És sabut que el coronel Sebastiano Procolo va venir a establir-se a la Vall de Fons en la primavera de 1925. El seu oncle, Antonio Morro, li havia deixat en morir part d'una enorme propietat forestal, a deu quilòmetres del poble.



L'altra part, molt més extensa, l'havia heretat Benvenuto Procolo, un noi de dotze anys fill d'un germà mort de l'oficial. Orfe també de mare, el nen vivia en un internat situat a no molta distància de Fons.



Fins llavors, el tutor de Benvenuto havia estat el seu besoncle Morro. A la mort d'aquest, el coronel va passar a fer-se càrrec del noi.

El Coronel satisfet d'haver aconseguit la custòdia i amb el que això suposava l'herència d'ell, va encarrilar el seu segon propòsit després d'haver dut a terme el primer, aquell el qual la policia havia posat fi.



Per la part deBenvenutola seva adaptació no estava sent gens fàcil, la mort del seu besoncle Morro el va deixar estavellat, ja no tenia més esperança, la seva vida no tenia sentit. Ell vivia sota una depressió constant, que no el deixava avançar. Ell sabia que hi havia alguna cosa estranya en la mort del seu besoncle Morro.



El noi veia que l'únic interès que el Coronel tenia per ell era tot allò que podia estar relacionat amb la seva família, les morts d'aquells i les seves herències. Notava que el seu estat psicològic i anímic actual no era res pel qual ell s'interessés, ho veia com una cosa estranya, però no li donava la importància necessària, ja que al cap i a la fi no era cap familiar.



Per la part que pertany al Coronel la seva vida si estava cobrant sentit, tenia a l'abast la seva meta, però res acabaria sent com ell planejava, debut a tots aquells curiosos que estaven interposant-se al seu camí. Encara que per a ell això no li suposava cap inconvenient, de fet no treballava solportavaun equip força abundant amb ell.



El Coronel era aquell tipus de persona la qual no vols trobar-te pels teus camins, acostumava a ser un problema per a totes aquelles persones que tenia a prop, o eren de la seva condició o no et convenia entre ficar-te amb els seus assumptes. D'això enBenvenutono era conscient, encara li quedava molt per descobrir d'aquell home anomenat ser el seu tutor legal.



El Coronel manegava tota mena d'informacions, de fet la segona meta de la qual estava molt a prop consistia en una creació d'un virus per infectar a la gent, aquell del qual l'única medicació que hi havia l'estaven creant ells per així fer-se d'or, tot aparentava anar bé, però el virus no acabava de desenvolupar-se del tot i estaven començant els problemes, per això era tan important els diners de l'herència del nen, amb això podien seguir investigant, necessitaven aquells diners per seguir amb la investigació, ell era el següent pas hohaviend'aconseguir urgentment i no perdre més temps.



El nen era una persona molt astuta encara que tinguis una malaltia, en aquest cas l'autisme s'haviaque aquell home que l'estava custodiant no era una bona persona, ell sempre estava atent a tots els moviments del Coronel sense treure-li l'ull de sobre, encara que desgraciadament va arribar l'escola, aquell moment en el qual el noi no podria estar al cent per cent dels moviments del coronel, no li va suposar cap dificultat per seguir-lo espiant, tenia altres mètodes.



Benvenutoentra a classe a les vuit del matí i acaba la seva jornada a les tres de la tarda, feia el mateix cada dia, anar a casa, menjar, fer deures i fixar-se en tot el que no han pogut descobrir durant el seu temps fora de casa, anava intentant fixar fils, ja que com no tenia una base del que estava creant, el fetde enterarsedel que feia li era més difícil, el noi era molt llest encara que no fes aquesta aparença i a poc a poc o començava a tenir tot més clar.