F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Un misteri per resoldre (las súper nenas 2)
IES CAYETANO SEMPERE (Elx)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Un misteri per resolver

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, per què s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.

La investigació va començar a ser cada vegada més misteriosa, l'inspector considere el llibre una prova important per a poder resoldre l'assassinat, per la qual cosa l'adjunto amb la resta de proves, però no era qualsevol prova, durant la recerca de possibles petjades, un membre que participava en la investigació, es va adonar que el llibre estava incomplet, els capítols estaven arrancats . Això va extranyar molt a l'equip d'investigació ja que es preguntaven quina relació tenia amb el causant del crim.

Al dia següent l'inspector Agustí es va disposar a buscar el llibre complet, però no el va trobar en cap biblioteca de la ciutat. Un bibliotecari li va recomanar buscar en botigues d'antiguitats, quan va eixir, es va adonar que ja era tard i llavors la seua dona lo va cridar perquè tornara a casa amb la seua família.

L'inspector vivia amb la seua dona, els seus dos fills i el seu pare, que igual que ell, havia dedicat tota la seua vida a treballar d'inspector.

Aqueixa mateixa nit, a l'hora de sopar, es van reunir tota la família, i llavors la seua dona Natalia, que lo coneixia bé, i sabia la importància que li donava al seu treball, lo notava més distant i pensatiu del normal. Es va interessar per preguntar-li que tal havia com ha sigut el seu dia i davant quin cas es trobava, quan Agustí els va comptar el cas angoixament, note un canvi radical en la cara del seu pare de manera sorprenent, llavors ell li va detallar, que en la seua època, mentre ell estava de servei, aquell llibre ha sigut publicat i molt demandat pels habitants del poble on el vivia, un xicotet poble de Castelló, Segorbe.

Agustí li vaig preguntar tot el que sabía sobre el llibre, i si sabia com aconseguir-lo. El seu pare, espantat li va advertir que no hauria de seguir amb el cas, ja que en la seua època va ser causant d'una sèrie d’assassinats sense resoldre i com que va causar tanta por, es va decidir cremar tots els llibres i acabar amb aqueixa maledicció.

Al cap dels anys d'abandonar la investigació, es rumorejava pel poble que quedaven alguns exemplars sense extingir. Per tant va decidir agafar un tren cap a Segorbe, per a aconseguir trobar un dels exemplars i poder llegir-lo al complet.

Va visitar una famosa botiga d'antiguitats, on el dependent li va indicar una possible localització d'un dels llibres, sobtadament mentre es dirigia cap a la casa d'aqueix senyor, va rebre una trucada dels seus ajudants per a informar-lo d'un nou assassinat,quan li va dir la direcció es va adonar que era el lloc on anava a trobar el llibre.
 
las súper nenas 2 | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]