Capítol 3: El viatge de Barcelona a Girona se m'està fent ben llarg. Els paisatges comencen a semblar-se tots i soc incapaç d'adormir-me, que és un horror per què no crec que hagi dormit ni 3 hores. Em recolzo en el seient i arrufo les celles, crec que torno a tenir mal cap. Obro els ulls per mirar al Dante, està totalment adormit, amb els auriculars posats. Li agafo el telèfon i la pantalla d'inici m'indica són les sis i disset, devem portar una hora i pico en marxa. |