F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

L'altre cara de l'assassí (Jacela_TouYube)
INS Sant Andreu (Sant Andreu De La Barca)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  VIGILA LA TEVA ESPATLLA!!



Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, per què s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



Aquella mateixa nit, l’inspector, mentre estava estirat al seu llit, va agafar el seu portàtil i relaxadament va buscar a Internet notícies sobre el que li havia passat. Es va sorprendre tant amb el que va trobar, que va saltar del llit al seu escriptori: no era la primera vegada que moria algú d’aquella manera a València. Segons el que s’havia registrat, hi havia hagut quatre casos similars les últimes dues setmanes. Això el preocupava molt. Aquella nit, l’inspector no va poder dormir pensant en el que podia fer. Al matí va anar a comissaria: havia decidit fer una reunió amb el comissari. Li va explicar en detall el que podria ser allò, i el comissari va decidir coordinar-se amb Mossos i Policia per trobar-lo.



L’Agustí va seure al seu despatx, amb tots els anteriors casos similars, i mentre els mirava es va adonar que en un d’ells s’havia trobat un tros d’empremta. Va anar cap a la policia científica, la qual es trobava mitja hora fora de la ciutat. Quan hi va arribar, es va adonar que hi havia un home que el seguia des de feia estona, però quan va entrar es va oblidar totalment d’ell. Un cop a dins, va preguntar a un del científics:

―Se’n recorda de l’empremta dactilar que li van portar fa uns dies, sobre un dels casos de l’assassí dels llibres? ―li digué al científic.



Justament en aquella moment va haver-hi una explosió al magatzem de proves: totes les proves es van esfumar. L’inspector va sortir ràpidament del magatzem, quan, de sobte, va veure un cotxe que se n’anava a tota velocitat.



Anant cap a la central, va començar a notar que es marejava i va reduir la velocitat del cotxe per parar-lo. Va trucar al 112 i es va desmaiar. Es va despertar a l’hospital, els metges li van dir que feia tres dies que estava en coma. Tenia al seu costat el seu company, que li va dir:

―Fent un escaneig facial d’una de les càmeres del voltant d’on et trobaves, es veia un home en una de les cantonadas del magatzem ―digué el company.



―Pots ensenyar-me-la per veure si és ell? ―va preguntar-li l’inspector.



Quan li va ensenyar la cara, va dir que volia que ho comuniquessin a totes les fronteres i espais aeris per vigilar que no sortís del país.



Dos dies després, va rebre una trucada dels Espais Aeris Catalans, que li van comunicar que feia unes tres hores havien trobat el cadàver d’un dels tripulants d’un vol a París. Immediatament, va trucar als GIGN perquè poguessin atrapar-lo abans que baixés. A la seva arribada no van trobar ningú a l’aeroport.



L’inspector va volar l’endemà de València a París per coordinar una crida i cerca. Se li imputaven més de deu assassinats en l’últim any. Anant cap a un cafè, en un carreró va sentir una olor molt forta, que va pensar que seria brossa, per la qual cosa va seguir caminant. Quan anava cap a l’hotel on tenia habitació, li van trucar des de la central del GIGN i li van dir que havien aparegut dos cadàvers al bell mig de París, tots dos amb el mateix llibre: Crims a la francesa. Al llibre hi havia subratllades les dues morts tal com havien estat. Ell va dir que havien de trobar-lo abans que morís algú altre.

A l’hotel, es va asseure, quan, de sobte, va notar una cosa al coll: era una pistola amb silenciador. Era l’assassí... Li va explicar per què feia tot allò: li va dir que feia un any havien matat la seva dona. Li va explicar que la van ficar nua a la banyera de casa, estirada amb una copa de vi en una mà i, a l’altra, un llibre obert per una pàgina amb un text subratllat. A la història posava que moria per electrocució a la banyera amb aigua i una màquina de tallar els cabells connectada a l’electricitat.



