F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Matí de Sant Joan (Marina.Amayuelas)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.

I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.




Capítol 1:  La ploma

Lentament, sobre el meu cavall, em vaig apropar a l’escull on hi havia el papagai. Era un ocell impressionant, amb uns colors tan vius com les postes de sol, tal i com m'havia explicat la meva àvia de petita. Vaig decidir desmuntar, doncs, no tenia intenció de que l’ocell s'espantés. Decidida a apropar-m’hi més, vaig pujar al que aparentment em semblava una roca. A tan sols dos metres es trobava un dels animals més fantàstics que havien vist mai els meus ulls. De cop i volta amb una lleugera brisa marina, el papagai va obrir les seves ales i acompanyat del vent se'n va anar volant. Després de veure com s’anava allunyant cada vegada més, vaig mirar cap al terra i vaig poder observar una ploma d’aquell animal magnífic. Sense tenir ni idea de les conseqüències que em portaria tocar aquella ploma, la vaig agafar. En aquell moment, la roca es va començar a bellugar d’una forma tan exagerada, que em va fer caure al terra. Sentia com poc a poc anava perdent el sentit del tacte. Tot em feia mal, no sentia les meves cames, tenia por. Els soroll de les onades del mar va desaparèixer, fins quedar només en un llarg i agut xisclet molest. Vaig començar a notar un nus a la gola, com quan tens ganes de plorar però en el fons no pots. Totes aquestes sensacions no anaven a millor, em vaig marejar fins el punt de no veure res. El meu voltant estava borrós, i no podia diferenciar entre els colors del mar i els de la muntanya. El meu cap va començar a fer voltes, igual que una baldufa. Lentament els meus ull es van anar tancan, de la mateixa manera que ho van fer el dia que, amb sis anys em van operar. Posar resistència era inútil.



En obrir els ulls, vaig notar una estranya impressió. No entenia que m’havia passat, potser, només havia tingut un fort cop de calor que m’havia provocat totes aquelles sensacions. Tot estava en silenci, el mar estava en calma, però el sol brillava amb més intensitat i la calor m’ofegava. No recordava que abans de perdre el coneixement l'escalfor fos tan intensa, la meva respiració era molt lenta, i l’aire excessivament calent em cremava els pulmons. Notava com poc a poc gotes de suor lliscaven per la meva pell. Jo, seguia estirada a l’escull on havia vist el papagai. La meva vista poc a poc es va anar aclarint, fins que vaig poder percebre que el meu cavall ja no hi era. Tot seguit em vaig adonar que no estaba en el port de Santa Caterina, no hi havien barques enlloc, la gent, les cases, tot havia desaparegut. Estava sorpresa, espantada, no sabia el motiu de tot allò. Em vaig començar a fixar en tots els detalls, estava en una platja totalment diferent. En contemplar aquell paisatge em va tornar a venir al cap el record de la meva àvia, quan m’ensenyava fotos dels seus viatges. Aquell perfil em resultava familiar, l’havia vist anteriorment en algunes de les imatges que hi havien en els seus àlbums. Ella m’havia explicat que la forma d’aquelles muntanyes, recordava el cos d’una tortuga i per aquest motiu, l’illa rebia el nom de illa Tortuga. Vaig quedar més descol·locada del que estava en fer aquell descobriment. El que seguia sense entendre era que redimonis feia jo en aquell indret.



Em vaig aixecar d’un salt, no sabia què havia de fer. Estava molt preocupada, i el cap em començava a fer mal a causa dels nervis. Just en aquell moment va aparèixer davant meu aquell animal fantàstic, el papagai. Em vaig alegrar, almenys no estava sola. Aquell ocell va ser l’última visió que vaig tenir abans de tancar els ulls. Decidida a agafar-lo, i que no s’escapés com la darrera vegada, vaig baixar de l’escull i el vaig seguir. Com més m’apropava jo, més s’allunyava ell. No aconseguia atrapar-lo, fent saltirons davant meu s'endinsava dins el bosc. Seguint-lo, vam arribar a una zona sense vegetació. Tot seguit, em vaig amagar ràpidament darrere una palmera, no podia creure el que estaven veient els meus ulls.
 
Marina.Amayuelas | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]