F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

... (AM Alex.sule)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Un crim amb més misteris

Jo AgustíTena, em vaiginteressarmolt en un cas, no era com d’altres casos quevaig tenir.Una de lesincògnitesque em feien pensar més era el tema del llibre que tenia lavíctima, quina relació tenia?


Si, era uncríticliterari, però les coses noquedaven, havia alguna cosa que emfeiavetllarelcap.Lavíctima, en Guillem Gual va ser assassinat a una bibliotecano molt llunyana de la casa del mort. Aquesta biblioteca, ara estava plenade molts oficials de policia i deinvestigadorsde forenses, però era estrany que l’únicinspector era jo.Un oficial es va aproximar cap a mi.Tenia el cabell no molt llarg i negre, iaixòem va recordar a un amic meu, onvamestudiar junts.Els nostres ulls es van mirar fixament i em va dir.


-Ens hem d’emportar el cosal laboratoricriminalista,el seu sobrenom es “lacientífica” serà necessariper poder trobar més detalls.


-Podeu emportar-lo però empodríeudonar unes fotos del mort per si trobes algun detall.


-Esclarque sí, nosuposaràningunproblema inspectorAgustí – M'ho va dir somrient i guinyant un ull.


El que no vaig entendre era com sabia el meu nom, no recordomaihaver-li dit el meu nom. Vaig deixar-ho estar i em vaig concentrar en la investigació.Encara no havíem trobat el arma del crim, peròhavíemdeduït que era un arma similar aun ganivet afilat. Només ensfaltavasaber la profunditat de la feridaper determinar la llargada.De sobte vaig escoltar molt soroll a fora, semblaven plors, vaig sortir de la biblioteca per veure que i qui els provocava.


Vaig veure un noi i una noia, vaig mirar de lluny. La noia era quiplorava, tenia el cabells llargs i morens, el noi en canvi, intentava calmar-la, però no el podiaobservarbé,haviauna altra persona que estava d’espatlles i que no podiareconèixerqui era, però era una mica gras i no molt alt, una mica més que jo, aquella persona es va girar un moment, i em va observar, em va saludar, vaig anar-hi i al aproximar-me una mica vaig poderreconeixe’lera el cap de la policia, ell va ser qui em va ajudar-me a traslladar-me aquí per falta de inspectors, així que teníem una bona relació. Quan vaig arribar caminant em va dir ambalegria.


-Agustí! Quina alegria em fa veure’t aquí, ella es la dona dela víctima, la senyora Núria Soler, i ell es elgermàde la Núria, que quant s’haassabentatdel que ha passat a anat a acompanyar a la seva germana.


Els vaig saludara tots dos.


-Hola, josocel inspector d’aquest cas i em dic Agustí.


Ell també em va saludar, esuna mica més baix que jo iespèl-roigi bastant curt.


-Hola, jo em dic Marc, Marc torres- ho va dir no molt convençut.


El meu cap, enFrancesc Guimerà, em va dir.


-Agustí jo he de marxar, em necessiten en una reunió de la policia, ja emdiràsels detalls del cas més tard.


Jo el vaig acomiadar amb un adeu, ell no ho va fer, però era el seu estil.


Vaig avisar a un oficial que no estava fent res, en aquell moment que ens portes a lacomissaria, per poderfer-los unes preguntes a ells dos.Mentreens portava ellaem van fer milers de preguntessobre el tema, com sabeu qui ha sigut? operquèa ell?, però eren preguntes que no podia contestar,mentreell, en Marc no feia preguntes, l’únic que volia era veure el mort, semblava que tenia unapreciper en Guillem Gual.Finalment vam arribar a comissaria,vampassar per moltes habitacions per poder arribar a l’interrogatori, em van dir que deixes en Marc en la segona sala i a la Núria a la primera.Vaig esperar que vinguessin dos dels millors investigadorsde forense,era normal, només estava jo com a inspector, el qual em feia pensar elperquè.S’estava fent fosc, havien passat hores des de que havia menjat així que vaig anar a una maquina“expenedora”, ivaig agafar el primer que m’entres pel cap. Em vaig gastar 2€per unsandvitx, estava envoltat per un plàstic i el vaig obrir, i vaig tornarmentreque menjava, després de 10 minuts van arribar, el que es va emportar el cos de la víctima, va tornar.No se que feiaaquí, amb ell venia una noia que tenia els cabells llargs irissatsd’un color com elcobre.Ens vam saludar de nou,el vaig preguntarper a que a via vingut. Em va contestar


- M’han dit quepasses per aquí per un interrogatori, m’havien ditque faltava gent i que si podia anar-hi.