Llavors, l’inspector li va preguntar on havia succeït tot allò, a la qual cosa va respondre que al cap d’uns mesos li ensenyaria on pararia: s’entregaria després de matar l’última víctima. De sobte, l’assassí va fer un tret a terra, amb la qual cosa l’inspector es va estirar. Seguidament, després del tret, va sentir-ne un altre que trencava un vidre. Quan es va girar, va veure que l’assassí s’havia tirat per la finestra de l’hotel i havia obert un paracaigudes amb el qual va caure en un descapotable, que va desaparèixer per la cantonada d’un hotel del davant.



L’endemà, l’inspector va explicar als GIGN el que havia passat la nit anterior. Li van dir que es prepararien per si passava alguna cosa en els dies següents. Investigant una mica a les xarxes per buscar casos semblants, descartant uns quants casos fake, va trobar en total 259 casos al món sencer. Els va dividir per països i els més incidents van ser set països: el Marroc, Anglaterra, Alemanya, els Països Baixos, el Brasil, Mèxic i els Estats Units. Amb això, molt decidit, va anar a reservar un avió per anar cap al Marroc. Uns segons després, li van trucar i li van dir que havia d’anar davant de la Torre Eiffel.



Quan va arribar-hi, va veure la cosa més horrorosa de la seva vida: era un home que estava penjat de l’última planta, amb el coll tallat i la sang que queia sobre la gent.



Els policies no sabien com fer-s’ho per baixar-lo. L’inspector va dir que agafessin un helicòpter per intentar agafar-lo. Estant a dalt, van tirar una corda amb un ganxo molt gran per agafar el cos de l’home. Mentre el baixaven, va caure un llibre de les seves mans. El van agafar i el títol del llibre era El manual per al suïcidi.



Mentre el cos era a terra, van veure que només hi havia un senyal d’estrangulament perquè el cos estava penjat a la torre. Mentre portaven el cadàver al forense, l’inspector va preguntar a la gent que hi havia treballant a la torre si havia vist algú entrar amb una bossa o alguna cosa semblant. Tots van dir que no, menys un, que havia escoltat un helicòpter passant; uns segons després, va escoltar un cop d’alguna cosa enganxant-se. L’inspector va demanar que anessin a control aeri per veure si al radar havia aparegut algun helicòpter. Li van dir que, a les 22.23 h, havia passat un helicòpter sobre la torre, i que s’hi havia estat dos minuts. L’inspector va demanar el número de l’helicòpter.



Mentre sortien d’allà, els van comunicar que acabava d’aterrar un helicòpter a l’aeroport. Arribant a la pista d’aterratge, van veure dues persones mortes al davant: eren els dos pilots. Quan havien arribat a l’helicòpter, els dos eren vius, però els havien injectat algun tipus de verí que feia que s’oblidessin del que havia passat.

Uns dies després, l’aeroport de París els va comunicar que algú havia viatjat al portarodes de l’avió. Ningú se n’havia adonat fins a l’arribada al país de destinació, a Marràqueix, on el van veure que escapant-se de l’aeroport en un cotxe robat de l’aparcament. Aquell cotxe el van trobar aparcat al carrer de Gza, un mercat llarg en el qual qualsevol persona pot desaparèixer.



L’inspector va viatjar l’endemà a Marràqueix. A la seva habitació va trobar una carta amb una adreça. Amb ell viatjaven uns quants agents del GIGN, que es van coordinar amb els Makhzen, que van fer una zona per poder coordinar tot el treball militar per acabar la investigació. L’inspector va anar amb una agent cap a l’adreça que li havien deixat a la carta: era un magatzem a les afores de la ciutat, a uns tres quilòmetres. Quan va obrir la porta del magatzem, hi va trobar tres serps i un cadàver al mig quasi sense carn. Habia sigut ell, el cos portava unes quantes hores alla. Mentre l'Agustí trucava a la policia de la zona li van dir que fa uns quants minuts havia pujat a un altre avió amb el mateix modus operandi.

 
Jacela_TouYube | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]