F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'assassí del racó (anesjosespinosa)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  La búsqueda de la informació

EL ASSASÍ QUE ESTIMAVA EL LLIBRES
CAPÍTOL 1: La búsqueda d'informació
Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entés com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.

Immediatament l’inspector Agustí Tena va cridar a la comissaria i va demanar més informació de la que ja sabia sobre el llibre i sobre la víctima. Li van dir que el llibre era de l'autor Thomas Quincey, el cual el había escrit durant l'etapa del seu intercanvi estudiantil a anglaterra, ja que era un país amb un ambient molt trist per culpa del clima. El llibre el va escriure amb una petita depressió i amb entrevistes realitzades a gent d'allí. Quan va tornar d'allí va manar el llibre a un editor el qual s'ho va editar i preparar per a la publicació.

Vivia al carrer de Sant Vicent Màrtir amb la seua família. Aquelles eren les úniques dades registrades a la base de la policia i tot indicava a què el llibre no tenia res a vore amb la víctima, però Agustí sabia que mai es pot fiar de ningú i va sacar una llibreta rotja i negra en la qual va a apuntar el nom de Thomas Quincey i la família de Guillem Gual. A l'acabar d'apuntar, Agustí va mirar molt seriosament l'escena del crímen i va analtizar-la. Hi havia dos feries profundes, una en el costat i una en el coll, tenien pinta de ser d'una navaixa model 34 però no hi estava segur. També va vore que Guillem portava una sudadera blanca de marca Nike i uns pantalons blau marino molt grans, tenien pinta de ser de zara, i va vore que llevaba unes esportives negres de adidas. Per la roba que hi llevaba se li notaba que eixe dia no tenía que treballar i que havia preferit estar agust amb eixa roba cómoda, les diferents marques de roba quellevaba li donaba a entendre que era una persona amb unes inseguretats molt grans amb ell mateix i els diferents colors li demostraben que no estaba passan per la millor època de la seua vida i que era probable que estiguera barallat amb la dóna i qui sap si en els amics i familiars també.

Després d'estar revisant l'escena del crímen, Agustí tenía el presentiment de que se li escapaba algo en aquella sala. De repent, va vore que hi habíen huelles de sang casi tranparents pero visibles a la eixida de la sala, un fallo molt gran en un assasinat pero que demostraba clarament que el assasí era un inexpert que había realitzat només eixe assasinat i que no va voldre arriscarse a amagar el cós i va futgir rápidament del lloc. Després de aquestes conclusions, Agustí va apuntar assasí inexpert a la seua llibreta i va deixar que
els policíes se encarregaren de la escena, el seu treball allí había acabat. Va entrar al cotxe al que estaba aparcat a la eixida del edifici i es va posar de camí a sa casa. Cuan va arribar a la seua casa, va decidir que al matí següent aniría a casa de Agustí a parlar amb la dona de Guillem i després buscaría informació sobre Thomas Quincey a la Universitat de Valencia per a poder parlar amb ell.

Durant tota la nit no va parar de pensar sobre el crímen i lo interesant i curiós que era, ja que es donaba en unes circunstàncies estranyes i tenía ganes de posarse a investigar més per a poder descobrir a l’assasí.

Al matí següent Agustí es va despertar bastant tard, a les 12 del mitgdía. Es va possar en peu i es va anar directe a la cüina on es va preparar el seu café amb llet tan especial i unes galetes de xocolat. Es va arreglar i va eixir fora de la casa direcció al cotxe. Només arrancar va cridar al seu company Pablo i li va preguntar sobre la direcció de la casa del difunt, Pablo li va donar la direcció i

Agustí va iniciar la ruta cap a la casa. De camí a la casa de Guillem, Agustí va recordar la posició de les feries, que teníen pinta de que Agustí había sigut pillat per sorpresa. Aixó aclarava algunes coses, pero hi havia una que no entenía. Perqué li va fer dos punyalades i no tres?. Es que no li va matar a la primera o es que tenía por de que sobrivisquera ? Sens dubte hi havíen molts dubtes sobre l’assasinat i tenía que aclarirlos.
Va baixar del cotxe i va anar cap al Bungaló al que vivía, va tocar i li van obrir la porta.
 
anesjosespinosa | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]