Em vaig sorprendre, no m'esperava que fos ell qui vingués, encara no el reconeixia. Era tardaixí quevamanar per feina.Vamcomençar ambl’interrogatori, el primerva ser la Núria. Ell i jo vam entrara la sala, ella en canvi es va quedara l’altra banda on havia in cristall que des de dintre no es veia res, en canvi desforasi.


Vaig fer la primera pregunta sense miraments


-Que estava fent a les hores dels fets?


Ell va continuar dient la hora


-Ahir a les onze de la nit


Ho va mirar des de un quadern que tenia a la ma


Ella va argumentar


-Ahir a aquella horajoestavaananta casad’una amigadesprès del treball, vaig anar a casa de la meva amigaperquèla mevacasaestava molt lluny del treball i comtenia unareunióimportantvaig arribara casa a aquelles hores de la nit


-Te algun testimoni de queallòva ser veritat


-La meva amiga es una d’elles, a més vaig trucar al meu marit per aquelles hores però no em va contestar


-Mirarem si es veritat, de moment la hem de deixar perfalta deproves, així que ja pot marxar.


-Entesos- ho va dir ambuna cara plena detristesa


Li va acompanyar un oficialcap a la porta de sortida.


Vam anar a la següent salaon ens esperava en Marc.Vaig començar amb la mateixa pregunta però ara dient la hora i em va contestar que estava alaseva casa però no havianingú més.Amb el que va dir em vaig estalviar una pregunta.


-Va notar alguna cosa sospitosa amb el marit de la seva germana o inclòs amb la seva germana?


-Sospita de la mevagermana!- Ho va dir bastantfuriós, no semblava que fos bona ideafer-ho d’aquesta manera, vaig intentartranquil·litzar-lo


-No esaixò, però elsúnicssospitosos que tenim sou vosaltres inecessitemtrobar informació per saber qui esl'assassí.


A ell no li va fer cap gracia respondre aquella pregunta però ho va fer i que ell no veia res estrany.


El vam deixar en llibertat i per acabar vaigapuntar tota la informació,finalmentnovamtrobar cap respostaperò en Marc era el major sospitósper el moment.


- He de marxar Inspector Agustí, tinc coses a fer- Em va dirl’investigador


Finalment li vaig preguntar per al seu nom.


Em va contestar així.


-Soc jo,l’Arnau, que not'encordaves, doncsmarxotinc un assumpte important al que atendre.


Ella qui havia vingut ambl’Arnau, ens mirava de lluny,em vaig fixar que el mirava ambapreci,vaig anar a parlar amb ella peraveriguarque succeïa.


- No te preguntat el teu nom encara.


-Em dic Anna- ho va dirtímidament


Finalment vaig tornar a casa.


Quan vaig arribarmentresagafava les claus per obrir la porta principal,pensavasobre elcas i no emsortienidees sobre que podia passar, noteníemmolts sospitosos i era moltdesconcertant.

Se'mvan caure les claus al terra perdesconcentrar-me, les vaig agafar.Vaig deixar de pensar-hi volia concentrar-me en el que estava fent ara, vaig obrir la porta lentament, fins obrir-la del tot.Vaig deixarl‘abrici vaig anar directamenta la meva habitació, em vaig canviar i vaig mirar cap al sostre, els meus ulls van començar a desviar-se cap a la pareton tenia unprestatge,vaig veureun llibre que hi havia allà, semblava a punt de caure i vaigagafar-loera una obra molt coneguda. Em van entrarels records de quan em vaig llegir aquell llibre i com m’ho vaig imaginar.Al anar a deixar-lo al seu lloc em vaig fixar en el llibre que era tapat, abans, del llibre quemanteniaen les mans, vaig fixar-me en eltítol del llibre, no era pas conegut i em semblava que l’havia vist un cop per internet, si no recordava malament, l’havien criticatdient coses dolentes sobre el llibre.Jo,me'lvaig llegir feia un temps i no em va semblar pas tant dolent.Vaigcol·locarel llibre al seu lloc ime'nvaig anar a dormir.

 
AM Alex.sule | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]