F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

És aquest el meu final? (Alba Díaz )
Institució Educativa Gran Capità (Sant Joan Despí)
Inici: Sobre la terra impura (Melcior Comes)

Em vaig assabentar de la mort de la Dora Bonnín en una andana de tren, mentre mirava de cua d’ull el diari d’un senyor que també esperava el comboi per anar a Barcelona. Jo aleshores vivia en una petita població de la Costa Daurada, on m’havia refugiat després de trencar amb la meva parella. De la relació en quedava un fill de tres anys, molt ressentiment i alguns deutes. El meu estat d’ànim oscil·lava entre un suau abatiment sense dramatismes i un cinisme arrauxat i colèric (sóc escriptor), una volubilitat que em portava a emprendre tota mena de projectes literaris. Vivia al dia: feia quatre anys que no publicava cap llibre. Anava fent gràcies al cada cop més minso periodisme cultural (perdoneu la contradicció) i a diversos encàrrecs que rebia de la meva editora, que devia sentir-se una mica responsable del meu fiasco com a novel·lista. Havia estat seva la idea de publicar el meu últim llibre un mes de juny, amb una coberta horrible i després de suprimir-ne cinc capítols que tanmateix eren meravellosos.




Capítol 1:  Comença el malson.

Cada cop que em llevo, tinc menys ganes de posar-me en peu, però el fet d'haver de cuidar del meu fill, de fer que la seva vida no acabi com la meva, aconseguir que ell sigui feliç... Em fa pensar que l'amor és massa gran per deixar que quatre problemes ens enfonsin.

Quan m'he llevat, he fet la mateixa rutina de cada dia: berenar, rentar-me les dents, preparar el berenar i la motxilla del petit, i per últim, llevar-li i acompanyar-li a l'escola. Semblava un dia normal, sense cap diferencia a altres.

El que no sabia, era que hi havia una carta massa important a la bústia de casa. Una carta que començaria amb la meva fi.

​A la carta posava que la meva exparella m'havia denunciat per "no deixar-li veure al nen", cosa que és mentida, ja que cada dues setmanes, el petit va amb ella, i dues setmanes després, torna amb mi. Això semblava broma. Ho era? Això desitjava jo.



 
Alba Díaz | Inici: Sobre la terra impura
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]