F I C C I O N S - l'aventura de cgisar històries
BASES   PUBLICA LA TEVA HISTÒRIA
INICIS   LLISTAT DE PARTICIPANTS
PREMIS   HISTÒRIC DEL CONCURS
CALENDARI   CONTACTE
     
Iniciar Sessió|Participants
TREBALLS PUBLICATS

Passió per les paraules (Blanca Goytisolo)
Inici: L’assassí que estimava els llibres (Martí Domínguez)

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.




Capítol 1:  Tras la pista

Capítol 1

L'inspector Andreu va romandre diversos dies donant-li voltes al cas del crític assassinat. Per més que intentava obrir la seva ment i formular diferents hipótesis totes li portaven a la mateixa conclusió: la presència del misteriós llibre no era una casualitat.



Com en tants casos que havia portat i resolt, als assassins de cert prestigi, si és que es pot considerar així, els agradava deixar una marca o petjada que els identifiqués i que demostrés que no eren uns mers afeccionats a l'assassinat o uns principiants.



Per què aquest llibre? Per què un crític? Què podia unir a un crític amb aquest llibre? A què jugava aquest assassí?

L'inspector Andreu va arribar a la conclusió, després de moltes nits d'insomni revisant els seus antics casos, que el millor que podia fer era investigar sobre el llibre: "L’assassinat entès com una dels belles arts". Sí,- es va dir per a si mateix- aquesta serà una manera d'esbrinar si el llibre era allí per casualitat o juga un paper decisiu en la resolució del cas.



Un gèlid matí de gener l'inspector Andreu es va dirigir a la biblioteca municipal amb la intenció de trobar : "L’assassinat entès com una dels belles arts".



Andreu estava insegur i no sabia perquè secció començar... la de novel·les policíaques, la de criminologia, la de ciència-ficció o... per la d'art? al cap i a la fi el llibre considera l’assassinat com un art-es va dir per a si-. Finalment va anar decidit a preguntar a la bibliotecària on podria trobar: "L’assassinat entès com una dels belles arts".



La bibliotecària, després de mirar-li d'una forma gens amistosa que denotava desconfiança, li va dir: -Disculpi senyor però la setmana passada un home es va emportar aquest llibre i des de llavors han vingut diverses persones a preguntar-me per aquest llibre. L'home que me'l va demanar encara no me l'ha retornat...



-No es preocupi senyoreta-va respondre Andreu intentant aparentar tranquil·litat- la veritat és que no m'urgeix no obstant això m'interessaria moltíssim saber de què va el llibre, es tracta d'un assumpte professional.



-Per descomptat vingui amb mi que buscaré en els arxius la ressenya- va respondre la bibliotecària que a poc a poc es mostrava més amable amb Andreu.



Després de recórrer àmplies estades repletes de llibres de tota índole van arribar a una habitació que contenia arxius i anotacions dels milers de llibres que hi havia a la biblioteca. La bibliotecària va començar a buscar precipitadament entre les infinites carpetes i a la fi va mussitar amb veu preocupada: - impossible!

-Què ocorre senyoreta? -va preguntar Andreu-.



- Sembla impossible que això pugui ocórrer en una biblioteca de tant renom com la nostra però la veritat és ... que no estan les dades corresponents a: "L’assassinat entès com una dels belles arts"!

L'inspector Andreu va mirar amb cara horroritzada a la també horroritzada bibliotecària. Tot seguit va demanar senyals dels homes que havien vingut a la biblioteca per a demanar el misteriós llibre. La bibliotecària sol el va poder informar que havien estat deu homes els que havien vingut i tots tenia una estranya cicatriu en el front.



-I...com era l'home que es va emportar el llibre en qüestió?-va preguntar Andreu-.



-Era un home més aviat baixet i tenia també una espantosa cicatriu en el front-va dir la bibliotecària-.



-Moltes gràcies senyoreta, que tenha un bon dia -va respondre l'inspector intentant dissimular el seu gran interès davant el cas-.



L'inspector Andreu va abandonar la biblioteca el més de pressa que va poder i es va dirigir al seu despatx, necessitava moltes hores per a processar la informació obtinguda a la biblioteca i tractar de treure alguna conclusió.











 
Blanca Goytisolo | Inici: L’assassí que estimava els llibres
 
Escriu un comentari
Nom
Comentari
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
Segueix-nos:
Ajuda:
Qui som
FAQs
Notes de premsa
Contacte
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]