Capítol 1

L'inspector Andreu va romandre diversos dies donant-li voltes al cas del crític assassinat. Per més que intentava obrir la seva ment i formular diferents hipótesis totes li portaven a la mateixa conclusió: la presència del misteriós llibre no era una casualitat.



Com en tants casos que havia portat i resolt, als assassins de cert prestigi, si és que es pot considerar així, els agradava deixar una marca o petjada que els identifiqués i que demostrés que no eren uns mers afeccionats a l'assassinat o uns principiants.



Per què aquest llibre? Per què un crític? Què podia unir a un crític amb aquest llibre? A què jugava aquest assassí?

L'inspector Andreu va arribar a la conclusió, després de moltes nits d'insomni revisant els seus antics casos, que el millor que podia fer era investigar sobre el llibre: "L’assassinat entès com una dels belles arts". Sí,- es va dir per a si mateix- aquesta serà una manera d'esbrinar si el llibre era allí per casualitat o juga un paper decisiu en la resolució del cas.



Un gèlid matí de gener l'inspector Andreu es va dirigir a la biblioteca municipal amb la intenció de trobar : "L’assassinat entès com una dels belles arts".



Andreu estava insegur i no sabia perquè secció començar... la de novel·les policíaques, la de criminologia, la de ciència-ficció o... per la d'art? al cap i a la fi el llibre considera l’assassinat com un art-es va dir per a si-. Finalment va anar decidit a preguntar a la bibliotecària on podria trobar: "L’assassinat entès com una dels belles arts".



La bibliotecària, després de mirar-li d'una forma gens amistosa que denotava desconfiança, li va dir: -Disculpi senyor però la setmana passada un home es va emportar aquest llibre i des de llavors han vingut diverses persones a preguntar-me per aquest llibre. L'home que me'l va demanar encara no me l'ha retornat...



-No es preocupi senyoreta-va respondre Andreu intentant aparentar tranquil·litat- la veritat és que no m'urgeix no obstant això m'interessaria moltíssim saber de què va el llibre, es tracta d'un assumpte professional.



-Per descomptat vingui amb mi que buscaré en els arxius la ressenya- va respondre la bibliotecària que a poc a poc es mostrava més amable amb Andreu.



Després de recórrer àmplies estades repletes de llibres de tota índole van arribar a una habitació que contenia arxius i anotacions dels milers de llibres que hi havia a la biblioteca. La bibliotecària va començar a buscar precipitadament entre les infinites carpetes i a la fi va mussitar amb veu preocupada: - impossible!

-Què ocorre senyoreta? -va preguntar Andreu-.



- Sembla impossible que això pugui ocórrer en una biblioteca de tant renom com la nostra però la veritat és ... que no estan les dades corresponents a: "L’assassinat entès com una dels belles arts"!

L'inspector Andreu va mirar amb cara horroritzada a la també horroritzada bibliotecària. Tot seguit va demanar senyals dels homes que havien vingut a la biblioteca per a demanar el misteriós llibre. La bibliotecària sol el va poder informar que havien estat deu homes els que havien vingut i tots tenia una estranya cicatriu en el front.



-I...com era l'home que es va emportar el llibre en qüestió?-va preguntar Andreu-.



-Era un home més aviat baixet i tenia també una espantosa cicatriu en el front-va dir la bibliotecària-.



-Moltes gràcies senyoreta, que tenha un bon dia -va respondre l'inspector intentant dissimular el seu gran interès davant el cas-.



L'inspector Andreu va abandonar la biblioteca el més de pressa que va poder i es va dirigir al seu despatx, necessitava moltes hores per a processar la informació obtinguda a la biblioteca i tractar de treure alguna conclusió.