va anar una mica d'una nit i ella volia seguir, estava molt molesta i em perseguia on anava amb la meua núvia, jo no crec que Teresa molt bé mentalment.





-no ho està tal vegada demane que em canvien de company a veure si aquesta vegada em deixen triar - li vaig donar una palmada en el muscle per a fer-li entendre que el demanaria a ell, ell va somriure-



Vam fer la nostra comanda i ens vam posar a parlar del cas, li vaig contar sobre la nova pista i ens vam anar al laboratori.





Vam ser al laboratori perquè volíem recollir el llibre per a tirar-li un ull i així va ser. Resulta que el llibre (pel que vam estar llegint), feia creure als lectors que matar purificava les ànimes dels qui feien el mal i que havia de ser considerat un acte d'herois i artistes. La pregunta que ens vam fer va ser qui és capaç de creure's aquesta teoria?



Quan arribem a comissària vaig anar a buscar Teresa, i allí estava asseguda en la seua oficina en el computador com si res haguera passat, em mira i em somriu, jo tan sols m'acoste al seu escriptori on vaig veure les claus del meu cotxe així que les agafe sense dirigir-li la paraula i vaig ser directe al despatx del meu cap a sol·licitar canvi de company del cas-no me'l van concedir-



Així que he de treballar amb la boja de Teresa.





08: 09AM



Estic eixint de l'estació de policia quan la boja em pregunta cridant que on vaig i li dic que faré el meu treball al qual em respon:



-EL NOSTRE treball



I comença a caminar amb mi, no em queda d'una altra que anar amb ella, tal vegada siga d'ajuda.





Una altra vegada em trobe en l'escena del crim, comence a imaginar com va poder haver sigut l'atac d'aquest xic i perquè motiu.



No perquè tinc algunes sospites de Teresa, tal vegada siga pel ràpid que va trobar informació del xic i no puc parar de pensar en el que em confessà Mario aquest matí, i si el xic es veia amb Teresa ho el va voler deixar però ella se li avançà abans que tallara la relació amb ella?, però després la mire i pense que és incapaç de matar a una mosca. Capaç estic pensant ximpleries per haver matinat tant tempran…
 
Briannafulfaro | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]