F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Cita fortuïta (abrilcapdevila)
IES Joan Solà (Torrefarrera)
Inici: La Faula (Guillem de Torroella)

Us vull contar una aventura que vaig tenir no fa gaire, com veureu tot seguit. Va ser el matí de Sant Joan, el temps era clar i l’oratge net, i jo, que era a la vall de Sóller, pel goig que feia la verdor de l’estiu, vaig anar cavalcant tot sol cap a la vora del mar, al port de Santa Caterina. El moment era màgic i vaig fer trescar camps a través el meu cavall, que era un bon destrer. La bèstia era molt àgil girant a dreta i esquerra i, com que el coneixia bé, em va venir de gust que s’esbravés. Però hi ha capricis que acaben sent poc assenyats i el vaig fer córrer amb tant de braó que es va posar a suar. Aleshores, per donar-li gust, vaig desmuntar, el vaig agafar per les regnes i el vaig portar a tocar de l’aigua, que sabia que d’aquesta manera els cavalls s’apaivaguen.

I vet aquí que, quan vaig voler muntar de nou per tornar-me’n, em crida l’atenció dintre del mar, no gaire lluny de la costa, tot just al trencant de les onades, un peixarro molt gros, com una roca arrodonida. Era ben bé com una balena que estigués encallada a la sorra, immòbil, igual que un escull. Al capdamunt hi havia un papagai magnífic, amb les plomes acabades de mudar. En veure’l em vaig quedar bocabadat, perquè prou que sabia que es crien molt lluny, a l’altre costat del mar. Convençut que el papagai era al cim d’un escull, em vaig afanyar a muntar dalt del cavall:

—Som-hi —vaig dir-me—, que encara que acabi tot xop, vull atrapar aquest papagai.




Capítol 1:  Besar les mans que voldries veure tallades

Tan sols se sentia el trencar de l'aigua al ritme de les petjades del mamífer; el sol feia espurnes i accentuava el meu focus en aquell joiós papagai. Aleshores, a uns pocs metres de nosaltres, l'escull que hi havia entrevist des de la costa es va transformar en una balena blava. En sortir a la superfície, aquesta emeté un dens i espectacular doll d'aigua; tot seguit, el papagai espantat es va amagar entre les meves cames. La bèstia que m'havia acompanyat tot el trajecte, espentejada per la mateixa sensació desagradable, va fugir a una velocitat vertiginosa.





Quan ja estàvem fora de perill, em vaig prendre el meu temps per admirar aquell animal tan cobejat... Vaig determinar que era un guacamai vermell d'ales verdes i blaves separat del seu grup familiar. La situació em va fer reflexionar en si l'animalot també hauria estat pressionat a abandonar el niu.





En arribar a la meva llar,als afores de Sóller, vaig posar-me una caputxa grisa sobre la meva túnica i un gran cascavell per advertir de la meva presència. A continuació, com que ja era més tard de dos quarts d'onze, vaig haver de córrer cap a la plaça on se celebrava el matrimoni entre la princesa de Sóller i el príncep de Deià. La princesa Marina era la representació de tot el que sempre havia volgut tenir, per aquest motiu, vaig acudir a la boda sense tenir-ho permès.





La princesa duia un vestit blanc de setí i un vel de tul impecables, encara que jo estava darrere de la multitud, vaig captar que no va somriure durant tota la cerimònia. Després del fugaç petó que segellava l'aliança de la corona amb el regne de Deià i els crits de satisfacció del poble, va demanar de tornar al castell de pedra a cavall. El camarlenc del rei Felip I la va acompanyar i jo vaig aprofitar que estaria gairebé sola per iniciar la meva conquesta.





La vigilància de la casa senyorial era quasi nul·la en un dia tan especial. Per aquest motiu, vaig llençar el cascavell, creuar el pont llevadís i entrar per l'accés principal. Em trobava al pati d'armes i podia contemplar a la princesa a través de la finestra de la seva habitació movent-se bruscament. Estava famèlic, tanmateix, tenia present que, en una hora, la família reial dels dos territoris celebrava un banquet al saló principal. Per tant, els patges ja haurien començat a servir els entrants a taula. Estudiant l'estança vaig entrar al saló, la taula del qual ocupava tot l'espai i estava plena de confitures de fruita i llesques de pa. Impacient, vaig preparar-me dues torrades amb confitura de móra i vaig reprendre l'acció primordial.





Feia mesos que observava el castell des del fossat ple d'aigua que havien excavat per protegir-lo, captivat com estava de la princesa em bastava amb veure-la uns segons cada dia. I sense dubte, l'interior era més fascinant del que recordava dels meus anys allà.





Podia sentir la conversa del camarlenc i la princesa a mesura que pujava les escales i repassava tot els retrats ornamentals de personatges històrics de les parets...





-Estic avergonyit d'haver deixat que això succeís entre tu i jo! Ets una dona jove, elegant i posseeixes la bellesa de mil regnes. Jo en canvi, sóc un intent d'home, anodí, i incapaç de lluitar en les batalles que dicta el meu cor. T'estimo i seria massa dur conviure amb un amor tan gran i tenir-lo retingut sota les costures.





-No, si us plau! Podem seguir trobant-nos cada nit i et dono la meva paraulade quèel vincle que ens uneix mai serà revelat, el meu pare et respecta i ets un home molt honorat, no ens passarà res de dolent.





-Estimada, estic esgotat fingint ser qui no sóc per no perdre el meu càrrec a la Cort. Però,trenqui-la, no és un acomiadament, ens trobarem a la terra dels infidels i et faré l'amor sense por d'una vegada per totes.





Dos segons després, la princesa va fer un crit punyent que segurament va fer al guacamai desorientar-se.





En entrar a la seva habitació vaig veure que el camarlenc, que devia tenir uns trenta-cinc anys, havia mort apunyalat al pit i es desengrava terra amb els ulls ben oberts.





La Marina encara estava vestida de blanc, tacada amb les restes d'aquell amor passional. La seva pell estava més pàl·lida, i les llàgrimes removien les restes del seu maquillatge,amb tot i això, conservava el mateix semblant malhumorat i dificultós. Era una dona tan bella que la seva gràcia matava i la consumia, els fets parlaven per si sols.





En aquell moment, en veure un pergamí se'm va acudir una idea que marca l'inici de la trama del meu relat.





Guacamai d'ales verdes i blaves



24 de juny del 1479





Excel·lentíssima majestat,



com ja sap la seva estimada filla, he hagut de fer un sacrifici a Déu per virtut cristiana. Ha estat una benedicció del senyor que això pogués succeir, perquè finalment, em concedeix l'alliberament de la meva penitència divina. No voldria que tal situació ominosa es repetís, entretant que vostè no ignora que ha d'emparar a la seva família.





Li reclamo que m'ofereixi els seus recursos per elegir a la dona amb la qual unir-me en sagrat matrimoni. Si accepta sol·liciti la presència de totes les dones de l'Illa a Palau l'1 de juliol. Amb el seu servei estarem en pau.





Desitjo que gaudeixi de la festa d'avui, i recordi, vostè no pot impedir la llibertat del meu cor.





Atentament





Guacamai d'ales verdes i blaves





El cadàver d'en Francesc estava gelat, i ho va estar més, quan tocant el pont llevadís, vaig veure a la família reial apropant-se a nosaltres. No vaig tenir cap més remei que saltar al fossat d'aigua freda amb la víctima i nedar lluitant per no deixar-me esfondrar pel seu pes.
 
abrilcapdevila | Inici: La Faula
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]